25 d’agost 2008

Gelosia.


Gelós sabent que has tocat abans

aquests llavis freds i durs

en comptes

dels meus llavis calents i desitjosos.

5 comentaris:

XeXu ha dit...

Home, mentre toqui els teus després, i d'una manera no tan freda i tímida...

Tals ha dit...

m'encanta aquesta fotografia ^^
sobre el poema, vols dir que ets el seu segon plat? jeje petonets!

iruNa ha dit...

Ui... no, no... això del segon plat no agrada gens eh?! jeje(ho dic pel comentari de la Tals)
Fora conyes, la gelosia sempre és irracional i desmesurada, una mala companya per qualsevol tipus de relació. Sempre acaba posant-se pel mig i fent perillar la sinceritat i la confiança.
Un poema molt interessant, i la foto també!!!
una abraçada!

Joana ha dit...

mmmm...Els gelos... Cal apartar-los !
bona nit!i bona setmana Uri

Uribetty ha dit...

Si és així Xexu...retiro el poema ;)
Salut company!

Espero que no Tals!
Un petó.

Estic amb tu iruNa, no és una bona companyia.
Una abraçada ben forta!

Joana diria gelos fora, però son molt a Mazinger Z.
Bona setmana!