Prendre el teu aroma
tan peculiar.
Guardar-lo en un flascó
ben resguardat de les impureses.
Prendre l’aroma del flascó
i destil·lar-lo fins obtenir,
la pura i simple separació.
Destil·lar el teu aroma,
per si de cas, algun dia
ja no ets amb mi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
umm... la fotografia està feta a la Plaça de la Vil.la oi ?
Una bona metàfora... guardar tots aquells records i sensacions que et produeix una persona per mantenir-los sempre vius en el nostre cor. Crec que això ho fem tots inconscientment quan ens trobem davant d'algú especial amb el que desitgem compartir la resta dels nostres dies, sigui quin tipus de relació sigui. Seria molt bonic poder tenir una bona col·lecció de flascons amb les essències d'aquelles persones que han anat passant per les nostres vides i ens han deixat petja... per poder olorar el seu perfum quan ens sentim sols.
una abraçada!!
Tot just acabo de rerellegir La plaça del diamant, entro al teu blog, i veig aquesta foto.
Preciosa poesia que valora de la persona estimada fins i tot la seva olor. Escrius molt bé.
L'has clavat carquinyol ;)
Salut company!
Sí seria una bona idea poder guardar els perfums aquests.
Una abraçada!
Jesús m. Tibau molt curiós!
Jo això de rellegir La plaça del diamant...no ho tornaré a fer, no em va fer el pes.
Salutacions!
Benvinguda al meu racó Maria Jesús, ja he llegit els comentaris que has anat deixant als derrers poemes, espero que t'agradin i també veure't per aquí sovint.
Una forta abraçada!
aquésta és l'essencia del "perfume", gran llibre. ;)
Déjà vie a veure si algún dia el llegeixo, ja m'han dit un munt de vegades que és molt bo.
Un petó!
M'imagino l'aroma d'algú estimat guardat amb flascons i anar-lo olorant cada dia fins que s'evapori....mmmm!
M'ha agradat molt!
Ja has pujat per Girona??? ;)
Publica un comentari a l'entrada