Bona nit a tots i totes, de nou un altre poema, seguint la temàtica irracional. Espero com sempre que us agradi i bona Setmana Santa.
L’odi recòrre cada vena,
escalfa ma mirada plena.
L’odi és esculpit en la roca
sense saber a qui toca.
És l’altra part irracional
la penúltima i personal.
Sense cap melodia en cançó
com si fos desesperació.
Riuades rojes plenes d’odi
per assolir algun podi,
i tenir com a premi
un pot d’arsènic.
L’odi recòrre cada vena
impregnat de dolç arsènic,
problemes de tota mena:
adéu si au, cos fèrric.
4 comentaris:
Compares l'odi amb l'arsènic? Doncs ara veig que l'odi és verí!
Mala peça al teler! Diuen...
Bona Setmana santa!
és tant dolent l'odi com l'arsènic...bon poema^^ petonets, noi!
Bon dia a les dues!
Joana: el cert és que l'odi és arsènic, un verí gairabé mortal - mo en el sentit estricte de la paraula, és clar -si no és mortal per al propi subjecte ho és per al seu voltant.
Tals: no tinc res més a dir:p l'has clavat!
Salutacions a les dues - i si ho permeteu - un petó!
Buf! l'arsènic és fatal però és que l'odi encara pot ser més mortal que aquest verí!!! I és que l'odi rosega per dins i corroeix el nostre ser de forma brutal.
Molt xulo el poema, dur i real com la vida mateixa!
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada