Little L, Jamiroquai.

Torno a passar per aquí de nou per postejar un vídeo, aquest cop permeteu-me canviar el rock i passar al funk, sí, sí, escolto funk, hauria d’haver nascut fa uns 40 anys per portar pantalons acampanats i camises estrafolàries, però no va ser així. Bromes a banda, us deixo amb una cançó de Jamiroquai, concretament Little L de l’àlbum A funk odyssey.
Espero que us agradi.

There you were freaking out
Trying to get your head around the fact that
Me and you and love is dead
See how I'm trippin' out
'Cos you can't decide
What you really want from me

Why does it have to be like this
I can never tell
'Cos you make me love you, love you, baby
With a little "l"

There you were shouting out
Cranking up your altercations
Getting upset
In your desperation
Screaming and hollerin'
How can this love
Become so paper thin
You're playing so hard to get
You're making me sweat
Just to hold your attention
I can't give you nothin' more
If you ain't givin' nothin' to me

Don't you know that

You make love you, love you baby
With a little "l"
Why does it have to be like this
I can never tell

Seems like you're stepping on the pieces
Of my broken shell
'Cos you make me love you
Love you, with a litlle "l", you know
That's the way you make me love you, yeah

Why does it have to be like this
I can never tell
'Cos you make me love you, love you, baby
With a little "l"

Why does it have to be like this
I can never tell
'Cos you make me love you, love you, baby
With a little "l"

Why does it have to be like this
I can never tell
'Cos you make me love you, love you, baby
With a little "l"...

Infernal.

Bona nit, fa molts dies que no postejo, però com vaig dir en un comentari...he tingut una setmana moguda, examen i després entregar unes pràctiques...i també estudiar. Per sort la setmana està a punt d’acabar i he pogut dedicar una estona a la poesia, així que aquí teniu el poema. Espero que us agradi!

Sortim d’aquest infern que ens fan

anomenar realitat.

Una realitat cruel i pudent, on tot,

està cremat, fos, roent.

Una realitat on els pares maten els fills,

els fills maten els pares.

Un infern on tothom es mata amb tothom,

germans amb germans, un contra un.

Piano.

Tecles d’un piano

ja adormit.

Després de tant de temps

sens usar-lo,

recorda aquelles notes

melòdiques que un dia,

en van eixir.

Mad World

Sembla que faci una eternitat que no faig post i només fa 4 o 5 dies…el cert és que aquests últims dies s’han fet llargs. De tant en tant a un servidor li agafen atacs filosòfics per així dir-ho i posa en qüestió diferents temes de sa vida, aquests dies li ha tocat rebre a la poesia…i perquè? Doncs perquè tinc la sensació que sempre escric el mateix, és un peix mossegant-se la cua, i el cert és que no hi sé com tirar endavant. M’han dit que llegeixi, i això penso fer però a veure si te algun efecte. De mentre un servidor es dedica a qüestionar allò que pot, us deixo amb el vídeo d’una cançó que he descobert fa pocs dies titulada Mad World, de Gary Jules.

All around me are familiar faces
Worn out places, Worn out faces
Bright and early for the daily races
Going nowhere, Going nowhere
Their tears are filling up their glasses
No expression, No expression
Hide my head I want to drown my sorrow
No tomorrow, No tomorrow


And I find it kind of funny, I find it kind of sad
These dreams in which i'm dying, Are the best I've ever had
I find it hard to tell you, I find it hard to take
When people run in circles it's a very very...
Mad World, Mad World


Children waiting for the day they feel good
Happy Birthday, Happy Birthday
And they feel the way that every child should
Sit and listen, Sit and listen
Went to school and I was very nervous
No one knew me, No one knew me
Hello teacher tell me whats my lesson
Look right through me, Look right through me


And I find it kind of funny, I find it kind of sad
These dreams in which i'm dying, Are the best I've ever had
I find it hard to tell you, I find it hard to take
When people run in circles it's a very very...
Mad World, Mad World

Immaterial

Bona nit, com vaig avançar en el darrer post, torno a escriure poesia després d’uns dies de caos, desordre, pressa, nervis, treballs i exàmens, tot això dura des de el divendres passat…Bé no m’enrotllo més i us deixo amb el poema, espero que us agradi. Salut!

Ho sento però em dol

tot el que dius…

Em sento menyspreat,

dissolt, desintegrat,

desaparegut.

Immaterial.

30è Joc Literari.

Bona nit!

Avui el post és una col·laboració amb el 30è joc literari proposat per l’escriptor Jesús M. Tibau. Com podreu veure, aquest joc consisteix en identificar entre 5 o 6 fragments de l’obra Cròniques de la veritat oculta, de Calders. Aquests fragments amagats entre altres, escrits per el propi J.M.Tibau, estan repartits arreu de la catosfera i el joc consisteix en identificar quins són de Calders i quins no, un cop tingueu la solució, la podeu enviar al correu electrònic del company blocaire. Posteriorment amb tots els participants es sortejarà un regal. El fragment proposat és:

"Quina estranya sensació aquesta, la de notar els peus en remull mentre les cames es desinflen."

