11 de juliol 2007

Sublimació.




Bona nit de nou! Avui després d’uns dies sense postejar poesia, presento un altre poema. Com sempre espero que us agradi i opineu si voleu i/o podeu. Salut!




Partir a algun lloc llunyà

on no tingui les carícies

que tant estimo, aquelles

que tant m’agrada sentir.


Partir no sé on, no saps on.

Ningú ho sap, potser l’ enlloc?

Trobar-me amb mi mateix,

trobar-me amb el no res.


Sublimar-me en l’espai

del buit temporal i allí,

restar suspès.

9 comentaris:

Pd40 ha dit...

Un excés de coca-cola i per això t'estàs sublimant?
Sense conyes, molt maco :)

Carquinyol ha dit...

Em recorda a quan restes suspes entre dues aigües a la platja, sobretot en aquells dies en que el mar està tan cristal·lí que pots veure el fons tan bé com la sorra de la platja.

És un dels meus moments de relax preferit.

Joana ha dit...

Hem de sublimar tota l'energia que tenim a dins, d'alguna manera o d'una altra!
Descansa a l'estiu!

Tals ha dit...

Curiosament el poema té forma de cos que cau al buit jeje a vegades necessitem deixar de banda la nostra vida, allò que ens envolta, per cercarel que tenim més a prop: nosaltres mateixos. Un petonet, poeta!

Uribetty ha dit...

Gràcies per el comentari Pd40! Ens llegim!

Carquinyol i tant que relaxa, només imaginat-ho ja quedo relaxar! Salut!

Joana ara falta trovar la manera de sublimar-la...Una abraçada!

Doncs no ho he fet expressament Tals. Molt maco el comentari i tens raó :P
Una abraçada ben forta ;)

millu ha dit...

Ben retornat! Espero que després d'un bon descans poat-examens ens tornis a deleitar amb els teus poemes!!

Per cert, llegin-te ja sé que et mous per la UB. Per estar igualats, et diré que jo em moc per la UAB!!

Salutacions cromatogràfiques!!!

Uribetty ha dit...

Doncs Millu com a mínim intentaré deleitar-vos amb els poemes.
Ostres a mi la UAB no em va fer el pes...a més, queia molt lluny de Badalona.
Salutacions tensioactives!

El veí de dalt ha dit...

Sublim-a-ció!

Uribetty ha dit...

Gràcies per el comentari Veí!
Ens llegim!