01 de març 2007

Opinió? Sí, la fatxa


Benvinguts a tots, al nou pseudo-estat del benestar, la democràcia espanyola. Amb aquest post no vull pas criticar el sistema espanyol, no vull pas que em caigui un puro, tot i que no seria el primer, d’això va aquest post, de la nova llibertat d’expressió en l’Estat Espanyol.

Com sabem tots, hi ha alguns casos en que s’ha prohibit, censurat o querellat la llibertat d’expressió. fins fa res teníem el cas d’Oleguer, el més recent, però n’hi ha d’altres, com és Pepe Rubianes, Iu Forn, o el propi De Jauna Chaos entre altres, com és el cas de la TVE, en el programa de J. Quintero.

El cas que em va cridar més l’atenció, va ser el d’en P. Rubianes, una denuncia per a criticar la unitat d’espanya. En el meus pocs coneixements, cagar-se en la unitat no són pas injuries contra un país, sinó criticar una concepció d’un país. Existeix l’Espanya plural, federal, republicana, i algunes més. Clar que els demandants són una colla de fatxes, però el pitjor és la multa, cosa que dona a entendre que el poder judicial no és pas imparcial, sinó que comparteixen la concepció de la unitat, deu ser que troben a faltar ‘’El ausente’’ i les fotografies sobre la pissarra acompanyada d’en Pacu.

El cas De Juana Chaos, un altre que no acabo d’entendre, per sort ara li han reduït la pena, que encara és incomprensible. Sabem que aquest etarra va matar a 25 persones, i com a assassí, ja va complir la condemna per els assassinats, però després d’unes cartes de pura i simple opinió, el tanquen 12 anys. Es pot condemnar un home per unes cartes d’opinió? Ho dubto.

Alguns altres temes que no acabo d’entendre d’aquest pseudo-estat del benestar és el tema dels presos bascos. Tot pres te dret a residir prop de la seva ciutat on hi hagi familiars pròxims, en el cas dels presos bascos – parlo dels terroristes – no és així, hi ha etarres empresonats a França, Andalusia, Madrid. Teòricament aquests han d’estar prop de casa, i no és així.

Així que com Oleguer i Rubianes, poso en dubte l’Estat del Benestar Espanyol i em cago en la unitat d’Eppaña, per que no crec en ella sinó en un altre tipus, una on Catalunya sigui un país independent, igual que Euskadi. També em cago en l’article 8 de la Constitució, sí, exacte, el dret a l’autodeterminació el pot escollit qualsevol nació, i un article bèl·lic i escrit per una colla de franquistes mal parits, no ho pot evitar.

Sembla que el fill de puta de la foto encara és viu.

9 comentaris:

iruNa ha dit...

Jo també m'uneixo a la protesta, evidentment!! És molt trist però encara segueixen passant coses com les que anomenes al post.
Des del meu punt de vista, crec que la societat en general està sedada, adormida i atontada pel consumisme, per satisfer els interessos i necessitats individuals, per trepitjar a l'altre i esdevenir el millor = el que té més bens materials i càrrec més elevat.
Però entremig d'aquest estat letàrgic,de tant en tant, sobresurt una veu crítica que qüestiona el funcionament del sistema, i llavors tot sembla trontollar. Au, tots a córrer per acallar la veu que pot fer despertar els anestesiats i revolucionar-se contra el poder!!
Bé, m'ha quedat una interpretació un pèl metafòrica de la situació... però suposo que s'enten no?

Uribetty ha dit...

Doncs m'en laegro que t'uneixis a la protesta, de moment ja som dos blocaires.
Doncs com dius, és trist, i afegeixo jo, penós, que en un estat que es diu ''democràtic'' passin coses d'aquestes, sembla que encara es trobi a faltar el gran malparit.
També tens raó en el tema d'estara dormits, ja ho deien alguns pensadors, la democràcia pot causar aquests afectes, la Tirania del poble.
Salutacions!

Anònim ha dit...

El que també no deixa de ser trist és que quan aquest algú aixeca la veu, au, vinga, les masses adormides troben en ell, oportunament, el seu gurú conjuntural i en fan bandera, a mode de ramat. A més, el que pugui dir aquest algú (llegeixi's Rubianes, Iu, Oleguer, etc.) hauria de formar part de la normalitat democràtica i no pas hauria de signicar un terrabastall polític ni mediàtic. Però està vist que el país està lluny encara de normalitzar-se: encara hem de suportar tots el llast dels retrògrades de torn, que no ens deixen avançar. Què hi farem...

Anònim ha dit...

La llibertat d'expressió interessa quan es vol. Per què no han de poder expressar-se un actor, un esportista, un periodista en un article d'opinió, etc? El que sí que trobo greu és el "llibertinatge d'expressió" (per dir-li d'alguna manera). Què passa amb aquells anomenats "periodistes" (d'una emissora episcopal o una de la televisió madrilenya) que, quan haurien d'informar, menteixen i manipulen descaradament fomentant certes conductes?

Com tu dius, llibertat en una sola direcció.

Joana ha dit...

Jo també estic indignada!!! Recordo haver après les taules de multiplicar i llegir i escriure en castellà, fins a COU no em van permetre escriure en català! Tampoc sóc tan tan gran.... bé... una mica...;)
I em temo que hi ha una societat amodorrada, de na fent, i de no moure's... i em fa por, sobretot per les generacions que pugen, vosaltres, vaja. Si la gent no s'implica més...perderem el poc que es va aconseguir i llavors no valdrà queixar-se. És ara el moment!! Fa molts anys que es va morir i de "normalitat" poca.
Bon cap de setmana a tothom!indignada!

