Bona nit! Com que avui és dia de fred o com a mínim aquí Badalona ha plogut i ha refrescat us deixo amb un nou poema, possiblement no tant fred i que ja va bé. Poca cosa dir...bé sí...Perquè no hi ha roba d’estiu? Tots és hivern! Però bé...ja he gastat una mica amb roba per l ’hivern que feia falta, una camisa, un polo i una armilla. Us deixo amb el poema.
Permet-me fondre’m en el teu cos
com aquell petit glaçó que sostens
entre les fines dents i vas desfent
lentament sobre el meu cos.
7 comentaris:
Dolç, directe, sincer, senzill, bonic ^^
Molt bo, company. Molt bo!
Felicitats!
fone't amb mi avui, crec q ustament es el q necessito.
Només de llegir-lo se'm desfà el glaçó a la boca...i ja no dic recorrent una pell...mmmm
Bonic i sensual!
Gràcies per el comentari Tals! Me'n alegro que t'hagi agradat! Una abraçada :p
Barbollaire ja saps que els teus comentaris son benvinguts ;) Que vagi bé!
Déjà vie amb glaçó o sense? Una abraçada ben forta!
Joana...que més puc dir...sembla que aquest glaço no refreda pas...
Un petó!
uf... amb la calor que ha arribat a fer avui... aquest poema és ideal!!! ja m'imagino l'escena... qui no voldria?? aix.. molt maco, com sempre.
iruNa doncs i tant que el glaçonet aquest ve de gust;)
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada