Pa sucat amb oli

2010-09-19T23:11:00.002+02:00

Tocarem el cel
amb les mans
i dins una ampolla
en guardarem
el nostre
tros

Vermell

2010-09-10T16:10:00.001+02:00

Saps, oi?
que encara em fas posar
vermell?

I si...

2010-08-29T22:51:00.000+02:00

I si...
tornem a sucar pa?

Torno per aquí

2009-08-18T14:33:00.000+02:00

Torno a sucar pa amb oli només que dir-vos que he obert un nou blog, evidentment seguint el Pa sucat amb Oli.

Després de la feina a la uni, temes personals i altres, començo un nou blog espero que amb les ganes renovades i tot enllestit pugui continurar formant part de la catosfera, ens veiem a:

http://souprealisme.blogspot.com/

Ara sí.

2009-06-10T20:21:00.002+02:00

Adéu

Cleck.

2009-05-24T23:51:00.004+02:00

De cop li va dir adéu.

Es va tallar la rasta, però
- com si d'una extremitat
es tractés -
encara la sentia al seu lloc.

Under destruction

2009-05-19T23:19:00.001+02:00

Aniré passant.
Aniré marxant.
Aniré pensant.
Aniré estant.

Podria...

2009-05-13T16:12:00.003+02:00

Activar de nou el bloc(g), no?

Amb el vostre permís.

2009-03-07T21:28:00.002+01:00

Amb el vostre permís deixaré en stand by el bloc.
Motius? Molts, i a la vegda pocs, potser.
Fins una altra.

Emulsió.

2009-02-10T23:27:00.001+01:00

emulsió de

sòlid en gas.

trencaré en mil bocins

un paper

amb el teu nom

escrit.

emulsió de

paper en aire.

Quedarà.

2009-01-27T23:32:00.001+01:00

després de mullar-nos

només quedarà l'arena

humida

I tot passarà.

2009-01-11T23:35:00.002+01:00

No ploris

-li va dir a cau d’orella-

tranquil,

el temps ho cura tot,

ho erosiona tot.

Ben abrigat.

2008-12-24T19:43:00.000+01:00

Caminant ben abrigat

intentant que cap gota d’aigua

- i que ni l’aire glaçat –

penetrin dins l’abric

Caminant ben abrigat

intentant que la meva mà

escalfi la teva.

Caminant ben abrigats

observant les llums de Nadal,

que engalanen els carrers

dient suaument, entre cops d’aire,

bones festes.

Ecologisme poètic.

2008-12-11T23:00:00.001+01:00

Els dos sabem que tard o d’hora

agafarem la lluna,

i, amb compte

la substituirem per la bombeta.

Confidències.

2008-11-26T23:36:00.000+01:00

Saps que les teves confidències

quedaran entre ella i la mar,

i com a màxim, la tramuntana

-que t’acaricia les mans-

les portarà fins l’arena i allà

anirà fent castells que només

entendràs.

D'arena.

2008-11-15T21:51:00.003+01:00

Tirar-se a la beguda
per acabar essent
d'arena,
fina i
blanca.

Partit en dos.

2008-11-02T23:52:00.001+01:00

Un pont.

El pont

que ens portava

al cel, de cop

es va trencar,

dos.

I enfonsats

sota la runa

ens vam quedar.

Adéu.

2008-10-16T23:52:00.002+02:00

I tot marxa, fuig, desapareix.

Unes passes que un dia marcaven

l’arena i prometien un retorn,

es dissoldran sota l’aigua.

I tot haurà marxat, fugit:
desaparegut.

Rosa.

2008-10-12T23:16:00.002+02:00

Les millors roses no són sempre les que t'han regalat,
sino les que t'han acomiadat.

Dalt la Vila.

2008-09-29T23:24:00.002+02:00

Algun dia perduts
entre els carrerons
de Dalt la Vila
retrobarem els nostres.

I si jo...

2008-09-24T22:10:00.002+02:00

pogués tirar-me ( amb roba inclosa ) a la mar i nedar fins aquell punt on ella i el cel s'ajunten...

Intent de poesia visual.

2008-09-19T23:04:00.001+02:00

Petrificats.

2008-09-13T23:08:00.001+02:00

Com si després d’un llamp

i abans del tro.

Com si després d’abraçar-se

i abans de besar-se.

Van quedar petrificats,

esculpits sota un cel blanc.

2 anys.

2008-09-01T18:51:00.003+02:00

Avui el bloc fa 2 anys. Fa dos anys que porto passejant per la catosfera...bé, el cert és que fa 2 anys i algunes hores...18 hores, el bloc el vaig crear el dia 1 a les 00.00, espero que perdoneu aquest retard.

El pastís, o més concretament la llesca l'haurem de repartir, però encara no sé en quants talls, qui en vol?

Per cert, com veureu l'espelma està una mica gastada, és reutiltzada del meu aniversari. Sí tinc un dos, però no diré amb que...potser són 20, 22, 32, 52 o...222.

Fins la pròxima!

Gelosia.

2008-08-25T23:03:00.001+02:00

Gelós sabent que has tocat abans

aquests llavis freds i durs

en comptes

dels meus llavis calents i desitjosos.

Meme.

2008-08-20T16:18:00.002+02:00

Fa uns dies, mentre jo estava fora, la iruNa em va passar un meme, el qual passo per aquí:

1. Una pel·lícula.

Em quedo amb Bloody Sunday, perquè la vaig veure fa uns anys i el cert és que costa molt aguantar les llàgrimes.

