Bona nit, torno ja escriure un nou poema, com que sembla que l’hivern ja ha arribat, és hora de fer-li un poema. Espero que us agradi.
Ja és hivern,
fa fred, arbres sense fulles
el vent glaçat,
que arrossega gotes
de la mar propera,
freda, moguda,
una mar enfadada,
sola, perquè, senzillament
ningú s’hi banyarà.
Surto al carrer,
es glaça el nas, orelles,
agafo la teva mà, també freda
i poc a poc, juntes, movent els dits,
s’escalfen, fins, que,
amb la calor de les nostres mans,
s’em dibuixa un somriure a la cara
fa fred, arbres sense fulles
el vent glaçat,
que arrossega gotes
de la mar propera,
freda, moguda,
una mar enfadada,
sola, perquè, senzillament
ningú s’hi banyarà.
Surto al carrer,
es glaça el nas, orelles,
agafo la teva mà, també freda
i poc a poc, juntes, movent els dits,
s’escalfen, fins, que,
amb la calor de les nostres mans,
s’em dibuixa un somriure a la cara
4 comentaris:
carai Uribetty! quina inspiració. M'ha agradat molt el teu poema, de veritat. I dius que ets de ciències? doncs ja ens podem calçar els de lletres perquè acabes de tombar la teoria que assegura que ciències= a número i lletres= poetes!
En fi, que per molts anys la inspiració passi per casa teva i ens puguis deleitar amb els seus poemes!!!
Benvolgut/da,
com a promotor de la campanya "Jo també vull un estat propi", a la qual tan amablement et vas adherir, et proposo que afegeixis el teu bloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes (www.xbs.cat). Moltes gràcies.
Xavier Mir
Ep Uribetty, a mi també m'ha agradat força. Amb poques paraules has descrit unes sensacions agradables ben pròpies de l'època de l'any que tot just avui (s'ha fet esperar, renoi!) vol començar. Per a mi el temps fred de l'hivern és el millor moment de l'any i, enguany, molt esperat.
Allò de la teoria que apunta la Floc, més que teoria, és un tòpic caducat. No ho creieu?
I va, encara una altra cosa. Quant a la inspiració que "passa per casa", jo diria que cal anar a buscar-la i que no podem esperar a què arribi ella soleta. Un mateix ha de treballar per fer-la brollar de la pròpia imaginació i creativitat, entre d'altres.
Sigui com sigui, em sumo al que et diu la Floc al final: segueix construint poemes perquè paguen la pena!
Salutacions!
Ep! Aniré per parts, així contesto i no em perdo pas.
Floc no crec que hagi tombat la teoria sinó més aviat, sóc l'exepció que confirma la regla.
Xavier Mir, ja m'informaré per saber com es fa.
Tarannà és veritat, ja era hora que començès a fer fred, en tenia ganes i tot, peròs embla que cada any es farà més esperar. La teoria que apunta la Floc li he fet una petita modificació, tot i això hi ha molta gent que opina que les ciències i les lletres són oposades. Sobre les passejos de la meva estimada inspiració, sí que cal anar a buscar-la, tot i que de tant en tant, per més que la busqui, no vé, o apareix de cop, mentre xerro, o estic al msn.
Finalment dir que tinc poques paraules però gràcies a tots per dir que els poemes valen la pena. Cada cop intento millorar-los.
Salut i força!
Publica un comentari a l'entrada