Cleck.

De cop li va dir adéu.

Es va tallar la rasta, però
- com si d'una extremitat
es tractés -
encara la sentia al seu lloc.

Under destruction

Aniré passant.
Aniré marxant.
Aniré pensant.
Aniré estant.

Podria...

Activar de nou el bloc(g), no?

Amb el vostre permís.

Amb el vostre permís deixaré en stand by el bloc.
Motius? Molts, i a la vegda pocs, potser.
Fins una altra.

Emulsió.

emulsió de

sòlid en gas.

trencaré en mil bocins

un paper

amb el teu nom

escrit.

emulsió de

paper en aire.

Quedarà.

després de mullar-nos

només quedarà l'arena

humida

I tot passarà.

No ploris

-li va dir a cau d’orella-

tranquil,

el temps ho cura tot,

ho erosiona tot.

Ben abrigat.

Caminant ben abrigat

intentant que cap gota d’aigua

- i que ni l’aire glaçat –

penetrin dins l’abric

.

Caminant ben abrigat

intentant que la meva mà

escalfi la teva.

Caminant ben abrigats

observant les llums de Nadal,

que engalanen els carrers

dient suaument, entre cops d’aire,

bones festes.

Ecologisme poètic.

Els dos sabem que tard o d’hora

agafarem la lluna,

i, amb compte

la substituirem per la bombeta.

Confidències.

Saps que les teves confidències

quedaran entre ella i la mar,

i com a màxim, la tramuntana

-que t’acaricia les mans-

les portarà fins l’arena i allà

anirà fent castells que només

tu

entendràs.

D'arena.

Tirar-se a la beguda
per acabar essent
d'arena,
fina i
blanca.

Partit en dos.

Un pont.

El pont

que ens portava

al cel, de cop

es va trencar,

en

dos.

I enfonsats

sota la runa

ens vam quedar.

Adéu.

I tot marxa, fuig, desapareix.

Unes passes que un dia marcaven

l’arena i prometien un retorn,

es dissoldran sota l’aigua.

I tot haurà marxat, fugit:
desaparegut.

Rosa.

Les millors roses no són sempre les que t'han regalat,
sino les que t'han acomiadat.

Dalt la Vila.

Algun dia perduts
entre els carrerons
de Dalt la Vila
retrobarem els nostres.

I si jo...

pogués tirar-me ( amb roba inclosa ) a la mar i nedar fins aquell punt on ella i el cel s'ajunten...

Intent de poesia visual.

Petrificats.

Com si després d’un llamp

i abans del tro.

Com si després d’abraçar-se

i abans de besar-se.

Van quedar petrificats,

esculpits sota un cel blanc.

2 anys.

Avui el bloc fa 2 anys. Fa dos anys que porto passejant per la catosfera...bé, el cert és que fa 2 anys i algunes hores...18 hores, el bloc el vaig crear el dia 1 a les 00.00, espero que perdoneu aquest retard.

El pastís, o més concretament la llesca l'haurem de repartir, però encara no sé en quants talls, qui en vol?

Per cert, com veureu l'espelma està una mica gastada, és reutiltzada del meu aniversari. Sí tinc un dos, però no diré amb que...potser són 20, 22, 32, 52 o...222.

Fins la pròxima!

Gelosia.

Gelós sabent que has tocat abans

aquests llavis freds i durs

en comptes

dels meus llavis calents i desitjosos.