Bona nit, fa molts dies que no postejo, però com vaig dir en un comentari...he tingut una setmana moguda, examen i després entregar unes pràctiques...i també estudiar. Per sort la setmana està a punt d’acabar i he pogut dedicar una estona a la poesia, així que aquí teniu el poema. Espero que us agradi! Sortim d’aquest infern que ens fan
anomenar realitat.
Una realitat cruel i pudent, on tot,
està cremat, fos, roent.
Una realitat on els pares maten els fills,
els fills maten els pares.
Un infern on tothom es mata amb tothom,
germans amb germans, un contra un.
7 comentaris:
Espero que l'examen hagi anat bé i m'alegro que hagis tingut un momentet per la poesia i que ens brindis aquest nou post!!
I del poema... la realitat pot arribar a ser molt cruel i dura, aspre, asfixiant i insoportable. Però jo em quedo amb la primera frase... sortim d'aquesta realitat!!! a on anem? no ho sé... tu ho saps?
feia dies que no podia vindre i veig que el nivell no baixa,tot i cambiar el tema
ànims noi, que ja et falta poc, i desitjo que obtinguis la recompensa als teus esforços.
Respecte el poema, molt descriptiu, això és un infern inmund. Això si, de tot aquest infern deixa'm només la caloreta que ara comença a fer fred !!
:P
Maco, m'ha agradat el poema, m'ha recordat al llibre del Perfum, per l'estil, per ser tan fosc, no sé, però aquest nou estil renovat està força bé. Un petonet!
iruNa tampoc ho sé, serà una aventura! T'hi animes?
Una abraçada ben forta!
Gràcies per la visita ddriver, que més puc dir amb aquest comentari?
Salut company!
Doncs carquinyol et deixo la caloreta perquè ja tenia ganes de fred.
Salutacions!
Tals veig que tor i renovar l'estil esteu d'acord jeje.
Una abraçada!
M'agradaria que la relitat que escrius fos fruit de la feinada que tens ...però desgraciadament només ens cal obrir els diaris... cada dia un nou cas...i sí ens matem.No anem pas bé!
Ànims!
Totalment d'acord Joana, és així de cruel.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada