17 de juliol 2007

Penjada de ta boca.



Bon vespre! Sembla que les vacances també han envaït el bloc però el cert és que de tant en tant vaig escrivint tot i no postejar els poemes. Així que no dono més la llauna i us deixo amb el poema, per cert, recomano l’últim llibre de Margarit, Casa de Misericòrdia.




Encara sento la teva mirada

penetrant-me intensament.


Encara escolto la meva veu

recitant una pila versos

d’un Margarit misericordiós.


L’ultima paraula encara penja

de ma boca i tu, sens treva,

la robes amb un lleuger bes

totalment inesperat.

7 comentaris:

Tals ha dit...

Oh, m'ha agradat molt aquest, i també m'agrada Margarit eh, gran poeta, tot i que a vegades és massa dur, massa trist...però vaja, suposo que aquesta és part de la gràcia. Un petó!!

Anònim ha dit...

Molt bo company !! I no et preocupis, en vacances és normal baixar el ritme !!

Joana ha dit...

Fa calor!!! i les vacances ens adormen les neurones...però el poema dóna peu a robar paraules i besades.Molt bonic!

Uribetty ha dit...

Tals Margarit tot i ser dur, com dius, és un poeta d'una talla excel·lent ;) Veig que conïncidim entre poeta i el poma que tot i que fa lleig, a mi també m'ha agradat molt el poema. Una abraçada!

Carquinyol tens raó, les vacances fan baixar el ritme però ja va bé. Ens llegim!

Sí que fa calor! Molta! Per sort aquests robatoris ajuden a fer passar la calor. Una abraçada!

El veí de dalt ha dit...

Ostres! T'has avançat a un post que acabo de penjar sobre el llibre!

Ynos ha dit...

Tranquil! jo tmb estic de vacances amb el blog... a veure si m'ho posu d'una vegada... que ja seria hora... ejje

Molt bo el poema!!

Uribetty ha dit...

Veí jo només he fet la recomanació, tu has explicat perfectament el llibre. Tot i que això sí, m'he avançat. Salut i força!

Ynos doncs a veure si penjes alguna cosa nova ;)
Salut!