24 de maig 2009

Cleck.

De cop li va dir adéu.

Es va tallar la rasta, però
- com si d'una extremitat
es tractés -
encara la sentia al seu lloc.

7 comentaris:

Sergi ha dit...

Ha de fer mal això... a mi em va saber greu desprendre'm d'una cueta que portava... i encara em va saber més greu el motiu. Ho deixarem en que va ser perquè em feia gran.

Carquinyol ha dit...

vaja... canvi de look company ?

NeoPoeta ha dit...

I te la continuaràs sentint molt de temps, la rasta. Jo, quan tenia 15 anys, portava una melena fins a mitja esquena, i un dia se'm va girar la truita i em vaig tallar el cabell curt. Curt, curt. Com un noi, de curt. Però mai me n'he penedit.
A més, hi deuria haver alguna raó per tallar-la, no?

Tals ha dit...

Suposo que és normal sentir que encara hi ha coses que són al seu lloc, malgrat que els ulls no les vegin. Ens hi acostumarem i algun dia no ens farà mal.
Un petó!
Cleck

Uribetty ha dit...

Ja veig Xexu que no sóc l'únic que talla "cues".
Salut!

També Carquinyol, però poc a poc...la pela és la pela!
Salutacions!

Neopoeta si no et vas penedir perfecte, no?
I de motius n'hi ha alguns ;)
Un petó.

Hi estic d'acord Tals, algun dia no farà mal, esperem que sigui el més aviat possible.
Una abraçada ben forta :D
Cleck

Joana ha dit...

I algun rínxol , també?
Bentornat ! :)

Uribetty ha dit...

Joana de rinxol cap...màxim...una mica menys de volum, però poca cosa més ;)
Un petó!