07 de novembre 2007

No hi ha res a fer.



No, no hi ha res a fer.


Sí, i tant, sempre,

per petita que sia, es pot fer

alguna cosa que et salvi.


No, ja no, s’ha acabat.

Ja he tocat fons, i sembla

que ja no en sortiré,

no sé si perquè no puc

o perquè no vull.


No, no hi ha res a fer.

6 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Voler, poder,.... una de les qüestions eternes !!

Penso que, a vegades, per molt que vulguis fer alguna cosa no ho pots aconseguir, però també penso que mai podràs si de debò no vols.

Serà que el voler és una condició "sine qua non" ???"

iruNa ha dit...

Jo prefereixo quedar-me amb el "sí"... sempre hi ha la possibilitat de fer alguna cosa no? i encara que sigui quedar-se refregant-se en el fons, aquesta ja és una opció, ja és quelcom a fer. Tot depèn d'un mateix, per més que diguin els altres si un no vol o creu que no pot... no, segurament no hi haurà res a fer des de fora... però des d'un mateix, sempre es pot fer alguna cosa!!!!
Molt maco Uribetty...

Joana ha dit...

Vols dir?
Jo no m'ho crec! Encara que sigui agafar el tren i marxar...
Una abraçada!

Tals ha dit...

Osres, Uribetty, és molt trist aquest poema. Com diuen, on hi ha vida hi ha esperança, les coses sempre poden millorar, però només si tens la voluntat de fer-ho. Sempre s'ha de ser una mica vitalista (o molt) i veure les dificultats com a quelcom a superar, no com allò que ens pot enfonsar. Un petonet, maco!

una lingüista elitista ha dit...

Sí, sí que hi ha coses a fer!! ;-)

Uribetty ha dit...

Que filosòfic carquinyol! Sento no respondre..però avui el coco no el tinc per pensar xD
Salut!

iruNa gràcies per els ànims^^
Una abraçada ben forta.

Bona idea Joana, marxar...a on? O millor, sense direcció, a l'aventura, que et sembla?
Un petó ben dolç.

Molt esperançador Tals, però de tant en tant, costa molt de veure.
Un petó.

Lingüsita...espero que sí, tot i que com dic unes ratlles més amunt, costa.
Salut i força!