Bona nit a tots i totes, de nou un poema, poca cosa puc dir, porto la tarda estudiant perquè tinc en examen pasta Sant Jordi! Quin crim…però no és tant greu, no sé ni quin llibre comprar-me, algun en especial ? Salutacions!
Desitjo caure i no aixecar-me
dins un pou ben fosc,
com aquest en que visc
fins al punt radical d’adormir-me.
La lluita perenne, infinita,
terrible, temible, corruptible.
Una lluita poc més que cristal·lina
i totalment imperceptible.
Aquella llarga lluita
que continua
totalment nua
com un gas, la fuita.
8 comentaris:
M'agrada la idea de la lluita invisible.. em fa pensar en la lluita que es consumeix en l'interior de les persones, silenciosa, però que crema perquè és punyent i constant...
I no se perquè m'ha vingut al cap la típica situació de quan et trobes a algú i li preguntes com està... que tothom sempre diem: molt bé o bé... però que en el fons estem fatal. No serà que amagar les lluites internes fa que aquestes encara siguin més dures perquè es viuen en soledat?
iruNa és cert que les lluites internes són més dures si es viuen en soledat, però en molts casos no volem/podem explicar-les per qualsevol cosa, des de vergonya fins al rebuig.
Una abraçada!
Hi ha lluites internes que només es poden viure i lliurar en soletat. Forma part del desenvolupament de les persones, lo més important es que existeixi la voluntat de lluitar. La vida es una lluita constant i sempre s'han de pendre decissions, moltes d'elles dificils. Un cop prens la decició no has de mirar enrrere ni te l'has de questionar.
Uribetty aquest es el menu llibre recomanat, m'agradaria regalar-te'l però ... un altre cop serà.
"La historiadora" de Elizabeth Kostova Editorial Umbriel 2005
Cada pas que donem no deixa de ser un triomf d'una lluita interna. Així aprenem , així creixem, així busquem la possibilitat de ser més feliços sobretot si aconseguim viure amb pau interior.
Que sigui tot lleu...
Ja estudies??? ;)
Ql-bra: el cert és que algunes d'aquestes batalles són difícils i en alguns moments costa trobar aquesta voluntat de lluita, tot i que al final sempre acabem veien un petit raig de llum. Gràcies per la recomanació ;)
Joana: molt esperançador el comentari, el tindré en compte. Per cert, sí estudio, divendres ( ahir ) ho vaig fer, i avui a la tarda igual. No sé si sóc un compost benzènic o una integral.
Salut i força!
uribetty,
segur que encara ets de carn i ossos... per sort!
A veure si va bé l'examen!!!
Uribetty, sóc jo o cada cop són millors els poemes? això és com les mates, com més practiques millor, menys casos com el meu que no tenen cap remei jaja un petoneet senyor químic!
Bona nit!
Joana de moment sóc de carn i ossos, demà...ja et diré com em desperto jajajaja.
Companya Tals, si els poemes cada dia sóm millors, ho haureu de dir la crítica, jo no opino, el cert és que comparats amb els primers ( inèdits, per dir-ho axií ), són millors, però és normal.
Una abraçada a les dues!
Publica un comentari a l'entrada