Avançant el pròxim post, penso escriure un poema, que ja toca, fins la pròxima!

Resisteixo.

Encara estic viu, prometo que quan tingui un moment escric alguna cosa decent, de moment intento entendre els apunts de classe, d’un subjecte ( perquè no pot ser professor ) que no segueix cap mena d’ordre en les explicacions, no apunta formules necessàries per a resoldre problemes, i en aquests en concret, ni els resol, els deixa indicats amb lletres i a córrer. Us deixo amb la demostració de l’equació de Clausius-Clapeyron per a gasos ideals

dP/PdT = ΔH_v/RT² =>

ʃ_P1^P2dP/P = ΔH_v /R ʃ_T1^T2dT/T² =>

ln(P₂/P₁) = ΔH_v/R· (1/T₁-1/T₂)

No hi ha res a fer.

No, no hi ha res a fer.

Sí, i tant, sempre,

per petita que sia, es pot fer

alguna cosa que et salvi.

No, ja no, s’ha acabat.

Ja he tocat fons, i sembla

que ja no en sortiré,

no sé si perquè no puc

o perquè no vull.

No, no hi ha res a fer.

L'eternitat d'aromes i sabors.

Bona nit!

Torno a passejar per el bloc, doncs poca cosa a dir...s’acosta la castanyada i no sé que faré, segurament quedar-me a casa...però com a mínim sortiré dissabte a la nit. Com et vaig dir iruNa el pròxim seria un poema, i aquí el tens. Espero que us agradi i fins la pròxima. Bona castanyada!

Vols que esdevinguem un sol cos?

Vols que besi la teva pell de canyella?

Abracem-nos, besem-nos, fusionem-nos.

Vols que fem d’una tarda, l’eternitat?

I de l’eternitat, un ball d’aromes i sabors?

Amerika, Rammstein.

Bona nit!

Fa dies que no postejo res. Per no perdre el costum no tinc temps, i aquesta setmana ben poc ja que s’acosten les exàmens parcials. Així que si em permeteu, us destrossaré les orelles ( o no ) amb una cançó de Rammstein, titulada Amerika, el propi clip parla per si sol. Així que us deixo escoltar la cançó fins al pròxim post. Que vagi bé!

We're all living in Amerika
Amerika ist wunderbar
We're all living in Amerika
Amerika
Amerika

We're all living in Amerika
Amerika ist wunderbar
We're all living in Amerika
Amerika
Amerika

Wenn getanzt wird will ich führen
Auch wenn ihr euch alleine dreht
Lasst euch ein wenig kontrollieren
Ich zeige euch wie's richtig geht

Wir bilden einen lieben Reigen
Die Freiheit spielt auf allen Geigen
Musik kommt aus dem Weißen Haus
Und vor Paris steht Mickey Maus
(We're all living in Amerika)

We're all living in Amerika
Amerika ist wunderbar
We're all living in Amerika
Amerika
Amerika

Ich kenne Schritte die sehr nützen
Und werde euch vor Fehltritt schützen
Und wer nicht tanzen will am Schluss
Weiß noch nicht dass er tanzen muss

Wir bilden einen lieben Reigen
Ich werde euch die Richtung zeigen
Nach Afrika kommt Santa Claus
Und vor Paris steht Mickey Maus

We're all living in Amerika
Amerika ist wunderbar
We're all living in Amerika
Amerika
Amerika

We're all living in Amerika
Coca-Cola, Wonderbra
We're all living in Amerika
Amerika
Amerika

This is not a love song
This is not a love song
---> I don't sing my (mother's) tongue
No, this is not a love song

We're all living in Amerika
Amerika ist wunderbar
We're all living in Amerika
Amerika
Amerika

We're all living in Amerika
Coca-Cola, sometimes war
We're all living in Amerika
Amerika
Amerika

Va de rinxols.

Bona nit!

Fa uns dies la Déjà vie va fer un meme ensenyant una part del cos, i vaig comentar que també tenia el cabell enrinxolat, com aquell qui no diu res, em va preguntar si l’ensenyaria ( el cabell malpensats :p ) doncs aquí teniu alguns dels meus rinxols.

Per cert, avui pensant en això i m’han vingut al cap certs problemes fonètics amb el meme, un servidor no fa filologia però una cosa em va quedar clara al batxillerat, la fonètica. Per tant, com pronuncieu el mot meme? Com a [memǝ], [meme] o [mɜmɜ], per els que no recordeu o no sabeu fonètica ( si no recordo malament es pronunciaria ) mema, meme i mèmè respectivament. Jo voto per la tercera, perquè son una me.

