Bona nit de nou! Després d’un post esperançador, un poema que no ho és tant. Com sempre i sé que al final ho avorrireu, espero que us agradi i si voleu, comenteu. Salut i força!
Prenc un bany de lluna plena
vora la mar dolça.
Les estrelles d’aigua – ara salada –
acaricien mon rostre.
Tumbat, mirant la mar i
com l’espuma desapareix.
Els records em bombardegen,
ja tenim nou Guernica!
Com l’espuma de la mar
- ja agra – t’envàs.
7 comentaris:
una foto preciosa, un poema emotiu. Maca la mescla.
a mi la foto m encantat!la poesia no es el meu fort
Coid e foto! És teva?
Déjà vie intentava que fos una mecla maca i per el que veig és així, m'anoto un punt :P Una abraçada!
Ddriver tot i que la poesia no sigui el teu fort, també pots opinar, només faltaria! Anima't i fes-ho ;) Salut!
La fotografia no és meva veí de dalt, tant de bo tingués una camera decent per fer-ne així. Salutacions!
Marxa fins la propera nit?
Com diu la déjà vie, la imatge acompanya molt bé.
La barreja de sensacions en un cos banyat per les emocions!
Són els exàmens...o ...!
Bon cap de setmana!
Pd40 no sé si tornarà la propera nit, no sé si tornarà. I teniu tota la raó, la imatge acompanya. Salutacions.
Joana són els examens o cualsevol cosa, o...alguna en concret! Bon diumenge!
Publica un comentari a l'entrada