Uribetty ha dit...

Doncs tarannà la teva denúncia la trobo molt encertada, és una pena que tota la massa adormida, com dius, desperti si passa algún esdeveniment d'aquest tipus. La gran pena com també apuntes és que l'Estat Espanyol ( i això ho afegeixo jo ) encara viu uns en la dictadura, o en alguns temes relacionats amb ell ho sembla. Es veu que no es pot opinar pública i lliurement, o si més no, essent un personatge públic.
Subraya, em quedo amb la primera frase, ''interesa a qui vol'', molt ben resumit. Aquesta pregunta de perquè no pot opinar un personatge públic també la penso, i no hi trobo resposta, serà cuestió d'aquesta direcció que parlem.
Joana com dius, hi ha uns ànims de fer poca cosa i no moure's, en el fons, és una victòria del gran malparit,q ue durant 40 anys fent callar, la gent ha après a callar, i és una pena. I com dius, ara és el moment per fer-nos sentir.
Salutacions a tots!

Anònim ha dit...

Joana, crec que, fins i tot soc un xic més gran que tu... Tota la meva educació la vaig fer en castellà.

Esta clar que, "aquesta canalla" ;) te la sort de trobar-se coses fetes i, justament, per això costa més (i no estic dient ni tots, ni tothom) implicar-se.
Uribetty, deixem els insults per qui no sap fer res més... Encara que ho hagi sigut. Fa temps que és mort...
Has (heu)tingut la sort que no us demanin el DNI a les Rambles per sentir que parlaves amb català amb un company, sols pel fet d'espantar-te, un "senyors" vestits de gris...
No heu pensat que a les Espanyes sembla que li fa més por l'inteligència que la violència?.
No veieu totes les "patranyes" que han d'inventar per provocar-nos?
Si, per desgràcia, tornés a apareixer una Terra LLiure i fes un atemptat amb ferits i/o morts, no dubteu que tindriem, tal i com està tot ara, els tancs al carrer...
Tenim, un cop més, mala peça al teler.
Completament d'acord amb les opinions respecte Iu Forn, Oleguer, etc... Amb de Juana...
Mireu soc un xic sensible a aquest tema. Una germana meva era a Hipercor. Per sort ho explica sense problemes.
Però com estic convençut que res val una mort de ningú... I ara igual dic una cosa que us subleva, però ... Per que aquesta gent, "pateixi" una mica per estar tancats encara que sigui lluny de casa...
Quina culpa tenia en Lluch, en Blanco, la gent d'hipercor, els nens que vivien en una caserna de la Guardia Civil...
Que algú li carreguen 12 anys per unes "opinions", quan no ha fet cap acte de penediment...
Ho sento, ho sento... el terrorisme, el crim, l'assesinat em treu de pollaguera...
Perdoneu si he pogut molestar algú.

Anònim ha dit...

A mi no m'ha molestat. De fet, fins ara no m'he pronunciat en el tema de Juana ni el terrorisme. No sé si se l'havia de comdemnar o no (no he llegit els articles). No sóc expert en política ni justícia, simplement partint del fet que només va complir 18 anys per 25 assassinats, no em quadra res. O jo sóc massa simple ho hem perdut el sentit comú.

Uribetty ha dit...

Barbollaire, doncs tens raó, els insults per els altres, però quan penso en aquest subjecte, i els crims que ha comès, i tota la seva colla no ha pagat, m’encenc.
Com dius tenim i tinc la sort de no haver passat per aquesta època, si hagués estat així, de ben segur que potser estaria tancat, degut a la meva militància. Com dius a les Espanyes tenen por a la intel•ligència, ja es deien en temps de la República o com va dir el general feixista ‘’ Muera la inteligencia, viva la muerte’’
De ben segur que si ressorgís Terra Lliure de nou, els tancs i el cop d’Estat estava assegurat, això no ho dubto – vull dir que no dono suport en cap moment al terrorisme.
Evidentment, en el tema De Juana no penso posar en dubte ni criticar la teva posició, es normal que ho pensis, per la meva part no em molesta la teva opinió. Tot i això, amb el teu permís, exposo la meva posició. Tot i que aquests subjectes són assassins, també són persones, i com a tals, estan dins la constitució i el dret penal. Per tant, l’obligació de l’Estat espanyol és apropar els presos bascos, perquè és un dret que tenen tots els ciutadans de l’Estat espanyol, ja que el sistema penal no es basa en el càstig com a EE.UU, sinó com sabem, en la reincerció del pres. En el tema del seu penediment no hi entraré, però el que no és lògic, ni just ( en termes de justícia ) és que per a dos articles es condemni un home a 12 anys, aquí hem apreciat que els magistrats sabien que els 18 anys no eren suficients, i l’han condemnat a 12 més. Ha de canviar el sistema judicial. Tot i això, estic en contra del terrorisme, i les accions d’ ETA, però no és raonable, prohibir la llibertat d’expressió a un subjecte, tot i ésser terrorista, sinó, també hauríem de fer callar a tota l’ ultradreta espanyola.
Salutacions company!