Bon vespre! Sembla que les vacances també han envaït el bloc però el cert és que de tant en tant vaig escrivint tot i no postejar els poemes. Així que no dono més la llauna i us deixo amb el poema, per cert, recomano l’últim llibre de Margarit, Casa de Misericòrdia.
Encara sento la teva mirada
penetrant-me intensament.
Encara escolto la meva veu
recitant una pila versos
d’un Margarit misericordiós.
L’ultima paraula encara penja
de ma boca i tu, sens treva,
la robes amb un lleuger bes
totalment inesperat.
7 comentaris:
Oh, m'ha agradat molt aquest, i també m'agrada Margarit eh, gran poeta, tot i que a vegades és massa dur, massa trist...però vaja, suposo que aquesta és part de la gràcia. Un petó!!
Molt bo company !! I no et preocupis, en vacances és normal baixar el ritme !!
Fa calor!!! i les vacances ens adormen les neurones...però el poema dóna peu a robar paraules i besades.Molt bonic!
Tals Margarit tot i ser dur, com dius, és un poeta d'una talla excel·lent ;) Veig que conïncidim entre poeta i el poma que tot i que fa lleig, a mi també m'ha agradat molt el poema. Una abraçada!
Carquinyol tens raó, les vacances fan baixar el ritme però ja va bé. Ens llegim!
Sí que fa calor! Molta! Per sort aquests robatoris ajuden a fer passar la calor. Una abraçada!
Ostres! T'has avançat a un post que acabo de penjar sobre el llibre!
Tranquil! jo tmb estic de vacances amb el blog... a veure si m'ho posu d'una vegada... que ja seria hora... ejje
Molt bo el poema!!
Veí jo només he fet la recomanació, tu has explicat perfectament el llibre. Tot i que això sí, m'he avançat. Salut i força!
Ynos doncs a veure si penjes alguna cosa nova ;)
Salut!
Publica un comentari a l'entrada