Bona nit a tots i totes, nou poema, una mica variat respecte l’anterior, seria molt monòton sempre igual, així que, com ja és costum, espero que us agradi i una salutació!
365 dies
centenars de besades
milers de carícies
infinites mirades.
Dos cossos junts
ben abraçats
es miren sens parar
s’estimen.
Mirades amb espurnes
plenes de foc ben roig,
il·luminant un camí
ple d’esperances.
4 comentaris:
365 dies únics i irrepetibles, mein dichter.
...la noia dels ulls verds...
Doncs a mi sí que m'ha agradat, tan tendre com sempre, tu, eh! Esperem que la musa segueixi passant per casa perquè puguis deixar per aquí coses com aquesta. Petons!
Si després de 365 dies encara resta tot el que descrius... senyal que és autèntic!!
Que més puc dir ''noia dels ulls verds'' el mateix, ho dic tot amb el poema^^
Companya Tals m'en alegro que t'hagi agradat, sempre es dibuixa un somriure cuan veig que t'agrada el poema.
iruNa de moment tot va com com el primer dia!
Una abraçada a les tres i un petonàs!
Publica un comentari a l'entrada