17 de desembre 2007

L'últim i etern.



Han fugit amb aquell

etern i últim respir.


Totes aquelles besades,

el sabor dels teus llavis.


Aquelles paraules dolces

xiuxiuejades a cau d’orella.


Les teves carícies quan

posava el meu cap en les

teves sines, per sentir-me protegit.


I ara desprotegit, sol, abandonat,

després d’aquest últim i etern

respir.

9 comentaris:

Tals ha dit...

M'agrada la imatge del cap de l'home sobre el pit de la dona, mostra una mica el nostre desig de protegir i la vostra necessitat de protecció, que molts homes amaguen jeje un petonet maco, tan bonic com sempre ^^

LoveSick ha dit...

Uf, m'ha deixat tot buit, ací l'energia no es transforma, s'abandona... els poemes d'abandonament em maten. Per cert, no té perquè ser un home i una dona, jo al menys no m'ho he imaginat així.

iruNa ha dit...

Ostres, malgrat despendre un sentiment tant dur i desesperançador, aquest poema continua sent una passada! M'ha agradat molt!
una abraçada!

Déjà vie ha dit...

quantes vegades les meves sines han stat alli de coixi un cap recolzat demanant protecció...
m'hi ha sfet recordar.

Joana ha dit...

Continua respirant... Hi ha alenades d'aire fresc a cada cantonada...
Un petó!

Jesús M. Tibau ha dit...

Els ulls, els llavis, la pell, el tacte... tot això no se'n va mai del tot mentre duri en el record, mentre hagi deixat petjada al nostre dintre.

Uribetty ha dit...

Gràcies Tals, esperava que fos bonic jeje.
Una abraçada!

Lovesick espero que no t'hagi buidat del tot ;)
Salut!

No puc agefir res al teu comentari iruNa jeje, més que res, m'en alegro que t'hagi agradat molt.
Un petó.

Déjà Vie m'en alegro que el poma t'hagi fet recordar i si és per a millor perfecte.
Una abraçada ben forta.

Bon consell Joana, intentaré trobar-les.
Un petó ensucrat.

Estic totalment d'acord amb tu Jesús.
Salutacions.

Alegria De La Huerta ha dit...

Hi ha una plaga de separacions :(

Uribetty ha dit...

Benvinguda Alegria de la huerta. Esperem que tard o d'hora acabi aquesta temporada.
Salut!