Bona tarda, retornant una mica a la temàtica habitual del bloc, postejo un poema. Ja fa dies que no escric però el cert és que no he tingut temps i tampoc em sortia res de res. Bé aquí deixo el meme que em va passar
Tot això que llegeixes son paraules
caçades al vol d’un espai immaterial,
un espai totalment imaginari d’una
ment senzillament material.
Són un conjunt de significants els quals
els hi donem cert significat plenament
manipulat per la nostra percepció
errada d’una realitat manipulant.
Aquí teniu el Pont del Petroli, per cert, el meme el passo a en Millu.
9 comentaris:
Dues coses company:
Una. El post d'avui, genial com sempre...
Dues. Malgrat el que et vaig dir al seu dia aquí t'he deixat el meme fet...
Em sap greu haver tardat tant
Salut company.
A mi m'agrada anar al pont especialment els dies en que hi ha maror i veure com passen les onades grans per sota.
No fa pas tan hi havia un altre pont, molt més petit, al costat i a vegades les onades passaven per sobre.
És molt maca la imatge del pont, i encara més sabent el significat que se'n desprén!
I el poema.. doncs déu ni do!! val la pena l'espera, és genial, de veritat. M'encanta... és ... buf, com sempre, sense paraules.. saps perquè? perquè tu ja les dius totes!!!
una abraçada!!
Veig que has fet els deures... Un noi complidor! Gràcies per explicar-nos-ho.
I el vers sempre, sempre li trobo alguna cosa amagada... és això el que fan els poetes , els que fem prosa ho escrivim tal com raja...
En fi, que passis un bon dia!
Company Barbollaire, encantat de la teva visita i més si va acompanyada d'aquestes paraules. I el meme ja està llegit, bona tècnica aquesta d'obrir un altre bloc. No passa res per haver tardat ;)
Salut i força!
Això del pont ho hauré de fer algún dia Carquinyol, ha d'ésser impressionant.
Que vagi bé!
Iruna tu si que em deixes sense paraules, que puc dir amb aquest comentari? Només gràcies.
Una abraçada!
I tant que sóc complidor, sempre faig els deures el millor que se.
Un petó!
Uribetty, que filosòfic!! m'agrada molt, aquest, és molt profund, molt de pensador :P i si a més em aprles del pont del petroli doncs ja què més puc demanar? és un símbol de la ciutat, sobretot si de fons es veuen les 3 xemeneies jeje. Un petonàs, maco!!
Tals ja m'imaginava que t'agradaria sent un poema tant filosòfic, després Plató deia que els poetes no podien ser filòsofs...sort que no el vaig creure!
Una abraçada!
Ostres! Ja m'ha caigut un meme! Jejeje, i jo amb les maletes a mig fer... Vinga que el faig en un plis i en un momentet ja estarà penjat!
Molt bé el poema!! :-D
Millu ja he vist que l'has fet, per sort era un meme curtet i ràpid.
Que vagi bé!
Publica un comentari a l'entrada