2. Una cançó.
Wet Sand de RHCP.

3. Un llibre.
Doncs...dic el llibre que em va fer venir ganes de llegir, La familia de Pascual Duarte, de Camilo José Cela.

4. Una cosa que et faci ràbia.
La tapa del WC aixecada.

5. Una cosa que t'agradi molt.
Una abraçada.

6. El teu plat preferit.
Difícil elecció...escalivada sense anxoves.

7. Una beguda que t'agradi.
Un vi dels bons...i de nit, vodka amb taronja.

8. Una col·lecció.
Monedes.

9. Una raresa.
Jo.

10. Un desig.
Si el dic ja no es farà realitat, no?

Les nominacions:

Fins una altra.

2008-08-06T22:36:00.001+02:00

Demà marxo sabent
que no oblidaré
el gust dels teus llavis.

Demà marxo sabent
que un cop torni
et podré besar.

Arena.

2008-08-04T23:20:00.002+02:00

Saber que en el moment que deixi

la bicicleta aturada sobre un sorral,

d’una platja gironina,

trobaré els teus llavis, per ajuntar-los

amb els meus i acabar fonent

l’arena blanca i fina de la mar.

Foc.

2008-07-23T23:22:00.000+02:00

Tornarem a cremar

els nostres cossos

sota una nit estrellada.

Tornarem a fondre

els dits en l’altre.

Tardes.

2008-07-18T18:35:00.001+02:00

Records d’una infància ja perduda

guardada en la memòria,

en un calaix petit i ple de pols.

Records d’una infància apareguts

en una d’aquelles passejades

cap al vespre d’una tarda de juliol.

Ressorgir.

2008-07-08T23:18:00.003+02:00

Reaparèixer de les cendres

més fosques i amagades.

Tornar a sentir els aromes

d’una terra ja coneguda;

terra molla d’una breu

però intensa pluja estiuenca.

Tornar a sentir els aromes

d’una terra no oblidada.

Ressorgir de les llàgrimes

més fredes i ignotes.

Fins la pròxima.

2008-07-04T21:18:00.003+02:00

Aparco el bloc(g) durant uns dies, necessito posar en ordre moltes moltes coses que creia que estaven ben posades i sembla que no ho estàn.
Espero que aquesta pausa no sigui massa llarga, però la necessito.

Fins la pròxima.

Vies.

2008-06-26T13:47:00.001+02:00

Ombres d’unes vies de tren

sobre l’arena d’una platja

que ja comença refrescar.

La nina.

2008-06-12T23:57:00.002+02:00

Sota l’atempta mirada

d’una antiga nina de fang

escruto cada racó,

d’una estança ja adormida.

Xurrasco

2008-06-10T21:41:00.003+02:00

En el post anterior en Xexu preguntava que era la foto, doncs bé, la imatge era el greix ,que havia dixat aquets magnífic xurrasco ( sí, se cuinar ), amb el sabó per tal de netejar correctament...ja sabem que les bases ataquen els greixos...el que fa la inorgànica. Aprofintat el post, ja veieu que no postejo molt sovint, com ja haureu pensatm estic d'examens i no acabo fins el dia 20, espero poder seguir amb l'activitat poètica de blog(c) aviat.

Salutacions!

Monosílabs.

2008-06-04T23:53:00.002+02:00

Jo
ja
no
sóc
jo.

LCL

2008-05-29T22:41:00.002+02:00

No sé si els 100 escollits per la LCL són literats, són un recull de literats, són literats en potència, són els únics literats, són literats perquè 4 snoobs literats ho han volgut…bé…serien 96 nous literats ja que els 4 restants ja ho són, o no, o sí? Sí? no ho sé.

Rectifico, 100 escollits, no, 96 ( ves per on com l’alcohol de curar ) perquè els altres 4 no han estat escollits, o sí, entre el jurat, és a dir, entre ells 4 o potser…”por la gracia de dios”? A saber.

Només hi ha 100 literats a la catosfera? O n’hi ha més? Són literats? Què els fa literats? Qui ha dit que són literats? Literats, literatura, e-literatura.

Flames.

2008-05-26T19:17:00.001+02:00

Des de les flames de l’infern

ressorgirà la dignitat humana.

Bengales.

2008-05-19T22:55:00.002+02:00

Ja queda menys per l’encesa

dels primes focs d’artifici.

Encenem les bengales i,

en silenci, observem,

tota aquesta mar humana

plena de llum, parlant

en silenci.

Ja queda menys per l’encesa

dels primers focs d’artifici.

Mirem amunt, abraçats,

i observem la pluja de llums.

Petjada.

2008-05-13T23:26:00.000+02:00

Entre gotes i basals,

vaig deixar ma petjada

al cel fosc.

La cua.

2008-05-04T23:12:00.000+02:00

Amagaré la cua no sia

que algú la vegi

i pensi que sóc un diable

amagat entre mortals.

Segrest.

2008-04-27T23:20:00.008+02:00

Acaronar. Abraçar. Besar.

Verbs de la primera conjugació.

T’acarono. T’abraço. Et beso.

Accions d’un joc de dos i per a dos.

Segrestar els teus llavis suaus

i apropar ta cintura amb la meva

mentre ens desfem

l’un

l’altra.

Premi.

2008-04-22T23:13:00.000+02:00

Fa un temps em van explicar un conte que deia això:

Un vailet va participar en un concurs de relats del seu cole, després de pensar, pensar i pensar més, va decidir, amb l’ajut d’altres companys de classe que presentaria aquell relat que tant havia agradat.

