Bona nit. Després d’una Diada intensa i llarga, retorno a la poesia. Prefereixo més no fer cap comentari ja que el poema d’avui parla per si sol. Només un petit apunt per a que no patiu, per sort mai he viscut una escena com aquesta i espero no viure-la mai. Salutacions!
Parlava amb ella sota la pluja
asseguts en un banc esmaperdut,
un banc que reflectia
el seu estat d’ànim, totalment
arravatat per la bèstia.
Va entrar a casa amb aquella olor
tant corrent que fa sempre, olor
etílica “barata” i em va mirar,
ulls injectats en sang.
La seva veu tremolava i no era
pas per el fred que patia, podia
notar que estava ben calenta,
encesa per la ràbia plenament
racional que patia.
Un cop al meu costat va agafar-me,
fort per els braços i m’escopí.
Sense poder reaccionar em trobava
en una cantonada, tirada, perduda.
La tremolor de la seva veu va parar
de cop, i va desfer-se en el mar
de llàgrimes que li queia dels ulls.
No va continuar, va acabar diluint-se
en la meva abraçada sincera, intensa.
12 comentaris:
un poema... "aquós" la veritat !! Moltes passions desfermades !!
No t'haurà influït la Diada d'ahir ? :P
abraçala i no deixis marxar mai més d'on ha vingut. Arropala amb els teus braços dolços i no deixis q la por tornir a posseïr akells ulls plorosos.
Una bèstia, ni més ni menys... Tu ho has dit.
Bufff Ara mateix llegeixo "Querida hija" de la Marianne Fredriksson i tinc un mal cos com el que descrius tu.
Fan mal aquests cops.Saps mentre llegeixo casi els sento. Massa dolorós.
Bona nit poeta!
Què dur eh! aquestes històries són molt tristes, i massa sovint acaben malament eh... :( petonets, poeta ^^
Carquinyol no sé si la Diada va influir, va ser ben tranquil·la.
Salut!
Déjà vie de ben segur que faré el que dius ;)
Una abraçada!
Lingüista elitista, no cal repetir-ho, oi?
Que vagi bé!
Veig que el poema t'ha tocat, semblarà que sóc dolent, però...és la gràcia de la poesia, no?
Un petó!
Doncs sí que acaben malament Tals, i cal evitar-ho.
Un petó!
Molt bo, el poema. I no ha de ser gens fàcil fer un poema sobre aquesta mena de coses.
Felicitacions
Tens una gran sensibilitat i molt de coratge per escriure sobre temes tant preocupants! T'admiro company! A mi m'indigna molt aquesta violència de gènere, i em fa renegar de la meva natura com a home.
Saluacions i ànims amb el nou curs!
Mercès efe per un comentari d'aquest tipus ;)
Salut i força!
Millu aquests subjectes no són homes, són bèsties :P
Ja faré post explicant el primer dia ;)
Salut!
Jo crec que ningú s'hauria de trobar amb situacions d'aquestes, però desgraciadament passen més sovint del que pensem!
M'ha agradat molt el poema perquè amb les paraules justes expliques molt, i no calen grans descripcions ni recrear-se en les escenes per entendre el que està passant... els sentiments moltes vegades són més culpidors que les accions!
una abraçada!
Aquest post es per llegir-lo amb la calma, així, amb permís, m'ho porto per fer-ho mès tard.
Petons
iruNa tal i com dius, és una pena i passa massa sovint, tard o d'hora s'haurà d'arreglar.
Una abraçada!
Nosotras mismas i tant que el pots llegir en calma, només faltaria ;)
Benvinguda(es) al meu petit racó.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada