24 de juliol 2007

Batalla perduda.


Bona nit a tothom! Avui ha estat el primer dia de juliol que he anat a la platja i feia sol, ja era hora. I la resta del dia doncs res a fer, bé de fet he comprat un llibre, una novel·la de Franz Kafka, El castillo, i he començat un de poesia Dansa Nocturna de Pere Joan Martorell, ja us diré que tal. Continuo llegint els vostres blocs i escoltant Rammstein. Que vagi bé!



La vida és una guerra

perduda al temps.

Una guerra freda

de la qual no escapem.


Ens consumin lentament,

en cada segon, minut,

en cada moment que passa

mors una mica més.


Ja al néixer tens el primer

cop de realitat, i ben fort!

El primer cop és néixer,

el segon ésser observat.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Tot i que la guerra contra el temps està perduda, millor que gaudim de la batalla !!

Sort tu que pots anar a la platja !!! =)

Anònim ha dit...

Company, espero que disfrutis del Sr. Kafka tant com jo ho vaig fer en el seu dia.

És maco el poema, tot i que el pas del temps és un tema que no m'agrada afrontar...

Salut i que vagi bé a la platja! :-)

Tals ha dit...

Ja ho va dir Heràclit: la guerra és el pare de totes les coses. Un petó!

el Mèlich ha dit...

Qui no ha escrit mai un sonet no pot ser mai poeta.
A veure si em convences.
Aquí et tens dos de meus els primers entre més de mil d'escrits.



Sabries tant com jo

"...Si sabíeu com l’alba ens ha trigat..."
(Salvador Espriu, Inici de càntic en el temple)


Si sabies d’aquell quaranta sis
Si sabies d’una nit nevada
Si sabies quant feliç un infeliç
Si sabies d’un crit sense tornada.

Si sabies del toc d’un nou palpís
Si sabies de l’all i la torrada
Si sabies la sirga del maquis
Si sabies la padrina fent bogada

Si sabies d’un cau de la muntanya
Si sabies del pedaç als pantalons
Si sabies d’un crit “d’arriba Espanya!”

Si sabies de l’eco sens retorns
Si sabies de “cautivos en campanya”
Si sabies de la FET i de Las JONS.









El vol


Al meu pare que potser em va perdonar

Tan aviat com se’m fa fer de dia
vaig fugir del cau de la guineu.
Per les gangues que el progrés m’oferiria,
vaig manllevar el futur a tant bon preu,

que la vall del riu vermell no em ploraria....
perquè aquell cant de morts ja no era meu
Enlluernat per la bijuteria
a l’eixida no hi calgué més que un adéu.

Sé que algú va plorar pel meu somriure
Jo també vaig plorar pel seu plorar.
Arrabassant-li les ganes de viure.

Mai va entendre ni saber-me perdonar
aquelles ànsies meves de ser lliure
Perquè antany... el seu vol va fracassar.



Salut
El Mèlich

Déjà vie ha dit...

jo estoc amb en carquinyol ja q no podem vencer el temps potser que juguem a favor de gaudir el maxim akesta guerra que sovint no es tant freda.

Uribetty ha dit...

Carquinyol això és cert, a gaudir-la tot el que es pugui. I ves de tant en tant a la platja, encara que només sigui per olorar el mar.
Salut!

Company Millu vaig gaudir amb ''La Metamorfosi'' espero que amb aquest nou llibre passi igual. Me'n alegro que el poema t'hagi agradat, espero que el pròxim no tracti del temps.
Salutacions i que vagi bé per...Bellaterra? Salut!

Tals doncs no sé que dir sobre aquesta afirmació...vols dir que és el pare de tot? Jo diria que no, però en moltes coses sí. Una petó!

Mèlich doncs no sé si algún dia veuràs un sonet per aquí. Primer perquè no m'agraden, els veig forçats en tant que rima; la poesia actual ha superat aquests tipus de poemes i a més dubto de la primera afirmació, el poeta és aquell que sap transmetre amb bellesa, no el que fa sonets.
Salutacions!

Déjà vie, dic el mateix que a en Carquinyol, i tant que cal passar bé aquesta guerra ;)
Una abraçada!

Anònim ha dit...

yo también pienso que cada dia es un dia menos , esto ya lo decia mi abuela, por eso tienes que vivirlo intensamente el hoy y no pensar en el mañana , el mañana no sabremos si llegará.

Joana ha dit...

Hi a una frase que diu: "M'interesa el futur perquè és el lloc on viuré la resta de la meva vida" .Jo crec que no està tot perdut...
Bon capde, Uribetty!

Uribetty ha dit...

Anònim és clar que s'ha de gaudir del present, en això estic d'acord. Tot i que el "demà" de ben segur que arrivarà, d'una manera o una altra. Espero veure't per aquí! Salut!

Joana doncs aquesta afirmació és certa, de fet cuan escolto el famós carpe diem, se'm posen els pels de punta, no podem obviar ni el passat ni el futur. Que vagi bé el cap de setmana i força a l'orxata!
Una abraçada!