El dia dels premis, ell, per suposat, no havia guanyat, però, curiosament els professors sí.

Encara no sé quina conclusió treure d’aquesta situació.

Destil·lació.

2008-04-17T23:46:00.004+02:00

Prendre el teu aroma

tan peculiar.

Guardar-lo en un flascó

ben resguardat de les impureses.

Prendre l’aroma del flascó

i destil·lar-lo fins obtenir,

la pura i simple separació.

Destil·lar el teu aroma,

per si de cas, algun dia

ja no ets amb mi.

Final de linia.

2008-04-08T17:54:00.002+02:00

Venint de la guerra.

El metro va dir:

“Propera estació,

La Pau.

Final de línia”

Amb sabates noves.

2008-04-01T22:55:00.002+02:00

Com un nen amb sabates noves,

començo a fer castells de fum.

Oblidant que camino dins una

penombra incerta.

Com un nen amb sabates noves,

tanco els ulls i somio.

Resant o esperant.

2008-03-28T15:48:00.001+01:00

Resant o esperant,

ja no importa ni

la fe ni la raó.

Només importa saber,

que tard o d’hora…

tornaràs.

You’re gonna be

the one who saves me.

Wonderwall, Oasis

c/ Abraçades.

2008-03-22T17:20:00.002+01:00

Vine al meu costat

i no passis por.

Abracem-nos en aquest

petit carreró que comunica

un món amb un altre.

Vine al meu costat

al carrer de les abraçades.

Irracional.

2008-03-15T23:21:00.004+01:00

No pensem, deixem anar

la nostra irracionalitat animal.

[…] pensar és perdre el temps,

ja que un no pot arribar enlloc: o bé no hi ha res

o bé, si alguna cosa hi ha, és misteri impensable […]

Incerta glòria, Joan Sales

Proveta.

2008-03-13T23:20:00.002+01:00

Guardem dins una proveta

de cinquanta mil·lilitres

una petita part de l’aigua

de la immensa mar blava.

La nostra part de la mar.

Felicitats.

2008-03-09T23:23:00.002+01:00

Feia temps que no parlava de política en aquest bloc ja que prefereixo que sigui més poètic que cap altra cosa. Però avui no puc, és superior a mi. Disculpeu les molèsties.

Primer de tot, felicitar aquells catalans i catalanes que han votat al PSC, FELICITATS, si creieu que defensaran els interessos de Catalunya anem servits, heu caigut dins la trampa espanyola i PSOEista, el bipartidisme radical.

Heu caigut dins la trampa de debats idiotes, heu caigut dins la fal·làcia que el PSOE és una alternativa al PP i bona per a Catalunya. Fals! Totalment Fals! En peta-zeta no ha fet res, absolutament res a favor del país, ha retallat un estatut de mans d’uns que es fan dir nacionalistes, encara no ens ha tornat els papers de Salamanca i així un llarg etcètera.

Cal felicitar al PSOE, sí, perquè cada cop estan més a prop de la dreta feixista i radical del PP, un partit anomenat d’esquerres que li te por a la dreta. Un partit que avui ha acabat de dinamitar la poca democràcia que hi ha a l’Estat Espanyol. Sí, partits minoritaris han desaparegut del panorama polític espanyol. Avui el senyor que te les piràmides de Gizeh a la seva cara s’ha quedat a gust. Tot i que de moment hauria de tenir cert mal gust de boca…ara per ara al senat tenen 47 senadors…el PP en te 80, per mirar-ho…

I parlant de senadors, he votat Entesa, sí, no he votat Arquè, un subjecte que deixa de ser alcaldessa a inicis de la legislatura no es mereix el meu vot.

Espanya cansa, la seva política també, i el seu bipartidisme radical més.

Trivial.

2008-03-05T23:27:00.002+01:00

Les nostres mirades
no són pas un joc
trivial

Diccionari.

2008-03-02T15:27:00.002+01:00

Recta: cas particular

d’una circumferència

a radi infinit.

Vida: cas particular

d’una recta amb

longitud finita.

Segment: cas particular

d’una vida amb inici

i final. vid. vida

Arena.

2008-02-22T17:26:00.003+01:00

Un cop de ben petit

van dir-me, amb un somrís,

que l’arena de la platja

va aparèixer després

que un home trenqués

el seu estimat rellotge de sorra.

Mil granets de sorra

donaren forma a la platja.

I les seves llàgrimes

formaren la mar.

Aquesta mateixa platja,

que ara tu i jo, sols,

trepitgem.

Viure?

2008-02-13T23:28:00.003+01:00

No sóc capaç d’escriure,

poetitzar una realitat que…

no és ni bella ni poètica.

Ara començo a entendre

els romàntics. Aquell

Larra de la caixa groga.

És pura, dura, pudent,

contradictòria, real,

la vida que ens ha tocat

Viure?

Coccions.

2008-02-08T00:09:00.000+01:00

Comencem a coure

dins aquella olla,

tots els records

de la infantesa?

Prenem una bona cullerada

per catar els gustos

i les olors perdudes

en el temps?

Meme-premi.

2008-02-06T17:24:00.000+01:00

Aprofitant que la iruNa m’ha atorgat un premi aprofito per fer públic, que estic de vacances! Ja era hora, bé de fet duren des de el dia 24, però no he parat quiet en aquests dies. Per aquells o aquelles que tingueu curiositat ( i que dieu que no explico res de la meva vida :P ) puc dir-vos que només he suspès dues assignatures de sis que en tenia. Així que com a mínim un servidor està satisfet, quines he suspès? Doncs química-física i mecànica, per tercera vegada ( l’odio profundament ). Sessió “tomate” apart, com he dit abans, la iruNa m’ha passat un meme-premi, la normativa i els nominats els dic tot seguit.

