Bona nit a tots i totes de nou, després d’uns dies sense poesia, aquí en teniu un de nou, notareu que és insistent en el temps, però últimament passegen per el cap diferents records, especialment si escolto ‘’Another day in Paradise’’ de Phill Collins, escolteu-la si podeu.
Contemplo la mar
assegut sobre l’arena
ben calenta,
pel suau sol
de primavera.
Prenent l’arena
entre els dits, i,
deixant-la caure
al buit, com si fos
un rellotge d’arena.
Grans de sorra
daurats als Sol,
petits fars
il·luminant la platja
extensa i llarga.
El temps passa
sens parar,
fugint de nosaltres,
esquivant-nos
i rient-se.
5 comentaris:
Ui, em sembla que te'l prenc aquest poema... jeje
No creus que s'adiu molt amb el títol del meu bloc? És evident que aquest és un tema que també dona voltes pel meu cap no? Aix, és que una altra vegada m'has tornat a captivar... és preciós Uribetty!!
Doncs sí que el poema s'adiu al títol del teu bloc, no hi he caigut. I com dius, es nota que el temps és un tema que volta per el teu cap, fins hi tot, i comença en el meu, i això que sóc jove! jajaja.
M'en algero que t'hagi captivat de nou. Ara si escric un poema necessito postejar-lo per estar segur que agrada, i pateixo si no ho faig...
Una abraçada!
...Sense poder-lo aturar, però si podent-lo gaudir...No el deixem passar en va!
Bona cançó, bon poema; com sempre, tens una manera única de dir les coses, una manera que saps que ens encanta. El temps ens fa esclaus d'una realitat complexa i canviant, tot i això podem gaudir de cada minut i deixar de lluitar contra el rellotge. Petons, poeta!
Joana tens tota la raó, no deixem passar el temps, ni hem de deixar-lo passar.
Companya Tals, faràs que em posi vermell cada cop que llegeixi els teus comentaris:p
Salutacions i una abraçada a les dues!
Publica un comentari a l'entrada