13 de febrer 2007

Sexe amb TMB


Bon mig dia, com vaig dir estva preparant un nou relat, diga-li sensual, eròtic, com vulguis, doncs aquí el teniu. És un post a cavall entre la realitat i la fantasia, sabreu que és realitat i que és fantasia?

Baixava les escales de dos en dos, ràpid, sentia el soroll del metro indicant que marxava. D’una revolada hi vaig entrar, penetrant-lo amb tota la rapidesa que pogués per a que les portes no m’enganxessin – ai si en fossin unes altres, vaig pensar. Un cop estava assegut sento aquella veu que diu ‘’Propera parada St. Antoni’’ encara faltaven unes quantes per arribar a casa, així que vaig treure un llibre que començava ‘’Els pilars de la terra’’

En arribar a ‘’St. Antoni’’, miro les portes i la gent com entra, però m’hi fixo amb una en especial, una noia, amb el mateix llibre a les mans, però a punt d’acabar-se’l. Vesteix de manera ‘’pijutesca’’, uns pantalons ben ajustats, combinats a la perfecció amb una samarreta blava, amb un escot que… ni els salts d’esquí d’Any Nou, unes sabates amb un petit taló, i unes metxes rosses en aquell cabell castany clar. Torno a concentrar-me en la lectura:

Els mugrons se li posaven durs cada cop que…entre les cames…pèl fosc i aristat…no es va poder aguantar més i va ejacular.

Aquest petit paràgraf va fer que aixequés el cap, ‘’Sagrada Família’’, crida la veu de fons. Necessitava aire, els mugrons se li posaven durs, busco entre la gent i asseguda davant meu, la noia, que també te el cap amunt, em mira i somriu. Noto que al tancar-se les portes, fa fred, i els seus mugrons es posen durs. Torno a capbussar-me en la lectura, però m’és del tot impossible, en cada lletra, cada accent, cada coma, veig la noia, amb el cabell arrissat, mossegant-se el piercing.

Aixeco de nou el cap, la miro, em mira, somriu, i treu un xupa-xups. Ara si l’hem ben parit nano, penso, sense deixar de contemplar aquells llavis carnosos i rojos, assedegats d’èxtasi sexual, desitjosos, com la seva mirada, de besar, acariciar, mossegar cada part del meu cos.

En aquest moment la veu de metro, crida, ‘’Clot’’, amb una ‘’o’’ tant oberta que em recorda una altra de ‘’O’’, i el vagó torna a omplir-se de gent. Miro, aixeco el cap, no la veig, ja marxat, s’ha baixat a ‘’Clot’’ amb una ‘’o’’ oberta. Torno a llegir el llibre, els ulls passegen per totes les lletres, les despulla, captant el seu significat, com despullar a la Noia – amb majúscula sí, és més que una noia, és un ens, la necessito.

El metro para a ‘’Artigues / Sant Adrià’’, tothom es baixa, però allà, davant meu, penetrant-me amb la mirada, aquella desitjosa d’èxtasi, està la Noia, que sense dir res, s’asseu al meu costat. Oloro un aroma de maduixa – deu ser el xupa-xups, penso. Ja no puc més, començo a imaginar, cada part del seu cos, mentre amb el tou dels dits, i la llengua recorro el seu cos: el coll, les orelles, els pits, el ventre, no em deixo cap racó, els seus llavis xiuxiuegen sorolls de plaer, conjuncions copulatives i quines copulatives! Es col·loca damunt meu, besant i acariciant cada mil·límetre de la meva pell, no s’en deixa ni un. Sento de cop el titani fred del piercing, prop el llombrígol, i poc a poc, baixa, sense pressa, fent-me patir i desitjar que arribi a un altre xupa-xups, aquest amb més vida, i molt més calent que l’anterior. Em mira, mossegant el piercing, buscant la meva mirada submisa i buscadora d’una conjunció, copulació, unió perfecte de plaer i èxtasi, necessitat i diversió, sensacions inexplicables i xiuxiuejos de fantasia, orgasmes bestials.

El vagó para, ‘’ Pepe Ventura: final de línia’’

7 comentaris:

Joana ha dit...

...Mmmmmmmmmmmmmmmmmmm...............Parada i fonda!
Serà el canvi climàtic que ens trasbalsa?
Tot anant en metro la de coses que poden passar o imaginar o les dues coses a la vegada.
Bonic, bonic!!

iruNa ha dit...

Collons Uribetty... buf!! (quina calor...) jeje
Bromes a part, m'ha agradat molt. La barreja de la realitat i el somni és tant subtil que entres en un món estrany, on tot es fon.
(per cert, com és que ara cada vegada que et vull comentar alguna cosa haig d'escriure aquestes lletres tan pesades??)

Toy folloso ha dit...

T´he vist per casa de la Joana. I he vingut a llegir com fer un polvet suburbà.
Molt be, ¿no?. Pero a mi no mi busquis.

Uribetty ha dit...

Serà el canvi climàtic, que s'acosta la primavera i com diu la dita, la sang altera ( i ja sabem tots on va la sang masculina... XD ). Poden ser respostes a la pregunta Joana? O només que s'ajunta tot?
iruNa et contesto el comentari anterior en aquest. Doncs pensa-hi, jo també ho faré, com a ''poeta'' romàntic. M'en alegro que t'hagi agradat! Aquestes lletres pesades són per evitar l'spam, fa un temps no parava de donar la llauna i vaig decidir activar les lletres, més que res per si ets un PC torrecollons:p ( això és conya! ho dic com a...cybercompany! )
Pots estar tranquil Toy Folloso que els bigotis no em van...Espero tornar-te a veure per aquí!
Salutacions a tots i petons per les mosses ( si ho permeteu ).

iruNa ha dit...

Ostres, espero que a mi no em passi això dels spam perquè són un conyàs!! Referent al club, m'estic assessorant per saber com fer un bloc on hi puguin tenir accés varies persones (si és que això és possible) Ja et mantindré informat perquè, evidentment, tu seras el meu primer soci!!jeje (ai, queda una mica lleig això de soci... millor "membre del club")

Tarannà ha dit...

Caram company, calent calent i força divertit amb els jocs de paraules que fas!
Déu n'hi do, com està el pati d'escalfat...
Salutacions!

Uribetty ha dit...

Company Tarannà! Ja et trobava a faltar! ( amb rodolí inclòs . Gràcies per el comentari, sempre intento jugar amb les paraules!
Salut i força!