-Cal triar cinc blocs que es consideri que són mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma.

-Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc per tal que tots el puguin visitar.

-Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.

-Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Arte y pico per tal que tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.

-Exhibir aquestes regles.

Ritual.

2008-02-01T16:17:00.000+01:00

Sota l’atempta mirada

d’un cos desconegut.

Recorro amb el tou dels dits,

el teu cos, poc a poc, sens fi.

Els llavis, el coll, les orelles.

El contorn de les teves sines.

Sota l’atempta mirada

d’uns ulls desitjosos.

Fonem els nostres cossos,

en un ritual, un ball sens fi.

Els llavis, el coll, les orelles.

L’olor del teu cos en el meu.

Digitalització poètica.

2008-01-27T23:30:00.001+01:00

Hem arribat a la digitalització
de la poesia?

Substituirem el paper, el llibre,
la tinta sobre blanc
per el suport digital?

Ficció pictòrica.

2008-01-21T22:33:00.000+01:00

Avui sí que faig una petita introducció, primer de tot, ja només queda un examen i la resta han anat bé....màxim suspenc 2, que hi farem...dijous faig l’últim i després unes vacances ben merescudes. En segon lloc i per acabar, com ja veureu el poema és una altra proposta de Relats Conjunts.

Treu el cap de la tela

i mira la realitat, de cop,

veu que no li agrada,

és pitjor del que havia

pogut imaginar mai.

Torna a mirar, i espantat

es diu a si mateix que

prefereix la ficció pictòrica.

De tot una mica.

2008-01-17T21:04:00.000+01:00

Ja veieu que últimament no postejo res, però no tinc temps, i aquests dies menys, torno a tenir dos exàmens seguits…així que em tancaré a l’habitació.

Tret d’això en el poema anterior teníeu curiositat per saber que era el cos de la fotografia, en la imatge surt la meva germana, però no digueu res a ningú…que no ho sap i potser s’enfada!

Per no fer un post tant avorrit us deixo amb un vídeo, per matar l’estona, aquest cop la cançó es Wonderwall d’Oasis.

Que vagin bé aquests dies!

Today is gonna be the day
That they're gonna throw it back to you
By now you should've somehow
Realized what you gotta do
I don't believe that anybody
Feels the way I do about you now

Backbeat the word was on the street
That the fire in your heart is out
I'm sure you've heard it all before
But you never really had a doubt
I don't believe that anybody feels
The way I do about you now

And all the roads we have to walk along are winding
And all the lights that lead us there are blinding
There are many things that I would
Like to say to you
I don't know how

Because maybe
You're gonna be the one who saves me ?
And after all
You're my wonderwall

Today was gonna be the day?
But they'll never throw it back to you
By now you should've somehow
Realized what you're not to do
I don't believe that anybody
Feels the way I do
About you now

And all the roads that lead to you were winding
And all the lights that light the way are blinding
There are many things that I would like to say to you
I don't know how

I said maybe
You're gonna be the one who saves me ?
And after all
You're my wonderwall

I said maybe
You're gonna be the one who saves me ?
And after an
You're my wonderwall

Said maybe
You're gonna be the one that saves me
You're gonna be the one that saves me
You're gonna be the one that saves me

Clik.

2008-01-11T21:37:00.000+01:00

Instantània captada en la vesprada

d’un estiu calorós.

Imortalització d’un instant

perdut en el temps,

només recuperable, per records.

Instantània captada en la vesprada

guardada en parells de 0’s i 1’s.

Meme.

2008-01-10T23:22:00.000+01:00

En Ddriver em va passar aquest meme, vaig dir que el faria el dia que pugués, per sort, avui tinc un moment. Aquí us el deixo.

1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
2.3 Equilibri tèrmic. Principi Zero de la Termodinàmica.

2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
La calculadora.

3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?
No ho recordo...fa tant que no la miro...

4 - Sense mirar, quina hora és?
Les 23.05

5 - Ara mira, quina hora és?
23.08

6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?
Foo Fighters, concretament, The pretender.

7 - Quant de temps vas estar fóra el dia que va
s estar més temps al carrer?
Unes 11 hores.

8 - Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?
Res, mereixo un petit descans.

9 - Què portes posat ara mateix?
Les sabates, uns texans i una samarreta a ratlles.

10 - Vas somiar ahir?
Sí, en la dependència tèrmica.

11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?
Molt...15 minuts!

12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?
Dues senyals, perill obres i prohibit estacionar; un prestatge amb CD’s, prestatges amb llibres i...un ninot de la Penya.

13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
Sí...cada cop que agafo el metro.

14 - Quina és la última pel•lícula que has vist?
El codi da Vinci, per criticar i riure’m una estona.

15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries?
Una càmera de fotos, i la resta al banc, per estalviar.

16 - Alguna cosa sobre tu:
Independentista, estudiant de química i...no acostumo a parlar de mi.

17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
Ostres es fotut això, diria que res, la política ho és tot.

18 - T’agrada ballar?
Sí, i sense veure alcohol.

19 - Què en penses d’en George Bush?
No entenc el seu cognom...te algun arbust? El cervell potser...

20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
Si ΔG <> aleshores Ona.

21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Dídac, així em volien dir mons pares.

22 - T’agradaria viure a l’estranger?
I tant! No m’ho pensaria gaire.

23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
Veus Uribetty...sí existeixo.

