Ombres d’unes vies de tren
sobre l’arena d’una platja
que ja comença refrescar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo
Imatge per a recordar
c@ts
El primer premi.
El segon premi.
iruNa
El tercer premi.
Joana
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 2.5 License.
5 comentaris:
On porten les vies?
A perdre’s, a descobrir...?
Jo diria que als mateixos llocs que et pot portar caminar per la sorra de la platja sense rumb fix. I quina millor hora de fer-ho que quan comença a refrescar? quan la platja comença a agafar el seu ritme normal i pots sentir el trencar de les ones i trobar-te només als qui pertanyen al seu dia a dia.
Ja era hora, Uri!
Pensava que ens havies abandonat...
Bé, de fet, és una mica el que he fet jo, però vaja... Estic en un moment una mica dificil, com deus haver vist al blog.
M'ha agradat molt, com sempre, la poesia. Gràcies per regalar-nos-la :)
Un petonàs
NeoPoeta
Nac aquestes vies porten al mar i de ben segur que a perdre's per descobrir ;)
Un petó!
Neopoeta no...abandonat no...pobre de mi, si ja trobava a faltar la vida blocaire jeje...però els examens han estat durs i m'he pres la llibertat de descansar uns dies.
Espero que aquest moment difícil passi i si puc ajudar a una ex-badalonina millor :P
Un petó ben dolç.
Un bon paral·lelisme entre fotografia i vers!
M’agrada veure’t per aquí...
A mi també m'agrada veure't per aaquí.
Un petó.
Publica un comentari a l'entrada