27 de gener 2008

Digitalització poètica.



Hem arribat a la digitalització
de la poesia?

Substituirem el paper, el llibre,
la tinta sobre blanc
per el suport digital?

15 comentaris:

Joana ha dit...

A mi m'encanta el paper i el llapis, l'olor que fan els llibres i fullejar-los...
Però no dic res perquè fa temps em vaig negar al mòbil i a la informàtica i ara fins i tot a la sopa!
Bona nit Uri!

Sergi ha dit...

Mentre quedin nostàlgics com nosaltres, el paper i el bolígraf continuaran vius. Tot i que he de reconèixer que cada cop sé escriure més amb un teclat, i menys a mà.

iruNa ha dit...

Espero sincerament que això no passi mai, o si més no que jo no sigui a aquest món per veure-ho!
Diga'm romàntica o clàssica, però no hi ha res com una lletra escrita a mà, com les pàgines d'un llibre o d'una llibreta plena de les empremptes de la vivència autèntica de les lletres!
un post molt reflexiu!

Tals ha dit...

Espero que els llibres no ens abandonin mai, no canviaria pas la lectura d'n llibre de paper estirada al llit per un munt d'hores davant la pantalleta de l'ordinador, em sembla massa fred. Un petó!

Jesús M. Tibau ha dit...

No se substituirà mai, simplement cada cop hi haurà més eines, més mitjans, més oportunitats... més riquesa

El veí de dalt ha dit...

No. Simplement.

Ynos ha dit...

He llegit per aquí que ja has acabat exàmens! Felicitats! A mi encara me'n queden dos (el dia 31 i el 1)... Això no s'acaba mai!!!!!!!!!!!!!

Bones vacances! jeje!

Uribetty ha dit...

Joana espero que el paper no acabi desapareixent. Però la informàtica tampoc...que seria d'aquest poeta amateur sense ella...
Un petó ben dolç.

Ostres Xexu jo de moment encara sé escriure...serà que encara vaig a classes :P
Salut company!

Estic amb tu iruNa! Espero que "la tina sobre blanc" no desapareixi mai.
Un petonàs.

Cert Tals! Llegir molta estona a la pantalla cansa molt!
Un petó ben salat!

J.M. Tibau espero que sigui així.
Salut!

Que clar i concís Veí!
Salut!

Ànims Ynos! Que ja queda menys, després una bona "farra" !
Salutacions.

Anònim ha dit...

Jo no tinc facilitat de paraules, les coses les expresso amb els meus dibuixos, olis o acuareles. Igual algun dia t'en poso algun perquè puguis veure-ho.
La poesia em costa llegir-la perquè no m'agrada llegir, em cansa però admiro molt la gent que sap expressar bé les coses amb paraules. I crec que el paper i el bolígraf sempre seràn vius.

Uribetty ha dit...

Min espero que el paper no desapareixi mai, és tot un plaer.
I el tema dels teus dibuixos quan vulguins, per aquí el bloc és complicat, però al mail perfecte ;)
Salut i força!

NeoPoeta ha dit...

Si veies els meus llibres de text, la meva agenda, fins i tot bitllets de tren...

Un llapis que mai falta a la bossa i una rosa sempre a la boca, a punt d'esclatar per al pròxim vers...

La poesia cal·ligràfica mai morirà mentre quedi gent com nosaltres...

Un petó ben fert des del Bar ;)

Uribetty ha dit...

Neopoeta...jo en això dels llapis fallo...mai en porto a sobre :S
Però...em dedico a memoritzar els versos xD
Espero que mai mori aquest tipus de poesia.
Un petó ben dolç!

Dani Clemente ha dit...

Quan la apple tregui el iPoet el principi de la fi estara a prop

Laura Dalmau ha dit...

Una poesia visual en un espiral de números matemàtics rere una poesia

Hem arribat a la digitalització
de la poesia?

Substituirem el paper, el llibre,
la tinta sobre blanc
per el suport digital?


...crec que escrivim en qualsevol format, un paper, darrere un full usat, la pantalla de l’ordinador... malgrat sóc de les que li agrada veure’s la lletra al versejar.
;O)

Uribetty ha dit...

dkaw_ espero que mai tregui el iPoet...sinò la cosa anirà malament.
Salut!

Laura dalmau afegiria també, una T-10 jeje. A mi també m'agrada veure la lletra, tot i no ser maca.
Salutacions!