Que vagi bé!

Arbres hivernals.

Bona nit a tothom!

Sembla que ha arribat el fred, o com a mínim a Badalona, perquè fa un fred que espanta, sobretot ara que acabo de treure el cap per la finestra. Bé termodinàmica apart, us deixo amb un petit poema inspirat precisament en la temperatura d’avui. Que vagi bé la resta del cap de setmana.

Besant-nos sota els arbres hivernals

despullats de ses fulles, i aquestes,

totes fràgils i fredes, mig trencades

sota els nostres peus, unes en front

les altres. Només tu i jo.

Camí.

Bon vespre! Ara que he tingut una estona postejo un nou poema, no sé si te gaire sentit o no, no se si l’entenc, però m’he dedicat a practica l’escriptura automàtica, que de tant en tant va bé, o això diuen...Espero que us agradi i si no te cap sentit no n’hi busqueu un. Salutacions!

Passes silencioses per un camí desconegut

on sembla que de tant en tant hagi passat.

Però no l’acabo de reconèixer, és tot nou,

camí incognoscible, fosc, apagat, silenciós.

Cada passa ressona dins el cap, la meva ombra

em persegueix i no la puc aturar, em fa por.

Em fa por aquest camí desconegut per on

camino, passejo i corro. Tinc por, massa,

de perdre la guia i no tornar-ne a sortir.

Castanyes.

Fa una setmana que no actualitzo i el cert és que no tinc temps, no paro quiet…a veure si arriba la calma, que ja seria hora. Us deixo amb un poema coma ja és normal en el bloc, espero que us agradi i fins la pròxima.

Abraçat per el record d’un

estiu que comença a acabar.

Paraules buides de significat

com totes les que van sortir

per aquells llavis tramposos.

Paraules embolcallades,

com les castanyes,

de mentides i fal·làcies.

Ser vailet.

Bona nit a tothom! Estic viu, encara no he acabat les pràctiques...així que fins dilluns el bloc estarà una mica abandonat. Estic fet caldo, no paro quiet, no estic per casa en tot el dia...en resum vull acabar les pràctiques per descansar.

Tema apart per aquells o aquelles que no vareu poder assistir a la xerrada d’Alfons López Tena a l’Espai Sarganata de Badalona us informo que el divendres 5 a les 21.30 torna a la ciutat, aquest cop a presentar “ El Cercle d’estudis Sobiranistes” així que si voleu us espero al c/ Juli Garreta 6. Espero que gaudiu amb el poema i...permeteu-me que m’anticipi, desitgeu tornar a ser petits. Una abraçada!

1, 2, 3 pica-paret,

1, 2, 3 ja.

I tots congelats

en el temps.

Ben quiets sense

moure’s, silenci…

algun somriure.

Silenci sepulcral.

Aquells temps tan

passats, estàtics i

difuminats.

Els enyoro, els vull,

els necessito, vull

tornar a ser vailet.

1, 2, 3 pica-paret,

1, 2, 3 ja.

I tots congelats

tornem a ser infants.

Foo Fighters, The pretender.

Bona nit!

De nou un post musical, començo a donar forma a aquests tipus de post, i el cert és que m’agrada. La música anima, dona vida i temes com aquest encara més. A més crec que aquests posts són una mica de canvi respecte la poesia i a més de transició per a dies que no tinc poema preparat però toca postejar.

Tema a banda, estic fet caldo, porto tota la setmana tancat a la facultat i encara queden dies, fins el 8, si voleu alguna anècdota…un subjecte va confondre aigua amb sosa càustica…un error greu per un estudiant de química. Us deixo amb aquest clip de Foo Fighters, The pretender, que no deixa indiferent.

Keep you in the dark
You know they all pretend
Keep you in the dark
And so it all began

Send in your skeletons
Sing as their bones go marching in... again
The need you buried deep
The secrets that you keep are at the ready
Are you ready?
I'm finished making sense
Done pleading ignorance
That whole defense

Spinning infinity, boy
The wheel is spinning me
It's never-ending, never-ending
Same old story

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another one of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another one of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

In time or so i'm told
I'm just another soul for sale... oh, well
The page is out of print
We are not permanent
We're temporary, temporary
Same old story

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another one of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?



I'm the voice inside your head
You refuse to hear
I'm the face that you have to face
Mirrored in your stare
I'm what's left, I'm what's right
I'm the enemy
I'm the hand that will take you down
Bring you to your knees

So who are you?
Yeah, who are you?
Yeah, who are you?
Yeah, who are you?

Keep you in the dark
You know they all pretend

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another one of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another one of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

What if I say I'm not like the others?
(Keep you in the dark)
What if I say I'm not just another one of your plays
(You know they all... pretend)
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

What if I say I'm not like the others?
(Keep you in the dark)
What if I say I'm not just another one of your plays
(You know they all... pretend)
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

So who are you?
Yeah, who are you?
Yeah, who are you?

