08 de febrer 2008

Coccions.


Comencem a coure

dins aquella olla,

tots els records

de la infantesa?


Prenem una bona cullerada

per catar els gustos

i les olors perdudes

en el temps?

11 comentaris:

ddriver ha dit...

aquets gustos d infantessa no es perden maio,fan el poso per la resta de les nostres vides

Carquinyol ha dit...

Ai els olors de l'infantesa !! per a mi són una autèntica màquina del temps

Joana ha dit...

Som el que mengem i el que recordem...
Ahhh! Moltes Felicitats pel premi!!i per les notes...i per les vacances...Coi! Quantes felicitacions...
Un petó Uri!

Min ha dit...

La infantesa és el més maco que tenim, qui tornés a ser nen per la inocència que ens envoltava!
Sembla mentida com una olor ens pot portar uns records tant oblidats.

Felicitats per les assignatures aprobades i no pateixis per les suspeses. Jo tinc més d'una que ja he suspès quatre vegades seguides.

Força i ànim

Min

NeoPoeta ha dit...

Si, la infantesa és una cosa que a vegades cal recordar. No s'ha ode perdre el passat si un no vol perdre's en un futur.

Les olors són un gran catalitzador de la memòria... Endevant amb la cuina metafòrica!

NeoPoeta

Tals ha dit...

Són gustos i olors que no hauríem d'oblidar mai, perquè recordar-los sempre ens fa somriure. Petons!

Jesús M. Tibau ha dit...

Aquestes olors potser es troben en un racó llunyà en el temps, però no estan perdudes del tot si podem recordar-les.

Uribetty ha dit...

Si aquest poso és bo val la pena conservar-lo Ddriver.
Salutacions.

I tant que ho són Carquinyol, i tant!
Salut!

Quantes felicitacions Joana jeje :P
El que mengem encara no ho sé, però el que recordem sí.
Un petó ben dolç.

No puc afegir res més min, és el més maco que tenim
Gràcis per els ànims, els necessitaré que serà un semestre dur.
Una forta abraçada.

Paraules molt sabies Neopoeta! I tant que catalitzen la memoria, mai ho hagués dit.
Un petonàs!

Somriure, riure, plorar, i fins i tot posar la pell de gallina Tals :p
Un petó saladet :p

Exacte J.M.Tibau un racó llunyà però que amb un moment les podem rescatar.
Salut!

OhCapità ha dit...

ostres, ... us anava a premiar altre cop!!!

jajaja, ... he fet tard, ...

això és el què hi volia posar:

"Pa sucat amb oli, per les seves coccions que empetiteixen als millors xefs del món."

Una abraçada,

Uribetty ha dit...

Ohcapità, Oh! mai es fa tard ;)
Gràcies per aquesta dedicatòria.
Una forta abraçada!

iruNa ha dit...

M'encantaria poder endinsar-me en les aromes de la meva infantesa i reviure els records d'un temps que somio feliç. Però no només m'agradaria assaborir l'escalf d'aquesta cocció sinó que em fascinaria endinsar-me profundament dins de la cassola i no sortir-ne mai més.
Un poema molt suggerent!!