24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:

iruNa.

Joana.

Lovesick.

Carquinyol .

Tals.

Kit-Kat

2008-01-08T21:12:00.001+01:00

Disculpeu que no postegi.

Toca tornar-se boig.

Aromes.

2008-01-03T17:15:00.001+01:00

Flors dibuixades en la fosca de la nit

omplen l’aire, hivernal i fresc,

d’aromes, de carícies i besades.

Aromes.

Fixar la teva olor dolça

en la memòria hivernal i fresca,

d’una fosca nit aflorada.

Vora el pessebre.

2007-12-27T23:10:00.000+01:00

Jeu vora el pessebre amb el cap

sobre la molsa, ja assecada,

i en la boca rossega el caganer.

Abans la nit de Santa Llúcia

ja cridava, content i amb un somrís:

“ Mama, quan farem el pessebre?”

Ell il·lusionat ja tenia la carta dels reis,

tenia pensat el menjar per al tió i quina

manta fer servir, per a que estigués calentó.

Dins una caixa.

2007-12-23T22:57:00.000+01:00

L’últim adéu, l’etern adéu

gravat amb una llàgrima

sobre una caixa de fusta

de roure, envernissat i brillant,

fent recordar els teus ulls

plorosos.

Aquells ulls plorosos, que,

agafant-me la mà ja s’acomiadaven.

L'últim i etern.

2007-12-17T12:18:00.000+01:00

Han fugit amb aquell

etern i últim respir.

Totes aquelles besades,

el sabor dels teus llavis.

Aquelles paraules dolces

xiuxiuejades a cau d’orella.

Les teves carícies quan

posava el meu cap en les

teves sines, per sentir-me protegit.

I ara desprotegit, sol, abandonat,

després d’aquest últim i etern

respir.

Estic viu.

2007-12-12T17:53:00.000+01:00

Ja tocava postejar de nou, però tinc excusa i és que avui he tingut un examen d’excel. Els que domineu el tema pensareu “Quina ximpleria, si és molt fàcil!” Bé resulta que a la meva carrera tendeixen a preguntar allò que està perdut en els apunts, així que he preparat a consciencia l’examen.

Després d’excusar-me agrair públicament a en Barbollaire que em passi el premi, així que gracies company!

Com ja sabreu cal passar el premi a 7 persones així que els 7 sou vosaltres, perquè comparteixo opinions, idees, estudis, poesia, emocions i molt més.

L'Anastàsia.

2007-12-05T23:41:00.000+01:00

Passeges per casa, amb aquelles sabatilles

de quadres, ja gastades pel temps, com tu,

com mostra ta pell, ja marcada pels anys.

Arrossegues els peus, cansats, sense forces

de continuar aquest llarg trajecte, que sembla

no tenir fi, sembla que ja no puguis descansar.

“Qui ets, qui és ton pare?”

Dius cada cop que em veus.

“Qui ets, qui és ton pare?”

Tens la mirada perduda.

“Qui ets, qui és ton pare?”

Ja no recordes qui ets.

Repeteixes, cada dos

per tres,

que arribi l’Anastàsia.

“Amb lu bonica que és!”

Et mires al mirall, i ja no et reconeixes,

et preguntes qui és aquest estrany,

amb aquests cabells blancs, i tant mal afaitat.

“ Jo sí tinc classe, mira –senyalant les sabatilles

de quadres, ja gastades pel temps, com tu –

aquests mocassins, són fantàstics”

“El pare aprofita una esquerda en aquests bucle infinit

per explicar que amb una pastilleta en tindria prou,

una pastilleta d’aquestes que et donen i s’acaba tot,

i descanses per sempre més. En diu l’Anastàsia.

És ben clar que sap que es refereix a l’eutanàsia.”

Quim Monzó, Mil Cretins.

Little L, Jamiroquai.

2007-12-04T10:53:00.000+01:00

Torno a passar per aquí de nou per postejar un vídeo, aquest cop permeteu-me canviar el rock i passar al funk, sí, sí, escolto funk, hauria d’haver nascut fa uns 40 anys per portar pantalons acampanats i camises estrafolàries, però no va ser així. Bromes a banda, us deixo amb una cançó de Jamiroquai, concretament Little L de l’àlbum A funk odyssey.
Espero que us agradi.

There you were freaking out
Trying to get your head around the fact that
Me and you and love is dead
See how I'm trippin' out
'Cos you can't decide
What you really want from me

Why does it have to be like this
I can never tell
'Cos you make me love you, love you, baby
With a little "l"

There you were shouting out
Cranking up your altercations
Getting upset
In your desperation
Screaming and hollerin'
How can this love
Become so paper thin
You're playing so hard to get
You're making me sweat
Just to hold your attention
I can't give you nothin' more
If you ain't givin' nothin' to me

Don't you know that

You make love you, love you baby
With a little "l"
Why does it have to be like this
I can never tell

Seems like you're stepping on the pieces
Of my broken shell
'Cos you make me love you
Love you, with a litlle "l", you know
That's the way you make me love you, yeah

Why does it have to be like this
I can never tell
'Cos you make me love you, love you, baby
With a little "l"

Why does it have to be like this
I can never tell
'Cos you make me love you, love you, baby
With a little "l"...

Infernal.

2007-11-29T23:59:00.000+01:00

Bona nit, fa molts dies que no postejo, però com vaig dir en un comentari...he tingut una setmana moguda, examen i després entregar unes pràctiques...i també estudiar. Per sort la setmana està a punt d’acabar i he pogut dedicar una estona a la poesia, així que aquí teniu el poema. Espero que us agradi!

