26 de juny 2008

Vies.



Ombres d’unes vies de tren

sobre l’arena d’una platja

que ja comença refrescar.

5 comentaris:

NAC ha dit...

On porten les vies?
A perdre’s, a descobrir...?
Jo diria que als mateixos llocs que et pot portar caminar per la sorra de la platja sense rumb fix. I quina millor hora de fer-ho que quan comença a refrescar? quan la platja comença a agafar el seu ritme normal i pots sentir el trencar de les ones i trobar-te només als qui pertanyen al seu dia a dia.

NeoPoeta ha dit...

Ja era hora, Uri!

Pensava que ens havies abandonat...

Bé, de fet, és una mica el que he fet jo, però vaja... Estic en un moment una mica dificil, com deus haver vist al blog.

M'ha agradat molt, com sempre, la poesia. Gràcies per regalar-nos-la :)

Un petonàs

NeoPoeta

Uribetty ha dit...

Nac aquestes vies porten al mar i de ben segur que a perdre's per descobrir ;)
Un petó!

Neopoeta no...abandonat no...pobre de mi, si ja trobava a faltar la vida blocaire jeje...però els examens han estat durs i m'he pres la llibertat de descansar uns dies.
Espero que aquest moment difícil passi i si puc ajudar a una ex-badalonina millor :P
Un petó ben dolç.

Laura Dalmau ha dit...

Un bon paral·lelisme entre fotografia i vers!
M’agrada veure’t per aquí...

Uribetty ha dit...

A mi també m'agrada veure't per aaquí.
Un petó.