Bona nit a tothom, fa dies que no escric, però estic viu. Ja he acabat els examens i això vol dir que en uns dies no faré res, esperar les notes que falten i ja està, no us espanteu, el bloc el continuaré. Com heu vist el títol és numèric, no tingueu por, és la velocitat de la llum, cuan llegiu el poema segurament l’entendreu. Així que mentre dono senyals de vida, us deixo amb el poema. Salut!
Poderoses paraules
cremant per dins.
Roent fins al fons,
del meu profund jo.
Temo aquells mots
sortint de tons llavis
xiuxiuejats a sang
freda, ràpida i mortal.
Paraules d’un adéu
fulminant, un raig
partint un arbre,
robust – es creu.
Adéu-siau estimada.
No em beses.
No em mires.
Adéu-siau.
12 comentaris:
Jo espero que la fredor del poema no es contagi al resultat de les notes i aquestes no siguin "freda, rpida i mortal" !!
Molta sort !!
jejeje, quina comparació... us heu separat a velocitat de la llum?
Sort amb les notes!
vaja..un poema fulminant.. espero que els exàmens hagin anat bé maco! petonets
Carquinyol espero el mateix tot i que de moment sembla que van bé. Salutacions!
Pd40 com la velocitat de la llum no, com a mínim físicament no és possible ( paranoies pots examens ). Ens llegim!
Tals els examens de moment sembla que han anat bé, falta alguna nota i ja podré descansar. Una abraçada!
Deixa-la que marxi a poc a poc...si ja les besades no tenen cap gust, ni t'escalfa la seva mirada....
Espero amb delit les notes!!! ;)
Bones vacances!
saps combinar molt be la natura, les paraules i la ciencia. M'agrada.
M'agrada. És trist. Però no pot ser d'una altra manera.
Uri, ultimament et trobo un pel fluix, potser són els examens... o potser sóc jo que necessito vacances o potser som tots que necessitem fugir, a la velocitat de la llum, es clar.
Et deixo una cita:
"L'ombra no existeix; el que tú anomenes ombra es la llum que no veus."
Es de Henri Barbusse(1873-1935)un novelista francés.
Sort!
Joana teòricament l'última nita la tindré demà, però els matemàtics són...peculiars. I per cert, bon consell fer-ho poc a poc. Un petó de bona nit!
Déjà vie gràcies per el comentari. Intento combinar tant bé com puc allò que vull escriure. Salutacions!
Efe com molt bé dius, el poema es trist però no pot ser diferent. Ens llegim!
Ql-bra no sé si estic fluix...el poema el vaig escriure el mateix dia que vaig acabar els examens i jo el veig com la resta, però no sóc el més indicat per dir-ho. Això sí, crec que tots necessitem vacances. Salutacions!
Ei company! Espero que amb aquest títol al post no hagis tingut cap efecte relativista...
Ànims que la proba de foc dels exàmens de la universitat ja s'acava i segur que t'ensurts molt bé!
Salutacions logarítmiques!
Aix!
Quant temps sense passar per aquí!
PUTUS EXAMENS!!!
Però bé, ja tornu a ser persona i ja puc actualitzar el meu blog i vistar els altres!!
Bon poema!!
Per cert, on estudies? esk yo estudio E.química!! ejje!
Company millu, de moment cap efecte relativista. I els examens encara es resisteixen els matemàtics en publicar-les en la intranet...Tocarà esperar fins dilluns. Salutacions entàlpiques!
Benvingut de nou Ynos! Ara a no fer res, que després d'un curs toca fer poca cosa. Doncs estudio química a la UB. Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada