Com si després d’un llamp
i abans del tro.
Com si després d’abraçar-se
i abans de besar-se.
Van quedar petrificats,
esculpits sota un cel blanc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo
Imatge per a recordar
c@ts
El primer premi.
El segon premi.
iruNa
El tercer premi.
Joana
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 2.5 License.
4 comentaris:
Ui... fa com angúnia imaginar-s'ho així! No sé, potser per les hores que són, però m'has fet pensar en la quantitat de persones que es queden sense fer allò que els tocaria fer, sense viure la vida que els pertany... Quan la mort se'ns emporta a algú estimat el temps, els records i les vivències entorn a aquest queden petrificades a la memòria dels que encara continuem respirant.
Sento la interpretació fúnebre del teu post però és el primer pensament que he tingut.
De totes maneres m'ha agradat eh?!
una abraçada!
un instant etern, petrificat, però no absent de tendresa
Uau... Tant la poesia com la fotografia em semblen... impressionants. Realment ets un artista :)
Ah... avui el bar fa un any :)
Ostres iruNa no m'esperava aquesta interpretació tot i que és la gracia de la poesia, no?
Una abraçada!
Totalment cert Jesús m. Tibau.
Salut!
Ostres neopoeta...ara si que m'he posat vermell :$
Un petó ben dolç.
Publica un comentari a l'entrada