Instantània captada en la vesprada
d’un estiu calorós.
Imortalització d’un instant
perdut en el temps,
només recuperable, per records.
Instantània captada en la vesprada
guardada en parells de 0’s i 1’s.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
M'agraden aquestes fotos vibrants i tremolants, aquesta m'ha semblat una barreja de "El crit" de Munch i unes formes sensuals.
Ei, però no vull saber què és en realitat ;)
Però a veure, què fem, tu no estaves d'exàmens? Ja pensem en l'estiu? Si et dic la veritat, no m'estranya, jo també ho faig. Doncs jo si que voldria saber què s'amaga darrera aquestes formes tan suggerents...
Ostres, doncs m'agrada molt la foto però no tinc ni idea de què és... ens ho diràs? Jo també vull una càmara que capti aquestes instantànies!!!
El poema molt bonic, com sempre... m'ha agradat perquè transmet perfectament aquesta sensació d'immediatesa!
una abraçada!
Lovesick tinc una altra semblan, en un altre poema ja la posaré ;)
Salut!
Xexu sí...encara en tinc, però...es fotut això d'abandonar la poesia. Pensar en l'estiu diria que és inevitable ;)
Salutacions!
iruNa i tant que ho diré, però us faré esperar, falta saber si la persona de la foto es vol descobrir :P
Respecte el poema, que més puc dir que gràcies? ;)
Un petó!
Sort que el record normalment no ens falla i guarda tants instants que sobint ens dónen la força que ens falta.
Molt maca la foto i les teves paraules tant encertades.
Gràcies.
jo ho veig una mika difuminat. és pq és un record?
Preciós, vaja, com sempre...
El millor poeta de la bloggosfera, sense dubte. Qui pogués escriure com tu, plasma tant clarament un sentiment, una emoció, un pensament... Genial :)
NeoPoeta
Les vesprades tenen un no sé què... No trobes?
Boni bonic!! el poema!
ptons
entre el fum o la boira, la imaginació fa la resta... insinuació.
Sembla mentida tot el que es guarda en 0 i 1 eh? fins i tot poesies...
Molt bon post.
Min és cert, no hi puc afegir res mes. Esperem que tots els records quedin ben guardats.
Salutacions!
Doncs potser sí...però no tos els records es difuminen Déjà vie.
Un petó!
Ostres Neopoeta, no m'ho esperva això...jeje, no sé que dir-te :P
Una forta abraçada!
Totalment d'acord Joana, serà la temperatura, el color del cel...
Un petó ben dolç.
Benvingut estrip! Molt maco el comentari, i també encertat.
Salut!
Cert carquinyol, s'hi guarda de tot!
Salut i força!
ei com van els exàmens? els poemes ja veig que bé, i les fotografies cada cop més misterioses, jo aposto per que és un ull, a vore si encerto jajaja un petonet, maco!!
Els examens de moment bé Tals, i respecte la foto, no vas mal encertada!
Una forta abraçada!
Publica un comentari a l'entrada