20 de juny 2007

Llavis tremolosos.




Bona nit! Després d’uns dies sense fer cap post, aquí en teniu un de nou. Bé si voleu la crònica d’avui doncs poca cosa...Només que he trobat un llibre d’un poeta badaloní anomenat Josep Granger editat el 1915 i estic fent recerca per saber qui és, com a mínim sé que va fundar un apartat en una revista catalanista, Gent Nova. Us deixo amb el poema i espero que el gaudiu.




Recordo els teus llavis

tremolosos del primer bes.


Observant-me reflexat

en els teus verds ulls.


Recordo el primer

t’estimo

mossegat a cau d’orella.


Una besada rere una altra.

Un bes, punt i final.


Noto els teus llavis

tremolosos d’últim bes.


Distants, ben freds.

11 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Molt expressiu el poema !!

Sort amb la recerca, jo també estic investigant uns llibres, però de temàtica ben diferent :)

Pd40 ha dit...

Oooh, quin contrast. Molt ben trobat!

Tals ha dit...

Saps que? una caracterísitca dels romàntics són els contrastos, és a dir, les antítesis que ti has utilitzat tan bé en aquest poema. Es pot dir que ja ets del club:P Un petó

Uribetty ha dit...

a veure si tinc sort amb la recerca carquinyol, però costa...I per cert, si el poema l'has trobat expressiu veig que he plasmat correctament elq ue volia dir. Salutacions!

Pd40 gràcies per el comentari i veig que el contrast està ben trobat amb aquest oooh. Salut i força!

Ostres Tals, mira que m'agrada el romanticisme però això no ho sabia. Mai aniré d ormir sense saber quelcom nou. I per això del club...diria que encara falta, però...qui sap, algún dia hi puc entrar. Un petó ;)

Joana ha dit...

També el contrast està amb els ulls....Mai hi ha dos ulls del mateix color!
Bona revetlla!

millu ha dit...

Hola de nou company! Aquest poema m'ha donat una impressió trista al final. "Llavis distants i freds", quan semblava que començava com l'evocació d'un record més feliç... No sé, però és interessant aquest poeta. Gràcies per mostra-nos-el

Déjà vie ha dit...

ooooooooh q maco. Nen nose si stic sensible o k pro m'ha encantat, molt molt molt. Petonassos

efe ha dit...

Quin és el darrer bes? El darrer darrer? Perquè llavors la cosa és una mica tètrica... no?

Uribetty ha dit...

Joana és cert que mai dos ulls són igual, no ho havia caigut. Bona revetlla, fes una copa a salut meva que jo...ho tinc fotut això de sortir
Una abraçada!

Company millu buscava aquest contrast i sembla que ho he aconseguit. I pots estar tranquilque de poeta ( amateur ) i poemes encara n'hi haurà.
Salutacions!

Déjà vie poca cosa et puc dir del teu comentari, només gràcies ;) i més si creus que el poema t'ha encantat ( molt . Un petó!

Efe no és el derrer derrer, el derrer que fa ella, no és tant tètric el poema. Salut!

Xupasangre ha dit...

Molt sensual la imatge.

Uribetty ha dit...

Xupansangre ja la vaig escollir així, amb relació a un vers.
Salut!