09 de juny 2007

Relats Conjunts. Garden, J. Miró.





Bona nit a tots i totes. Com potser heu vist, hi ha nova proposta dels Relats Conjunts, així que aquí teniu la meva petita aportació. Avui estic mínimament cabrejat, la Penya ha perdut el partit contra el Madriz i això que ha tingut la oportunitat de guanyar, que hi farem, dimarts a guanyar. Salutacions!




Senzillesa infantil, records

ben guardats dins un calaix

tancat – a priori – amb pany

i clau. Obrim-lo.


Viatges a un món fantàstic,

creat d’il·lusions, formes

i colors ben vius, llampants.

Passejades, en els verds camps.


Rebusco dins el calaix obert

més records infantils, senzills.

Records confosos entre realitat

i ficció, imaginació pura.


Viatjo per un cel blau fantàstic,

pintat sobre una tela blanca,

volo – com la imaginació –

pel món, de nen petit, il·lús.


Passaria hores, submergit

dins el calaix dels records,

infantils, de colors llampants.

No el tancaria mai.


Passejades agafant-me de la mà

com una estrella que em guia.

De ben petit, m’acaronaves els

petits rinxols, infantils, de nen.

22 comentaris:

jocdellums ha dit...

maco,lleuger,àgil com el quadre.M´ha agradat moltísim
ens llegim

Tals ha dit...

Que maca és la infantesa....i que ràpid que passa, no entenc els nens d'ara que volen crèixer tan ràpid, la innocència és tan bella... un petonet, poeta^^

barbollaire ha dit...

Comparteixo comentari amb jocdellums...
Molt bo company!

Salut

Joana ha dit...

Records ben vius de la infantesa..guardats dins un calaix...M'ha encantat!
Felicitats pel relat!
Bon capde ...ja hem acabat els exàmens??? o necessites una empenta?
;)

Carquinyol ha dit...

La veritat és que us admiro, jo no tinc prou imaginació per a fer aquestes coses !! Felicitats !!

Per cert, la Penya només està posant una mica d'emoció hehehe ;)

Uribetty ha dit...

Joc de llums veig que he aconseguit que el poema sigui maco, lleuger, àgil, simpàtic tot allò que volia que fos. Ens llegim!

Doncs sí és maca la infantesa, pagariem i tot per tornar a ser infants. Tals, tampoc entenc aquests nanos, no saben el que els espera. Un petó d'un nin!

Company Barbollaire, dic el mateix que amb Joc de llums, m'en alegro si és bo ;) Salut i força!

Joana espero que no només t'agradin aquest parell de versos :p
Encara no he acabat amb els exàmens, fins el dia 25, res de res, encara queden 3, i d'empentes en necessito cada dia, perquè hi ha dies que fa molta mandra fer física. Una abraçada!

Carquinyol creu-me que tothom pot fer relats, és qüestió de posar-s'hi. I espero que la Penya posi emoció...sinò tururut. Salut ;)

onix ha dit...

molt bon relat , moltes gracies per participar a relats conjunts

Uribetty ha dit...

Onix les gràcies a tu per deixar un comentari. Benvingut al meu racó ;)
Ens llegim!

Déjà vie ha dit...

de tant en tant va be obrir alguns calaixos i sumergirse en la infantesa de colors llempants.

Ynos ha dit...

Pk després de llegir-ho tinc complexe de Peter Pan??

Pk vull tornar a tenir 5 anys?? o_O'

Anire al psikiatre...

Uribetty ha dit...

Déjà vie i tant que va bé, es un plaer veure els canvis i tots aquells moments immortalitzats. Fa gràcia, és maco!
Una abraçada!

Uribetty ha dit...

Ynos no cal que vagis al psiquiatre. Jo també tinc complexe de Peter Pan, i segurament molts més de nosaltres.
A més si ara vols tenir 5 anys, és el que intentava - no els 5 anys - però sí intentar obrir algún record.
Salutacions!

ddriver ha dit...

admiro la teva gran capacitat de produccio i a sobre de qualitat!
Els calaixos dels records nomes tenen un problema i es el pas dels anys que aleshores obres el calaix i es tant ple de merda que no et ve de gust veure´ls i els de l infantesa son tant al fons que no els trobes

Pd40 ha dit...

Quin calaix ple de coses maques. Ves traient aquests records de tant en tant, que no es rovellin. Molt maca la teva versió del quadre.

annatarambana ha dit...

Molt xulo! M'ha agradat molt! :)

Uribetty ha dit...

Ddriver faig el que puc i si els poemes són de qualitat doncs me’n alegro, és el que intento. Com dius, alguns calaixos estan plens de merda, però no tots… Salut i força!

Pd40 intento treure tots aquests records de tant en tant, com dius, vigilant que no es rovellin. Salutacions.

Benvinguda annatarambana! Gràcies per el comentari i espero que tots els futurs poemes també t’agradin. Salut!

El veí de dalt ha dit...

Tendre, nostàlgic i precís. Bé, noi!

Uribetty ha dit...

Gràcies per el comentari Veí de dalt. vaig intentar que fos tendre i per el que sembla ho he aconseguit.
Salutacions

Mon ha dit...

explicar aquest quadre fent un poema es una bona pensada, ets tot un poeta...m'agradat moltissim

Uribetty ha dit...

Gràcies per el comentari mon, i més per dir que sóc tot un poeta.
Ens llegim!

millu ha dit...

Company Químic!

És un plaer tornar de terres gal·les i trobar-me un poema tant maco i ple de records d'infantesa. M'ha agradat molt la teva interpretació. Salutacions!!!

Uribetty ha dit...

Benvingut de nou al país Millu! I més amb aquest comentari ;)
Després llegiré el teu relat perquè ara estic amb química física.
Salutacions!