Sortim d’aquest infern que ens fan

anomenar realitat.

Una realitat cruel i pudent, on tot,

està cremat, fos, roent.

Una realitat on els pares maten els fills,

els fills maten els pares.

Un infern on tothom es mata amb tothom,

germans amb germans, un contra un.

Piano.

2007-11-23T00:02:00.001+01:00

Tecles d’un piano

ja adormit.

Després de tant de temps

sens usar-lo,

recorda aquelles notes

melòdiques que un dia,

en van eixir.

Mad World

2007-11-18T23:53:00.000+01:00

Sembla que faci una eternitat que no faig post i només fa 4 o 5 dies…el cert és que aquests últims dies s’han fet llargs. De tant en tant a un servidor li agafen atacs filosòfics per així dir-ho i posa en qüestió diferents temes de sa vida, aquests dies li ha tocat rebre a la poesia…i perquè? Doncs perquè tinc la sensació que sempre escric el mateix, és un peix mossegant-se la cua, i el cert és que no hi sé com tirar endavant. M’han dit que llegeixi, i això penso fer però a veure si te algun efecte. De mentre un servidor es dedica a qüestionar allò que pot, us deixo amb el vídeo d’una cançó que he descobert fa pocs dies titulada Mad World, de Gary Jules.

All around me are familiar faces
Worn out places, Worn out faces
Bright and early for the daily races
Going nowhere, Going nowhere
Their tears are filling up their glasses
No expression, No expression
Hide my head I want to drown my sorrow
No tomorrow, No tomorrow

And I find it kind of funny, I find it kind of sad
These dreams in which i'm dying, Are the best I've ever had
I find it hard to tell you, I find it hard to take
When people run in circles it's a very very...
Mad World, Mad World

Children waiting for the day they feel good
Happy Birthday, Happy Birthday
And they feel the way that every child should
Sit and listen, Sit and listen
Went to school and I was very nervous
No one knew me, No one knew me
Hello teacher tell me whats my lesson
Look right through me, Look right through me

And I find it kind of funny, I find it kind of sad
These dreams in which i'm dying, Are the best I've ever had
I find it hard to tell you, I find it hard to take
When people run in circles it's a very very...
Mad World, Mad World

Immaterial

2007-11-14T23:18:00.001+01:00

Bona nit, com vaig avançar en el darrer post, torno a escriure poesia després d’uns dies de caos, desordre, pressa, nervis, treballs i exàmens, tot això dura des de el divendres passat…Bé no m’enrotllo més i us deixo amb el poema, espero que us agradi. Salut!

Ho sento però em dol

tot el que dius…

Em sento menyspreat,

dissolt, desintegrat,

desaparegut.

Immaterial.

30è Joc Literari.

2007-11-13T23:59:00.000+01:00

Bona nit!

Avui el post és una col·laboració amb el 30è joc literari proposat per l’escriptor Jesús M. Tibau. Com podreu veure, aquest joc consisteix en identificar entre 5 o 6 fragments de l’obra Cròniques de la veritat oculta, de Calders. Aquests fragments amagats entre altres, escrits per el propi J.M.Tibau, estan repartits arreu de la catosfera i el joc consisteix en identificar quins són de Calders i quins no, un cop tingueu la solució, la podeu enviar al correu electrònic del company blocaire. Posteriorment amb tots els participants es sortejarà un regal. El fragment proposat és:

"Quina estranya sensació aquesta, la de notar els peus en remull mentre les cames es desinflen."

Avançant el pròxim post, penso escriure un poema, que ja toca, fins la pròxima!

Resisteixo.

2007-11-12T12:11:00.000+01:00

Encara estic viu, prometo que quan tingui un moment escric alguna cosa decent, de moment intento entendre els apunts de classe, d’un subjecte ( perquè no pot ser professor ) que no segueix cap mena d’ordre en les explicacions, no apunta formules necessàries per a resoldre problemes, i en aquests en concret, ni els resol, els deixa indicats amb lletres i a córrer. Us deixo amb la demostració de l’equació de Clausius-Clapeyron per a gasos ideals

dP/PdT = ΔH_v/RT² =>

ʃ_P1^P2dP/P = ΔH_v /R ʃ_T1^T2dT/T² =>

ln(P₂/P₁) = ΔH_v/R· (1/T₁-1/T₂)

No hi ha res a fer.

2007-11-07T22:50:00.000+01:00

No, no hi ha res a fer.

Sí, i tant, sempre,

per petita que sia, es pot fer

alguna cosa que et salvi.

No, ja no, s’ha acabat.

Ja he tocat fons, i sembla

que ja no en sortiré,

no sé si perquè no puc

o perquè no vull.

No, no hi ha res a fer.

L'eternitat d'aromes i sabors.

2007-10-30T23:08:00.000+01:00

Bona nit!

Torno a passejar per el bloc, doncs poca cosa a dir...s’acosta la castanyada i no sé que faré, segurament quedar-me a casa...però com a mínim sortiré dissabte a la nit. Com et vaig dir iruNa el pròxim seria un poema, i aquí el tens. Espero que us agradi i fins la pròxima. Bona castanyada!

Vols que esdevinguem un sol cos?

Vols que besi la teva pell de canyella?

Abracem-nos, besem-nos, fusionem-nos.

Vols que fem d’una tarda, l’eternitat?

I de l’eternitat, un ball d’aromes i sabors?

Amerika, Rammstein.

2007-10-27T00:25:00.000+02:00

Bona nit!

