30 de novembre 2006


Plora si us plau, plora, que les penes marxen plorant. Això és el que li haurien de dir a CiU. Que plorin i passaran pàgina deixant de banda el nou Govern.
És curiós, però CiU, només sap criticar fredament al govern d’Entesa, és el que ha fet durant el tripartit, i el que farà en l’Entesa, desgastar el màxim al Govern, dir que el president està imposat per ZP, i fer-se els herois del país, afirmant que no lluitaran contra el tripartit, sinó a favor del país.
És tant maco que a algunes persones ja els hi fa efecte tota aquesta colla de mentides, les ploraneres ajuden, i a CiU molt més, tenint a favor que han guanyat les eleccions, però no tenen Govern, i encara no ho accepten.
Anem per parts, CiU afirma que no es tancarà en banda al Govern, però al contrari que va fer per les eleccions del 1-N, justificar que no pactaria amb el PP català, pot ser el més probable és que ho faci amb el PP espanyol, dubto que sigui una bona manera de lluitar pel país com diuen ells, pactant amb una formació conservadora, espanyolista i anticatalanista, que com ells, només saben desgastar el govern, en aquest cas el central.
Continuo, per enèsima vegada, diuen que en el Govern haurien d’estar ells i no pas els perdedors, han d’afegir, els perdedors en escons, si és que n’hi ha, perquè m’atreveixo a dir que només hi ha perdedors en els sistemes de bipartidisme, i a Catalunya no en gastem d’això. Com sempre, perquè la memòria política falla als dirigents, CiU pensava que sempre estarien en el Govern, i no es van molestar pas en canviar el sistema d’elecció, ara però, insisteixen en fer-ho, per a Governar com abans, sense fotre brot, i menys lluitant per l’autodeterminació, cosa normal si es un partit nacionalista. O millor dit, oportunista.
Guanyadors o perdedors. Segons aquesta formació, són els guanyadors perquè la majoria de la població els va votar a ells, jo pregunto, quina majoria? Amb una abstenció elevada i amb majoria d’esquerres. La major part dels ciutadans van votar esquerres, i això canta, i que no utilitzin més la cançoneta de la majoria, la majoria, perquè aquesta, o no va votar o ho va fer en esquerres.
Per acabar, el que crec que hauria de fer CiU en aquesta nova legislatura, no desgastar el Govern, tot el contrari, col·laborar amb ell amb tot allò que puguin, perquè, com un peix que es mossega la cua, es lluita per un país i la població, no pas per l’orgull de la formació. Que més podrien fer, si volen un pacte nacionalista, amb ERC, el primer és apostar per les joventuts com fa ERC, perquè son aquestes les que criden pel carrer, Catalunya independent. I també, separar-se de Unió, la part més conservadora de la formació, si és així, el pacte nacionalista serà més favorable, ja que les polítiques socials en gran majoria seran comunes.

2 comentaris:

Tarannà ha dit...

Ep company, quin panorama més negre i poc apassionant, oi? Tot i que potser l'enrabiada del primer moment ja hagi minvat, ara s'ha convertit en desencís per als qui volem opcions nacionalistes-independentistes. Com bé apuntes, CiU no sembla garantir aquesta mena d'opció (entre d'altres coses perquè encara pactarà amb el PP a Madrid). Però, i ERC? Com deia ahir, a l'Avui, en Salvador Cardús referint-se a aquest partit, "es dedica al reformisme conceptual, esbravant el sòlid independentisme tranquil en un catalanisme de pluja fina, d'aquella que no fa ni obrir el paraigua.
Malgrat tot, no amollem!

Uribetty ha dit...

Doncs sí, l'enrrabia inicial ja ha minvat, jo continuo creient que la milor opció és el front nacionalista, però ara per ara no es pot.
Sí que ERC s'està esbrevant últimament, però es un dels pocs partits que és capaç de ''lluitar'' per a la independència. Crec però que tant a ERC com a altres partits, toca un canvi d'aires, i que com fa ERC, CiU aposti per les seves joventuts, que seràn aquestes qui portaran el partit en un futur i a més, actualment criden '' Catalunya Independent''.
Salut i força al canut!