24 de novembre 2006







Bona nit, després d’uns dies sense escriure ja que he estat estudiant i no sabia que escriure, ni quin tema, postejo un nou poema. Potser és dels més divertits dels que he publicat.









A tots els lectors
lectores, mini lectors,
aficionats, poetes,
alceu el cap, a munt,
per sobre de qualsevol.
Enllacem-nos tots,
com si fóssim,
àtoms, enllaços pi,
sí, pi, no l’arbre, no,
l’animal que té entre 3 i quatre ulls,
com el ‘’piojo’’ sí,
3.1415926535 8979323846 2643383279
ulls, un munt!
Les lletres ens salven
ens aïllen, ens tornen persones,
ni millors ni pitjors,
diferents.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Caram Uribetty, quin canvi de registre! Amb aquest poema poses un contrapunt de distensió al teu bloc, farcit darrerament d'altre mena de temàtiques.
Una manera original i sui generis d'enfocar l'engrescador món de les lletres que, més que aïllar-nos, jo diria que ajuden a salvar-nos. O, potser, aquesta segona part (salvarció) necessita prèviament una mica de la primera (aïllament)
Endavant!

Uribetty ha dit...

Doncs sí que és un canvi notable, no tot ha d'ésser tristesa, desesperació, i vaig pensar que tocava postejar un poema diferent i també divertit.
Per a salvar-nos, necessitem aïllar-nos, parcialment això sí, i les lletres, si enganxen ens aïllen durant una estona.
Força!

Anònim ha dit...

Les lletres ens salven, formen part de nosaltres, perquè l'home, sense llengua deixa d'ésser humà. Salut!

Uribetty ha dit...

Molt bona filosofada Tals, però... deixa de ser sense llengua o sense llenguatge?
salut!

Anònim ha dit...

Jajaja, quan deia llengua em referia al llenguatge, em semblava que quedava prou clar, home, que són sinònims. Bé, l'home sense llengua 8llenguatge) deixa de ser humà, i l'home sense llengua (múscul) és un avorriment jaja és broma! Salut!