Guardem dins una proveta
de cinquanta mil·lilitres
una petita part de l’aigua
de la immensa mar blava.
La nostra part de la mar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo
Imatge per a recordar
c@ts
El primer premi.
El segon premi.
iruNa
El tercer premi.
Joana
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-Noncommercial-No Derivative Works 2.5 License.
9 comentaris:
El nom de proveta és perquè és una prova xicoteta ?
;) :P
aquesta poesia no m acaba de fer el pes
Company químic, per aquest cop, sabent les coses que es poden posar dins una proveta, no sé si és un element vàlid per fer-ne un poema.
El mar sempre és el mar, així que només que el mencionis al poema, ja seré incpaç de deixar de dir-te que és preciós :P MTrobo que és molt dolç, encara que el mar sigui ple de sal. Un petó dolç o salat.
si hi ha bandera verda, tots a l'aigua.
No carquinyol és l'instrument de laboratori :P :P
Salut!
Mai plou al gust de tots Ddriver, ja em diràs que t'ha fallat ;)
Salutacions.
Xexu potser millor un vas de precipitats?
Salut i força.
Ostres Tals ja dedicaré els poemes a la mar :P
Un petonet salat.
Però de cop estrip!
Salutacions.
Oh, m'encanta, m'encanta
M'en alegro Neopoeta!
Espero que els pròxims també t'agradin.
Un petó.
Em dóna a entendre que contenim dins de la proveta la nostra part de la mar perquè és impossible contenir la mar sencera. És així?
Publica un comentari a l'entrada