Fa dies que no postejo res. Per no perdre el costum no tinc temps, i aquesta setmana ben poc ja que s’acosten les exàmens parcials. Així que si em permeteu, us destrossaré les orelles ( o no ) amb una cançó de Rammstein, titulada Amerika, el propi clip parla per si sol. Així que us deixo escoltar la cançó fins al pròxim post. Que vagi bé!

We're all living in Amerika
Amerika ist wunderbar
We're all living in Amerika
Amerika
Amerika

We're all living in Amerika
Amerika ist wunderbar
We're all living in Amerika
Amerika
Amerika

Wenn getanzt wird will ich führen
Auch wenn ihr euch alleine dreht
Lasst euch ein wenig kontrollieren
Ich zeige euch wie's richtig geht

Wir bilden einen lieben Reigen
Die Freiheit spielt auf allen Geigen
Musik kommt aus dem Weißen Haus
Und vor Paris steht Mickey Maus
(We're all living in Amerika)

We're all living in Amerika
Amerika ist wunderbar
We're all living in Amerika
Amerika
Amerika

Ich kenne Schritte die sehr nützen
Und werde euch vor Fehltritt schützen
Und wer nicht tanzen will am Schluss
Weiß noch nicht dass er tanzen muss

Wir bilden einen lieben Reigen
Ich werde euch die Richtung zeigen
Nach Afrika kommt Santa Claus
Und vor Paris steht Mickey Maus

We're all living in Amerika
Amerika ist wunderbar
We're all living in Amerika
Amerika
Amerika

We're all living in Amerika
Coca-Cola, Wonderbra
We're all living in Amerika
Amerika
Amerika

This is not a love song
This is not a love song
---> I don't sing my (mother's) tongue
No, this is not a love song

We're all living in Amerika
Amerika ist wunderbar
We're all living in Amerika
Amerika
Amerika

We're all living in Amerika
Coca-Cola, sometimes war
We're all living in Amerika
Amerika
Amerika

Va de rinxols.

2007-10-23T22:42:00.000+02:00

Bona nit!

Fa uns dies la Déjà vie va fer un meme ensenyant una part del cos, i vaig comentar que també tenia el cabell enrinxolat, com aquell qui no diu res, em va preguntar si l’ensenyaria ( el cabell malpensats :p ) doncs aquí teniu alguns dels meus rinxols.

Per cert, avui pensant en això i m’han vingut al cap certs problemes fonètics amb el meme, un servidor no fa filologia però una cosa em va quedar clara al batxillerat, la fonètica. Per tant, com pronuncieu el mot meme? Com a [memǝ], [meme] o [mɜmɜ], per els que no recordeu o no sabeu fonètica ( si no recordo malament es pronunciaria ) mema, meme i mèmè respectivament. Jo voto per la tercera, perquè son una me.

Que vagi bé!

Arbres hivernals.

2007-10-20T22:47:00.000+02:00

Bona nit a tothom!

Sembla que ha arribat el fred, o com a mínim a Badalona, perquè fa un fred que espanta, sobretot ara que acabo de treure el cap per la finestra. Bé termodinàmica apart, us deixo amb un petit poema inspirat precisament en la temperatura d’avui. Que vagi bé la resta del cap de setmana.

Besant-nos sota els arbres hivernals

despullats de ses fulles, i aquestes,

totes fràgils i fredes, mig trencades

sota els nostres peus, unes en front

les altres. Només tu i jo.

Camí.

2007-10-15T19:32:00.000+02:00

Bon vespre! Ara que he tingut una estona postejo un nou poema, no sé si te gaire sentit o no, no se si l’entenc, però m’he dedicat a practica l’escriptura automàtica, que de tant en tant va bé, o això diuen...Espero que us agradi i si no te cap sentit no n’hi busqueu un. Salutacions!

Passes silencioses per un camí desconegut

on sembla que de tant en tant hagi passat.

Però no l’acabo de reconèixer, és tot nou,

camí incognoscible, fosc, apagat, silenciós.

Cada passa ressona dins el cap, la meva ombra

em persegueix i no la puc aturar, em fa por.

Em fa por aquest camí desconegut per on

camino, passejo i corro. Tinc por, massa,

de perdre la guia i no tornar-ne a sortir.

Castanyes.

2007-10-10T19:35:00.000+02:00

Fa una setmana que no actualitzo i el cert és que no tinc temps, no paro quiet…a veure si arriba la calma, que ja seria hora. Us deixo amb un poema coma ja és normal en el bloc, espero que us agradi i fins la pròxima.

Abraçat per el record d’un

estiu que comença a acabar.

Paraules buides de significat

com totes les que van sortir

per aquells llavis tramposos.

Paraules embolcallades,

com les castanyes,

de mentides i fal·làcies.

Ser vailet.

2007-10-03T23:17:00.000+02:00

Bona nit a tothom! Estic viu, encara no he acabat les pràctiques...així que fins dilluns el bloc estarà una mica abandonat. Estic fet caldo, no paro quiet, no estic per casa en tot el dia...en resum vull acabar les pràctiques per descansar.

Tema apart per aquells o aquelles que no vareu poder assistir a la xerrada d’Alfons López Tena a l’Espai Sarganata de Badalona us informo que el divendres 5 a les 21.30 torna a la ciutat, aquest cop a presentar “ El Cercle d’estudis Sobiranistes” així que si voleu us espero al c/ Juli Garreta 6. Espero que gaudiu amb el poema i...permeteu-me que m’anticipi, desitgeu tornar a ser petits. Una abraçada!

