02 de juny 2007

Passatemps.


Bona nit, avui després d’un post narratiu, poema. Poca cosa puc dir, del dia d’avui, enganxat a la cadira, amb mal de queixal, escoltant Linkin Park i ara menjant una merenga. Així que com sempre, espero que us agradi. Salut i força!



Cada moment que et recordo,

totes aquelles besades i mirades.

Totes aquelles paraules i carícies.

Cada moment, ja no el crec.


Recordo, mirant en l’horitzó

d’aquesta bassa d’oli marítima

- tot el contrari de mi –

Les tardes, a casa, units.


Cada tarda, units, abraçats.

Creia…enamorats.

Ara sé, que no, tot fals!

Significants sens significats.


Una mentida rere altra, falsedats,

fal·làcies encara per descobrir.

Res fou vertader, res veritat,

no va existir, i tant de bo, tu…

tampoc.


Besades per ferir, descol·locar.

Mirades – profundes – plenes de tu,

plenes de mentides, plenes de res.

Besades sense sentit, per a tu.

Per a mi…sí.


Et dic adéu, saps que no ens veurem,

no perquè no vulgui, no, això no,

Tu no ho voldràs, recordar allò

que va ser un passatemps.

Adéu si au.

9 comentaris:

barbollaire ha dit...

Si, company, si... ja ve a ser això.
M'agrada força...
millora't del queixal.
salut

Joana ha dit...

La realitat, però, és que va existir, és que vas fruir, és que vas sentir...
No per dir-ho s'esborrarà... ni es farà fonedís....
Recorda només un instant grat, sublim...el temps farà la resta...
Una abaraçada!
Necessites res per el queixal? ;))

Uribetty ha dit...

Doncs sí que ve a ser això Barbollaire. I espero que el queixal millori. Per cert, un dia m'hauràs d'explicar com col·locar fotos '' personals'' ( per dir-ho així) al perfil. Salut company!

Gran consell Joana, pensar un instant grat i el temps ja el curarà.
Et contesto aquí el comentari del post anterior. Pots estar tranquil·la que hi haurà un altre ;) I ja avisaré per el pròxim concert, no sé quin...Metallica?
De moment el caixal el vaig tranquil·litzant amb antinflamatoris.
Una abraçada ben forta!

Pd40 ha dit...

Que no sigui res lo del queixal, que això fa mal de debò.
Et dic el mateix que la Joana, intenta recordar els bons moments.

Uribetty ha dit...

Doncs Pd40, avui ja no m'ha fet tant mal, va com vol...però de tant en tant, cuan pica ho fa bé. Doncs m'agafo al consell teu i de la Joana.
Salutacions!

Tals ha dit...

Ostres poeta, passem de feliços a tristos en un moment ehh, tu que passa, que no tens en compte l'estat anímic dels teus estimats lectors? ais..que naltros som fràgils i sensibles eh.. snif snif no juguis amb els nostres sentiments i cuida't el queixal, que això fa mooolt de maaal ehh XD un petonarro!!

Uribetty ha dit...

Tals no jugo pas amb els sentiments :p tot i que sempre intento buscar el punt aquest que us toqui, la gràcia d'un poeta, no? Un petó de bona nit!

Carquinyol ha dit...

Ànim amb el queixal, que són uns #sljdfhsdkf* ;)

Uribetty ha dit...

Carquinyol, ho pots dir, uns mal parits. De moment està calmadet, però de tant en tant...fa mal, de moment encara suportable. Salut i força!