11 de març 2007

365


Bona nit a tots i totes, nou poema, una mica variat respecte l’anterior, seria molt monòton sempre igual, així que, com ja és costum, espero que us agradi i una salutació!


365 dies

centenars de besades

milers de carícies

infinites mirades.


Dos cossos junts

ben abraçats

es miren sens parar

s’estimen.


Mirades amb espurnes

plenes de foc ben roig,

il·luminant un camí

ple d’esperances.



4 comentaris:

Anònim ha dit...

365 dies únics i irrepetibles, mein dichter.
...la noia dels ulls verds...

Tals ha dit...

Doncs a mi sí que m'ha agradat, tan tendre com sempre, tu, eh! Esperem que la musa segueixi passant per casa perquè puguis deixar per aquí coses com aquesta. Petons!

iruNa ha dit...

Si després de 365 dies encara resta tot el que descrius... senyal que és autèntic!!

Uribetty ha dit...

Que més puc dir ''noia dels ulls verds'' el mateix, ho dic tot amb el poema^^
Companya Tals m'en alegro que t'hagi agradat, sempre es dibuixa un somriure cuan veig que t'agrada el poema.
iruNa de moment tot va com com el primer dia!
Una abraçada a les tres i un petonàs!