04 de juny 2007

Interrogacions.

Bona nit de nou, avui un altre poema, la nit pre-examen i ja veieu aquí, per sort el tinc a les 15.00 i estic tranquil, que ja va bé això. Com sempre espero que us agradi i bon inici de setmana!



Gotims d’aigua cauen

sobre una ciutat dormida.

Després d’un dia feixuc,

cansat i avorrit. Totalment

monòton.


Dia rere dia, conjunt

avorrit de punts suspensius…

per formar una recta.


Suma de punts – dies –

per formar una recta

- la vida -

“Quan acaba, ho saps?”

“No, i tu?”

6 comentaris:

Anònim ha dit...

És la vida simplement una suma de dies o és la suma de dies el resultat de la vida? A saber...

Sort amb l'exàmen !! I si el queixal et dona guerra avisa que li farem una visita... capicci? ;)

Pd40 ha dit...

No tinc clar que la vida sigui una recta. A vegades adopta formes molt curioses.
Molta sort a l'examen!

Anònim ha dit...

Sort amb aquest examen que tens i amb la resta que tinguis aquests dies! Salutacions d'un investigador a qui ningú d'Arcachon interessa la seva feina... :-(

P.D. Molt maca la molècula de TriNitroToluè.

Unknown ha dit...

Una abraçada esperant que hi hagi hagut sort amb l'exàmen.

Pa amb tomaca a dojo!!

Joana ha dit...

L'examen també és un puntet...
Cada dia està fet de puntets i anem sumant i a la vegada , restant.
Hi ha un principi i un final? O només ens anem trnsformanat i canviant?
Un químic- filòsof!
N'haurem de parlar!
Molta sort!

Uribetty ha dit...

Carquinyol, dic el mateix a saber...Crec que el queical ha entès el que li deies i ja no dona tanta guerra, per sort. Salut i força!

Pd40 no hi havia caigut...és cert que de tant en ta pren formes diferents a la recta...tot i que en certa manera vull dir recta en tant que monòtona. Força!

Company millu, crec que l'examen ha anat bé, tot i que en algunes preguntes he suat, serà la gràcia suposo. I això que el tema no interessa...a algú li deu interessar, la química no és tant aburrida. I sí és maca el trinitrotoluè, l'atre fotografia no es podia veure i l'he canviat. Salutacions aromàtiques!

Gràcies per el comentari Tondo Rotondo, m'hi apunto al pa amb tomaca i un xampú...també!

Ostres Joana no sé que contestar, tant filosòfic el comentari...vull creure que ens transformem, com l'energia.
I cuan vulguis ho parlem ;) Una abraçada ben forta!