07 de desembre 2006


Bon vespre un altre poema, al final no sabré que escriure en aquest petit principi, però crec que ja és una característica comú de tots els meus poemes. Espero, com no, que us agradi el poema i animar-vos a prendre un cafè calent mirant com plou, i sentint el fred de l’hivern com torna de nou.




En peus, mirant per la finestra
prenent una tassa de cafè, calent,
assaborint-lo en cada glop,
acosto la tassa a la boca,
per escalfar-me
tinc fred, no s’en va,
no m’abandona.

Torno a mirar per la finestra,
com plou, amb fúria,
el soroll de les gotes
colpejant els vidres,
la gent corrent,
i jo dins la casa,
amb la llar d foc,

El soroll de les gotes
colpejant els vidres
m’acosto, un bes, una carícia
una mirada
un t’estimo
i els nostres cossos,
fonent-se de cop

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sembla que cada cop els poemes són més macos..tenen una dolçor i un ritme que els fa especials. Esperem que la inspiració sigui passant per casa teva jeje.
Molts ànims i força! De tot és pot aprendre! Petons, maco ^^

Montse ha dit...

Molt bé, Uribetty, endavant les atxes!
petonets!

Anònim ha dit...

La pluja caient amb força a l'exterior mentre tu l'observes des de casa amb un cafè a les mans és una de els situacions que mès m'agraden i que, malauradament, quasi mai puc gaudir. Bé la llar de foc ja ni en parlem (és una assignatura pendent!). M'ha agaradat com has descrit aquest moment Uribetty. Força i endavant!!

Anònim ha dit...

Per sort, ara arriba el temps en què podrem gaudir de la situació que planteja el poema. Com a mínim, de la pluja, el fred i el cafè calent. Llàstima que els elements de la tercera estrofa (els més llaminers i càlids) siguin més difícils d'assolir.
L'enhorabona company!
Apa, endavant!

Anònim ha dit...

Molt bé, company!!
Vinga segueix així!

Salut!

Anònim ha dit...

El que mes em sorpren es aixo q dius q els poemes els escrius amb molta facilitat... pq son tan macos q sembla q haurien d comportar un gran esforç... realment tens un do...
cuida'l molt..

Uribetty ha dit...

Bona nit! Haig de dir que he marxat de pont i per això he tardat en contestar.
Tals faré un acte de fe i creuré que cada cop són més macos:p i jo també espero que la inspiració es passi per casa. Salut i força xiqueta!
Arare_ les atxes i el que sigui, mercès per dir que molt bé, és el que intento en cada poema.
Floc haig de confesar que per a la llar de foc he fet correr la imaginació, però vaig pensar que podia quedar bé i es una bona imatge d'hivern.
Tarannà he passat tot el pont amb fred, pluja i cafè, ja era hora que arrivés l'hivern, en tenia ganes. I això de la terecra estrofa, tot arriba company, això sí, són els mes llaminers.
Barbollaire intentaré seguir així, ho pots donar per segur.
Nuga els escric amb certa facilitat, no m'estic 1 hora però tampoc 5 minuts, a vegades, l'escric i el reescric, fins que m'agrada del tot.
A tots vosaltres Salut i força