La ignorància és felicitat.

Hi ha gent que no hauria d’haver nascut mai, dir això és greu, ho sé, ho reconec, però no s’hi pot fer res, així de senzill, subjectes ( no pensants ), com es diu en terminologia blocaire, Trolls. Una colla de zeros i uns, que es dediquen a insultar, en fotre’s del personal, amagant-se rere un nom anònim ( i mai més ben dit ) subjectes que segurament no saben ni qui sóc, però insulten.

Altres que simplement et consideren un…com es diu, a sí! Botifler esquerranós, socialista, desgraciat, idiotitzat i independentista de pa sucat amb oli. Curiosa concepció de l’educació, o millor dit, no saben ni que és, no han nascut amb ella, no la coneixen, saben que existeix?

Individus que, això sí, viuen feliços, idiotitzats, en un món de burros, però no com insult, sinó com a bèstia, que només veuen el que tenen davant, com els cavalls. Individus que encara no han acceptat la seva ignorància, i es dediquen a fotre, molestar, insultar, permeteu-me, donar pel sac. Individus ( per educació, és clar ) que viuen en la seva ignorància desconeguda, per ells, no per mi, els puc veure d’una hora lluny. Trossos de carn amb potes i pel, sense cervell ( important això, sense cervell ).

Per descomptat no vull dir que sigui un subjecte amb una intel·ligència suprema, o sí, de fet he acceptat la meva ignorància, fa temps. Per tant sóc superior a un altre? O som tots iguals? Sé que això es pot contradir amb la meva ideologia però, hi havia un filòsof, Nietzsche crec, no ho recordo bé ( corregiu-me si no és així ), que deia ‘’la democràcia equipara l’imbècil amb l’intelectual’’. Evidentment no ho comparteixo totalment, però si traslladem aquesta afirmació a l’anterior meva ( sóc superior perquè accepto la meva ignorància ) aleshores aquest subjecte feliç, esdevé idiota i per tant inferior? No ho sé, deixeu-me despotricar, però estic fins al serrell ( i això que no en porto ) d’aguantar subjectes d’aquesta mena. M’acabo de convertir en un d’ells? Espero que no, de moment, sé que sóc ignorant, com tots.

Vull estar a casa, tirat pel llit, somiant – com no – com a idealista que sóc, escrivint poemes, poesia amateur, poesia de pa sucat amb oli, no oblidem que per això el blog es diu així.