04 de gener 2007

Memoria Històrica.


Últimament es parla de la Memòria Històrica, un tema conflictiu a nivell parlamentari ja que el PP, s’hi oposa amb arguments infantils i demagogs – com els de la dreta – afirmant que és destapar una part de la història, del passat, podem aplicar a les seves argumentacions una dita castellana ‘’ lo echo, echo esta ‘’ i el partit popular no vol que es tracti el tema, no els interessa. Curiosa posició si aquesta formació es democràtica. Però oposat en aquesta democràcia seva, es troba el passat del PP. Aquest partit, té els seus orígens en Alianza Popular – després d’una reorganització – i com sabem, AP tenia algun ministre franquista, el dinosaure Fraga.

De veritat es pot creure que es destapar el passat? Sóc conscient que ambdues posicions durant la Guerra Civil són criticables – són les causes de la polarització ideològica - però ¿en algun cas, els assassins franquistes van pagar algun preu per a tantes morts inútils? Per matar nois de 17 anys, només perquè son pare era comunista. Pagesos andalusos, perquè eren anarquistes, o catalanistes, per defensar la llengua. Aquests assassins no han pagat, i ja no ho faran perquè són morts – i sort!

Amb aquest post, no vull parlar pas de la Guerra, això sobra, la coneixem tots, vull posar de manifest que la Memòria Històrica és quelcom necessari en l’actualitat de l’Estat Espanyol, per a tots aquells republicans que van patir, durant la Guerra i la següent postguerra. Aquelles famílies que van perdre algun ésser estimat, i no saben on és – com és el cas de la meva. Per a recuperar la història, perquè és el que ens informa d’on venim, perquè vam actuar així, i com no hem d’actuar en un futur.

Actualment és el moment clau per a recuperar la Guerra Civil - la ‘’transició’’ ja ha passat - però no d’una manera simple, com pretén el PSOE, sinó d’una manera adequada, tenint en compte tots els esdeveniments i informant a les famílies de que consta la Memòria Històrica, i que poden fer amb ella.

Fa 70 anys, la guerra encara continuava, sembla que el PP ja ha oblidat la guerra, igual que el PSOE, com he dit, ja és moment de retornar a l’historia i observar adequadament el que va passar.

Dedicat a tu, Avi.

5 comentaris:

iruNa ha dit...

Crec que tens tota la raó del món... i és que actualment no només als partits polítics no els interessa la memòria històrica sinó que a la societat en general tampoc! i això és molt trist, perquè ho perdem tot, perdem els ideals pels quals els nostres avantpassats van lluitar i morir... tot esdevé superficial i sense sentit. Si ens oblidem de la història, què serà de la nostra història? (valgui la redundància... amb aquesta frase em pregunto què s'explicarà del nostre present en un futur? quin serà el transcurs de la història? apendrem d'una vegada dels errors que no parem de repetir?)

Uribetty ha dit...

És cert, si obviem la nostra història nacional, com podrem explicar el nostre país o les ideologies actuals.
En referencia a l'última pregunta Iruna, sembla que l'home apen poc dels errors ia això que som els ésser més desenvolupats intelectualment, com vaig dir en el post anterior (Entropia antròpica) l'història es repeteix, un gran cercle viciós.
Salut!

Anònim ha dit...

La llei de la memòria històrica és un indicador més de l'endarreriment crònic i de l'anormalitat que pateix l'estat espanyol. Aquí, alguns dels qui demanen condemnar els atemptats d'ETA, encara no han condemnat el franquisme i, per exemple, l'afusellament d'en Companys. En canvi, Alemanya, ha arribat a demanar perdó a la vídua del president màrtir per haver-lo repatriat a l'Espanya de Franco i, encara més, ha condemnat a presó a l'historiador revisionista Irving per negar l'holocaust.
Subtils diferències, oi?
Quant al tema del teu avi, et proposaré que visitis aquesta pàgina, tot i que probablement ja la deus conèixer www.todoslosnombres.org .
Salut company!

Anònim ha dit...

Crec que tens tota la raó Uribetty però és un problema més complicat del que sembla. Les persones han viscut aquest període històric de forma diferent i la veuen amb ulls diferents. Hem de pensar que des del moment en què hi ha dos bàndols hi ha dos punts de vista totlament oposats. No vull dir amb això que un sigui el bo i l'altre el dolent però mireu el conflicte iraelià-palestí. Quan temps porten lluitant? quanta gent ha mort d'un cantó i l'altre? Hi ha tant d'odi que es fa molt difícil aturar aquesta espiral de violència en la que s'ha entrat. "Si tu has matat al meu germà jo mataré el teu" i així successivament sense fi. La violència s'ha d'aturar i cal posar-hi tots els mecanismes necessàris, fins i tot, deixar de banda el rencor i l'odi personal pere evitar que aquest desenvoqui en el futur amb més morts.
Bé em sembla que m'he n'he anat totalment de tema (ho sento!)
Crec però que la recuperació de la memòria històrica és necessària però no per a obrir ferides sinó per a mostrar cicatrius que ens recordin que allò no s'ha de repetir mai més!

Uribetty ha dit...

Bona nit!
Tarannà sí que es cert, poca cosa hi puc afegir al que has dit, sense dubte, aquets que condemnen ETA, encara no ho han fet als assassions de la Guerra i Post Guerra. Ja sabem qui són, oi?
Floc clar que la memòria històrica no ha d'obrir pas ferides, ni molt menys, en això estem d'acord.
El que sí és cert que tot i l'existència de dos bàndols (majoritaris), un d'ells el franquista, va matar molta més gent que no pas els republicans. Amb això no vull dir que s'ha de tractar aquest tema amb ''odi'' però sí tenir en compte aquesta situació.
Salutacions a tots i totes!