08 de juliol 2008

Ressorgir.



Reaparèixer de les cendres

més fosques i amagades.


Tornar a sentir els aromes

d’una terra ja coneguda;

terra molla d’una breu

però intensa pluja estiuenca.

Tornar a sentir els aromes

d’una terra no oblidada.


Ressorgir de les llàgrimes

més fredes i ignotes.

7 comentaris:

NeoPoeta ha dit...

Es absolutament fantàstic que hagis tornat... m'encanta saber que ets per aquí...

Em sento menys sola a la bloggosfera, em sento estimada i acompanyada quan llegeixo els teus comentaris... que el que escric arriba a algú, que fa vibrar a algú o, que, simplement, no cau en l'oblit i no ho he escrit en va...

Vaja, només volia donar-te les gràcies per tornar :)

Sergi ha dit...

Una tornada amb un gran poema, cosa que vol dir que ja tens temps de dedicar-t'hi. Què tal els exàmens?

Carquinyol ha dit...

Ressorgir de llàgrimes i cendres... ei noi!! Deixa això per la tardor!! Estem a l'estiu, quan tota cuca viu!! A gaudir !!

Déjà vie ha dit...

l'observador observat! jo tb en tinc alguna d'akestes!! ;)

Uribetty ha dit...

Neopoeta els teus escrits no són en va, pensa que som molta gent qui et llegim.
Una petó ben dolç.

Xexu ja tinc temps...i ja era hora. Els examens no em puc queixar tot i que esperava aprovar inorgànica i no ha estat així...que hi farem...
Salut!

Doncs...a viure s'ha dit Carquinyol!
Salutacions.

Déjà Vie ja m'ho imagino i més tu que sembla que estàs enganxada a la camara :P
Un petó.

M. J. Verdú ha dit...

Semblen les llàgrimes d'una terra que t'ha deixat marcada... M'encanta la fotografia! M'alegra haver-te descobert. El teu blog és un lloc acollidor on m'hi trobo molt a gust

Uribetty ha dit...

Gracies per el comentari Maria Jesús.
Una abraçada.