Bona nit a tots i totes, fa dies que no postejo poesia, així que aquí en teniu un de nou.El dia de Reis ha anat bé, m’han portat poca cosa – degut a la meva posició anti-consumisme – justament allò necessari. Com sempre espero que el poema us agradi i invitar-vos a opinar. Salutacions a tothom que llegeixi el poema.
Nosaltres dos,
tu i jo,
sols,
ningú més,
abraçats i tapats,
res més.
Observo el blanc marbre
que domina tot el teu cos,
nu, sensible, suau,
llis.
Per contra, del marbre,
no és fred, sinó càlid,
com les besades de dos amants.
Acaricio tota la seda del teu cos,
com si d’una serra es tractés:
cada vall, cada cim, cada racó.
Miro els teus ulls, encesos,
dos flames de gas, verdes,
tendres, desitjoses, d’un bes,
senzill, tendre,
com el primer,
ple de sentiment.
8 comentaris:
No tinc paraules, simplemet, preciós
Buf... estic amb la tals: preciós!
és que fas posar la pell de gallina...
i no puc evitar transportar-me, recordar i posar-me un xic nostàlgica... podré sentir això de nou? podré compartir paraules com les que escrius, instants de tendresa... aix.. (tEmps al tEmps)
Molt maco, de veritat.
Preciós, company. Molt bo.
Tals jo tampoc en tinc, només gràcies per el comentari i la teva opinió. Intento deixar sense paraules.
Primer de tot Iruna, segur que ho tornaràs a sentir i fins hi tot amb més sentiment. m'en alegro que t'agradi.
Barbollaire, tots els teus comentaris són benvinguts i encara més si són així.
A tots vosaltres salutacions, com veieu tinc poques paraules però no sé que dir amb els vostres comentaris.
Company, com saps, tampoc no fa pas gaire temps que segueixo el teu bloc (amb les corresponents poesies però jo diria que amb aquesta de "nosaltres dos" t'has superat.
Enhorabona, comences l'any ben inspirat!
Company Tarannà espero que aquest poema no sigui ni molt menys el punt màxim dels poemes sinò més aviat un petit punt d'inflexió.
Salut i força!
Ostres Uribetty cada dia et superes! M'ha agradat moltíssim el poema i t'ho dic sincerament. Haig de reconèixer que són lectora de narrativa més que de poesia però alguna cosa he llegit i, de veritat que "nosaltres dos" és molt bonic, ple de sentiment i amb la capacitat de transportar el lector a al món de les sensacions. genial!
Floc amb el teu comentari m'he acabat de posar vermell.
Sempre espero transmetre el sentiment al lector, no sé si ho aconsegueixo amb tots els poemes - segurament no, és difícil - però s'intenta.
Espero que llegint la meva poesia ''amateur'' t'enganxis una mica més a llegir poesia.
Salut i força!
Publica un comentari a l'entrada