16 de juny 2007

Asfixia.




Bona nit de nou! Com ja comença a ser normal postejo un nou poema. Així que sense més interrupcions us deixo amb el poema.





Maleïda, cruel, terrible,

poderosa realitat que

trenques, esmicoles,

destrueixes i enfonses

il·lusions i aspiracions.


Horrible realitat

que superes aquell

qui vols aixafar

com una formiga.


Realitat que asfixies

poc a poc, sense

fer-ho notar, sí,

t’agrada més.

14 comentaris:

Joana ha dit...

No és bona la sensació d'ofeg...gens bona...
Has d'esperar a respirar aire renovat i fresc .
Aquí a Girona encara se'n troba...en guardaré una mica per a tu...dins d'una ampolleta de critall!
Després dels exàmens??? ;)
una abraçada!

Tals ha dit...

Sempre hi ha esperança, un nou dia comença i la seva llum pot acabar amb la foscor de la realitat. Un petonet, poeta!

Jesús M. Tibau ha dit...

Sóc escriptor especialista en relats breus, com ara el recull Postres de músic, i des de no fa gaire temps, també blocaire convençut.
Al meu bloc de temàtica literària, Tens un racó dalt del món (títol del meu primer llibre i també un anagrama del nom del meu poble, Cornudella de Montsant), es poden trobar comentaris de llibres, sensacions, activitats, fragments de contes, desdefinicions de paraules i, a més, proposo jocs literaris amb premis inclosos. Ja he penjat la vuitena proposta on demano que escriviu el final d'un petit conte. Et convido a visitar el meu bloc i a participar en els seus jocs.
http://jmtibau.blogspot.com

Uribetty ha dit...

Joana i tant que no és bona aquesta sensació, una de les pitjors!
Sí que necessito aire renovat, tinc ganes d'acabar i perdre'm en la muntanya, tot i que si a Girona encara queda aire...em conformo amb l'ampolleta de cristall, això sí, després d'examens que ve més de gust ;)
Una abraçada!

Ostres Tals molt esperançador aquest comentari, intentaré aplicar-lo ;) i també tens raó, al final no acaba sent tant fosc com podem pensar. Un petó!

Jesús M. Tibau, benvingut a la meva llesca de pa! Pots comptar amb mi, tot i que ara estic mig embolicat amb els examens, però cuan acabi hi participaré. Ens llegim!

onix ha dit...

molt bona ,no és un afalac la poesia no es el que mes m'agradi si no em fa sentir quelcom i aquest poema ho ha fet

Anònim ha dit...

Amb això vols dir que els exàmens no t'han anat tan bé com esperaves?

Uribetty ha dit...

Onix espero que aquest i els pròxims poemes et facin sentir quelcom. Que vagi bé!

Pd40 de moment no tinc les notes ( només una ) i no acabo fins el dia 25, així que de moment no puc dir res perquè no se res. Salutacions!

Déjà vie ha dit...

la foto impresionant, com d costum. i el poema...stas ofegat?

Anònim ha dit...

"Odio la realitat, però es l'únic lloc on es pot menjar un bon filet."

Woody Allen (1935-?) Actor, director y escritor estadounidenc.

Uribetty ha dit...

Déjà vie ofegat no però estressat sí i amb moltes ganes d'acabar ja els exmanes, que per sort ( així dormo més tranquil ) queda menys. Salut!

Ql-bra quia raó que te el gran Woody, un filet i altres plaers! Salut i força!

ddriver ha dit...

pero la realitat la pots modificar...
fes el necesari
fes elposible i
aconseguiras l imposible

Jobove - Reus ha dit...

si tens un moment, gràcies

Uribetty ha dit...

Ostres ddriver és un bon consell, difícil però no impossible.
Salutacions!

Té la mà maria, de moment vaig fotut de temps, però falta poc per començar vacances. Salut!

ddriver ha dit...

a mi em va funcionar fa anys i me hauria d aplicar mes