Gelosia.

Gelós sabent que has tocat abans

aquests llavis freds i durs

en comptes

dels meus llavis calents i desitjosos.

Meme.

Fa uns dies, mentre jo estava fora, la iruNa em va passar un meme, el qual passo per aquí:

1. Una pel·lícula.

Em quedo amb Bloody Sunday, perquè la vaig veure fa uns anys i el cert és que costa molt aguantar les llàgrimes.

2. Una cançó.
Wet Sand de RHCP.

3. Un llibre.
Doncs...dic el llibre que em va fer venir ganes de llegir, La familia de Pascual Duarte, de Camilo José Cela.

4. Una cosa que et faci ràbia.
La tapa del WC aixecada.

5. Una cosa que t'agradi molt.
Una abraçada.

6. El teu plat preferit.
Difícil elecció...escalivada sense anxoves.

7. Una beguda que t'agradi.
Un vi dels bons...i de nit, vodka amb taronja.

8. Una col·lecció.
Monedes.

9. Una raresa.
Jo.

10. Un desig.
Si el dic ja no es farà realitat, no?

Les nominacions:

Joana

Tals

Xexu

Déjà Vie

Fins una altra.

Demà marxo sabent
que no oblidaré
el gust dels teus llavis.

Demà marxo sabent
que un cop torni
et podré besar.

Arena.

Saber que en el moment que deixi

la bicicleta aturada sobre un sorral,

d’una platja gironina,

trobaré els teus llavis, per ajuntar-los

amb els meus i acabar fonent

l’arena blanca i fina de la mar.

Foc.

Tornarem a cremar

els nostres cossos

sota una nit estrellada.

Tornarem a fondre

els dits en l’altre.

Tardes.

Records d’una infància ja perduda

guardada en la memòria,

en un calaix petit i ple de pols.

Records d’una infància apareguts

en una d’aquelles passejades

cap al vespre d’una tarda de juliol.

Ressorgir.

Reaparèixer de les cendres

més fosques i amagades.

Tornar a sentir els aromes

d’una terra ja coneguda;

terra molla d’una breu

però intensa pluja estiuenca.

Tornar a sentir els aromes

d’una terra no oblidada.

Ressorgir de les llàgrimes

més fredes i ignotes.

Fins la pròxima.

Aparco el bloc(g) durant uns dies, necessito posar en ordre moltes moltes coses que creia que estaven ben posades i sembla que no ho estàn.
Espero que aquesta pausa no sigui massa llarga, però la necessito.

Fins la pròxima.

Vies.

Ombres d’unes vies de tren

sobre l’arena d’una platja

que ja comença refrescar.

La nina.

Sota l’atempta mirada

d’una antiga nina de fang

escruto cada racó,

d’una estança ja adormida.

Xurrasco

En el post anterior en Xexu preguntava que era la foto, doncs bé, la imatge era el greix ,que havia dixat aquets magnífic xurrasco ( sí, se cuinar ), amb el sabó per tal de netejar correctament...ja sabem que les bases ataquen els greixos...el que fa la inorgànica. Aprofintat el post, ja veieu que no postejo molt sovint, com ja haureu pensatm estic d'examens i no acabo fins el dia 20, espero poder seguir amb l'activitat poètica de blog(c) aviat.

Salutacions!

Monosílabs.

Jo
ja
no
sóc
jo.

LCL

No sé si els 100 escollits per la LCL són literats, són un recull de literats, són literats en potència, són els únics literats, són literats perquè 4 snoobs literats ho han volgut…bé…serien 96 nous literats ja que els 4 restants ja ho són, o no, o sí? Sí? no ho sé.

Rectifico, 100 escollits, no, 96 ( ves per on com l’alcohol de curar ) perquè els altres 4 no han estat escollits, o sí, entre el jurat, és a dir, entre ells 4 o potser…”por la gracia de dios”? A saber.

Només hi ha 100 literats a la catosfera? O n’hi ha més? Són literats? Què els fa literats? Qui ha dit que són literats? Literats, literatura, e-literatura.

Flames.

Des de les flames de l’infern

ressorgirà la dignitat humana.

Bengales.

Ja queda menys per l’encesa

dels primes focs d’artifici.

Encenem les bengales i,

en silenci, observem,

tota aquesta mar humana

plena de llum, parlant

en silenci.

Ja queda menys per l’encesa

dels primers focs d’artifici.

Mirem amunt, abraçats,

i observem la pluja de llums.

Petjada.

Entre gotes i basals,

vaig deixar ma petjada

al cel fosc.

La cua.

Amagaré la cua no sia

que algú la vegi

i pensi que sóc un diable

amagat entre mortals.

Segrest.

Acaronar. Abraçar. Besar.

Verbs de la primera conjugació.

T’acarono. T’abraço. Et beso.

Accions d’un joc de dos i per a dos.

Segrestar els teus llavis suaus

i apropar ta cintura amb la meva

mentre ens desfem

l’un

en

l’altra.

Premi.

Fa un temps em van explicar un conte que deia això:

Un vailet va participar en un concurs de relats del seu cole, després de pensar, pensar i pensar més, va decidir, amb l’ajut d’altres companys de classe que presentaria aquell relat que tant havia agradat.

El dia dels premis, ell, per suposat, no havia guanyat, però, curiosament els professors sí.

Encara no sé quina conclusió treure d’aquesta situació.

Destil·lació.

Prendre el teu aroma

tan peculiar.

Guardar-lo en un flascó

ben resguardat de les impureses.

Prendre l’aroma del flascó

i destil·lar-lo fins obtenir,

la pura i simple separació.

Destil·lar el teu aroma,

per si de cas, algun dia

ja no ets amb mi.