Bona nit a tots i totes, aquí teniu un nou poema, espero com sempre que us agradi. I la fotografia una part de la platja de Badalona. Fins la pròxima!
Desitjo restar amb tu, ben junts
i ben agafats de les nostres mans.
Impassibles i enamorats, dos punts
sense notar el pas del temps.
Desitjo cada segon, una mirada,
una única carícia, que xiuxiuegi
al vent t’estimo, estar parada,
mirant-me. Desitjós d’un bes.
Llargues caminades vora la mar,
les nostres mans entrecreuades
pintades en l’arena, amb l’ombra,
les nostres mans ben agafades.
5 comentaris:
....puc no dir res?
(prefereixo el silenci embolcallat de les paraules d'aquest poema)
jo també m'he quedat sense paraules...
Podeu no dir res mentre digueu.
Una abraçada a les dues!
Aixxx l'enamorament...
Bones passejades platgeres!;)
...un plaer gairabé malaltís.
Una abraçada Joana!
Publica un comentari a l'entrada