Sol.

Vull una abraçada

per no sentir-me

sol.

Resisteix.

Bona nit, de nou em passo per aquí amb un poema. Com a curiositat...avui he llegit un comentari d’un concurs de La Vanguardia on es deia ( igual que en un anunci ) que ‘’ la matèria ni es crea ni es destrueix ‘’ el cert és que en la meva curta vida m’han dit que no és matèria sinó energia...perquè la matèria si es pot crear ( a no ser que sigui a nivell subatòmic ) i també destruir...no ho entenc, la cultura de la TV et torna idiota, en conclusió Throw away your television!

Això és un cant desesperat a la glòria

de la solitud humana, la nostra solitud.

Penses que t’envolten, et volen…

t’estimen, i segons més tard te’n adones

que no és ni molt menys el que pensaves.

Et sents com una ampolla buida

dins la salvatge mar, fosca i cruel,

per enfonsar-te a les profunditats.

Intenta marejar-te, donar-te voltes

i de moment no t’enfonses.

Resisteix dins la fosca mar.

Tot allò que sembla fosc tard

o d’hora esdevé clar, tranquil,

plenament pausat i silenciat.

Records.

Bona nit!

Sembla que el bloc retorna a la seva activitat habitual, després d’uns dies de no parar quiet. Avui ja m’he embrutat com a bon projecte de químic, tant la bata com les mans han quedat plenes de iode, per sort les mans estan una mica netes, i costa de treure moltíssim, he rascat molt amb el tiosulfat per a quedar...groc. Bé us deixo amb el poema. Espero que us agradi!

Recordar el primer bes

banyat amb sal marina.

Recordar el primer cop

que els nostres cossos verges

es van fondre en un de sol.

Recordar la primera nit

junts, abraçats, feliços,

parlant amb les mirades

il·luminades per la fosca.

Vull recordar totes aquestes

imatges doncs sóc conscient

que ja no les passaré

amb tu.

Can't Stop.

Bon dia!
Escric ara ( 9.31 ) perquè és l'únic moment del dia que tinc buit. Exacte faig classes de tarda menys els laboratoris. Aquest post no te més suc...el faig per donar senyals de vida. Ja tinc mono de tornar a escriure però el temps no m'ho permet. Espero que demà ( dimecres ) ja pugui tornar una mica a la normalitat blocaire.
Fins aleshores us deixo amb un clip dels Red Hot Chili Peppers, que pot demostrar claramament el que em passa ( I ) can't stop.

Can't stop addicted to the shin dig
Cop top he says I'm gonna win big
Choose not a life of imitation
Distant cousin to the reservation
Defunkt the pistol that you pay for
This punk the feeling that you stay for
In time I want to be your best friend
Eastside love is living on the westend
Knock out but boy you better come to
Don't die you know the truth is some do
Go write your message on the pavement
Burnin' so bright I wonder what the wave meant
White heat is screaming in the jungle
Complete the motion if you stumble
Go ask the dust for any answers
Come back strong with 50 belly dancers

[Chorus:]
The world I love
The tears I drop
To be part of
The wave can't stop
Ever wonder if it's all for you
The world I love
The trains I hop
To be part of
The wave can't stop
Come and tell me when it's time to

Sweetheart is bleeding in the snowcone
So smart she's leading me to ozone
Music the great communicator
Use two sticks to make it in the nature
I'll get you into penetration
The gender of a generation
The birth of every other nation
Worth your weight the gold of meditation
This chapter's going to be a close one
Smoke rings I know your going to blow one
All on a spaceship persevering
Use my hands for everything but steering
Can't stop the spirits when they need you
Mop tops are happy when they feed you
J. Butterfly is in the treetop
Birds that blow the meaning into bebop

[Repeat Chorus]

Wait a minute I'm passing out
Win or lose just like you
Far more shocking
Than anything i ever knew
How about you
10 more reasons
Why i need somebody new just like you
Far more shocking than anything I ever knew
Right on cue

Can't stop addicted to the shin dig
Cop top he says I'm gonna win big
Choose not a life of imitation
Distant cousin to the reservation
Defunkt the pistol that you pay for
This punk the feeling that you stay for
In time I want to be your best friend
Eastside love is living on the westend
Knock out but boy you better come to
Don't die you know the truth is some do
Go write your message on the pavement
Burnin' so bright I wonder what the wave meant

Kick start the golden generator
Sweet talk but don't intimidate her
Can't stop the gods from engineering
Feel no need for any interfering
Your image in the dictionary
This life is more than ordinary
Can I get 2 maybe even 3 of these
Come from space
To teach you of the pliedes
Can't stop the spirits when they need you
This life is more than just a read thru