24 d’agost 2007

Glaçons


Bona nit! Com que avui és dia de fred o com a mínim aquí Badalona ha plogut i ha refrescat us deixo amb un nou poema, possiblement no tant fred i que ja va bé. Poca cosa dir...bé sí...Perquè no hi ha roba d’estiu? Tots és hivern! Però bé...ja he gastat una mica amb roba per l ’hivern que feia falta, una camisa, un polo i una armilla. Us deixo amb el poema.


Permet-me fondre’m en el teu cos

com aquell petit glaçó que sostens

entre les fines dents i vas desfent

lentament sobre el meu cos.

7 comentaris:

Tals ha dit...

Dolç, directe, sincer, senzill, bonic ^^

Barbollaire ha dit...

Molt bo, company. Molt bo!

Felicitats!

Déjà vie ha dit...

fone't amb mi avui, crec q ustament es el q necessito.

Joana ha dit...

Només de llegir-lo se'm desfà el glaçó a la boca...i ja no dic recorrent una pell...mmmm
Bonic i sensual!

Uribetty ha dit...

Gràcies per el comentari Tals! Me'n alegro que t'hagi agradat! Una abraçada :p

Barbollaire ja saps que els teus comentaris son benvinguts ;) Que vagi bé!

Déjà vie amb glaçó o sense? Una abraçada ben forta!

Joana...que més puc dir...sembla que aquest glaço no refreda pas...
Un petó!

iruNa ha dit...

uf... amb la calor que ha arribat a fer avui... aquest poema és ideal!!! ja m'imagino l'escena... qui no voldria?? aix.. molt maco, com sempre.

Uribetty ha dit...

iruNa doncs i tant que el glaçonet aquest ve de gust;)
Una abraçada!