Bona nit, després d’uns dies amb post sobre política, retorno la part ‘’literària’’ del bloc, i com no, amb un poema que he escrit fa una estona. Espero que us agradi, fins la pròxima.

Som troncs, durs, sí
però d’aparença.
Ens alimentem d’esperances,
somnis, ximpleries,
per ser feliços.
Esperances líquides, d’aigua,
com la que alimenta el tronc,
que rellisquen i nos troben.
Som troncs, d’aparences,
falsos troncs,
que, com els corcs
els mengen, per dins,
i la nostra existència ho imita