28 de juliol 2007

Poesia.


Bona nit a tothom! Fa dies que no escric res, però res de res, ni al bloc, ni en papers que trobo per casa, enlloc. Però he superat aquest període de sequera i aquí deixo un nou poema. Estic enganxat al llibre de Kafka, a la platja, als blocs, a una cançó que és l’hòstia en vinagre, sobretot el final, és Free Bird de Lynyrd Skynyrd, si podeu baixeu-vos-la, ara, aviso, s’ha d’escoltar amb els altaveus alts. Així que després d’aquesta recomanació musical us deixo amb el poema. Salut!



És la poesia una manera

de justificar-se en front

el buit d’una vida que

en aparença – i no tant –

és inconnexa?


Plasmar en paper i tinta

cada moment real,

cada moment fictici.

Fer-los creïbles fins evocar

una llàgrima.

6 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Jo crec que la poesia més que un mitja de justificació és un mitja per a connectar aquestes possibles inconnexions de la vida.

Tals ha dit...

Segurament, com diu en carquinyol, la poesia serveix per expressar les inconnexions de la vida, per això el poeta no pot deixar de ser-ho, és part d'ell i no ho pot canviar. Un petonet!
PD: la paraulota aquesta sempre em fa la punyeta aaargghh

Uribetty ha dit...

Carquinyol doncs també tens raó, no hi havia pensat, l'apunto ;)
Salut!

Tals dic el mateix que abans. Tot i que voldria apuntar que dic justificar aquells esdeveniments que no tenen cap mena de raó connexa ( per tant inconnexos ). La paraula aquesta també em fa la punyeta a mi però...tampoc costa tant:p
Una abraçada!

Déjà vie ha dit...

o un somriure. ;)

Joana ha dit...

És un trosset de nosaltres ... escampat... Bocins de vida! ;)
Bona setmana!!!Uribetty

Uribetty ha dit...

Déjà vie també por ser un somriure, que d'aquests també abundent. Salut!

És un trosset de nosaltres ... escampat... Bocins de vida
preparats per ésser recollits,
poetitzats, conectats, bocins
nostres. Per a vosaltres.
Joana tens raó, un altre tipus de poesia. Bona setmana! Una abraçada!