Foc.

Tornarem a cremar

els nostres cossos

sota una nit estrellada.

Tornarem a fondre

els dits en l’altre.

Tardes.

Records d’una infància ja perduda

guardada en la memòria,

en un calaix petit i ple de pols.

Records d’una infància apareguts

en una d’aquelles passejades

cap al vespre d’una tarda de juliol.

Ressorgir.

Reaparèixer de les cendres

més fosques i amagades.

Tornar a sentir els aromes

d’una terra ja coneguda;

terra molla d’una breu

però intensa pluja estiuenca.

Tornar a sentir els aromes

d’una terra no oblidada.

Ressorgir de les llàgrimes

més fredes i ignotes.

Fins la pròxima.

Aparco el bloc(g) durant uns dies, necessito posar en ordre moltes moltes coses que creia que estaven ben posades i sembla que no ho estàn.
Espero que aquesta pausa no sigui massa llarga, però la necessito.

Fins la pròxima.