1, 2, 3 pica-paret,

1, 2, 3 ja.

I tots congelats

en el temps.

Ben quiets sense

moure’s, silenci…

algun somriure.

Silenci sepulcral.

Aquells temps tan

passats, estàtics i

difuminats.

Els enyoro, els vull,

els necessito, vull

tornar a ser vailet.

1, 2, 3 pica-paret,

1, 2, 3 ja.

I tots congelats

tornem a ser infants.

Foo Fighters, The pretender.

2007-09-29T23:45:00.000+02:00

Bona nit!

De nou un post musical, començo a donar forma a aquests tipus de post, i el cert és que m’agrada. La música anima, dona vida i temes com aquest encara més. A més crec que aquests posts són una mica de canvi respecte la poesia i a més de transició per a dies que no tinc poema preparat però toca postejar.

Tema a banda, estic fet caldo, porto tota la setmana tancat a la facultat i encara queden dies, fins el 8, si voleu alguna anècdota…un subjecte va confondre aigua amb sosa càustica…un error greu per un estudiant de química. Us deixo amb aquest clip de Foo Fighters, The pretender, que no deixa indiferent.

Keep you in the dark
You know they all pretend
Keep you in the dark
And so it all began

Send in your skeletons
Sing as their bones go marching in... again
The need you buried deep
The secrets that you keep are at the ready
Are you ready?
I'm finished making sense
Done pleading ignorance
That whole defense

Spinning infinity, boy
The wheel is spinning me
It's never-ending, never-ending
Same old story

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another one of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another one of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

In time or so i'm told
I'm just another soul for sale... oh, well
The page is out of print
We are not permanent
We're temporary, temporary
Same old story

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another one of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

I'm the voice inside your head
You refuse to hear
I'm the face that you have to face
Mirrored in your stare
I'm what's left, I'm what's right
I'm the enemy
I'm the hand that will take you down
Bring you to your knees

So who are you?
Yeah, who are you?
Yeah, who are you?
Yeah, who are you?

Keep you in the dark
You know they all pretend

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another one of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

What if I say I'm not like the others?
What if I say I'm not just another one of your plays
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

What if I say I'm not like the others?
(Keep you in the dark)
What if I say I'm not just another one of your plays
(You know they all... pretend)
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

What if I say I'm not like the others?
(Keep you in the dark)
What if I say I'm not just another one of your plays
(You know they all... pretend)
You're the pretender
What if I say I will never surrender?

So who are you?
Yeah, who are you?
Yeah, who are you?

Sol.

2007-09-27T23:44:00.001+02:00

Vull una abraçada

per no sentir-me

sol.

Resisteix.

2007-09-23T22:42:00.000+02:00

Bona nit, de nou em passo per aquí amb un poema. Com a curiositat...avui he llegit un comentari d’un concurs de La Vanguardia on es deia ( igual que en un anunci ) que ‘’ la matèria ni es crea ni es destrueix ‘’ el cert és que en la meva curta vida m’han dit que no és matèria sinó energia...perquè la matèria si es pot crear ( a no ser que sigui a nivell subatòmic ) i també destruir...no ho entenc, la cultura de la TV et torna idiota, en conclusió Throw away your television!

Això és un cant desesperat a la glòria

de la solitud humana, la nostra solitud.

Penses que t’envolten, et volen…

t’estimen, i segons més tard te’n adones

que no és ni molt menys el que pensaves.

Et sents com una ampolla buida

dins la salvatge mar, fosca i cruel,

per enfonsar-te a les profunditats.

Intenta marejar-te, donar-te voltes

i de moment no t’enfonses.

Resisteix dins la fosca mar.

Tot allò que sembla fosc tard

o d’hora esdevé clar, tranquil,

plenament pausat i silenciat.

Records.

2007-09-20T22:25:00.000+02:00

Bona nit!

Sembla que el bloc retorna a la seva activitat habitual, després d’uns dies de no parar quiet. Avui ja m’he embrutat com a bon projecte de químic, tant la bata com les mans han quedat plenes de iode, per sort les mans estan una mica netes, i costa de treure moltíssim, he rascat molt amb el tiosulfat per a quedar...groc. Bé us deixo amb el poema. Espero que us agradi!

Recordar el primer bes

banyat amb sal marina.

Recordar el primer cop

que els nostres cossos verges

es van fondre en un de sol.

Recordar la primera nit

junts, abraçats, feliços,

parlant amb les mirades

il·luminades per la fosca.

Vull recordar totes aquestes

imatges doncs sóc conscient

que ja no les passaré

amb tu.

Can't Stop.

2007-09-18T09:31:00.000+02:00

Bon dia!
Escric ara ( 9.31 ) perquè és l'únic moment del dia que tinc buit. Exacte faig classes de tarda menys els laboratoris. Aquest post no te més suc...el faig per donar senyals de vida. Ja tinc mono de tornar a escriure però el temps no m'ho permet. Espero que demà ( dimecres ) ja pugui tornar una mica a la normalitat blocaire.
Fins aleshores us deixo amb un clip dels Red Hot Chili Peppers, que pot demostrar claramament el que em passa ( I ) can't stop.

Can't stop addicted to the shin dig
Cop top he says I'm gonna win big
Choose not a life of imitation
Distant cousin to the reservation
Defunkt the pistol that you pay for
This punk the feeling that you stay for
In time I want to be your best friend
Eastside love is living on the westend
Knock out but boy you better come to
Don't die you know the truth is some do
Go write your message on the pavement
Burnin' so bright I wonder what the wave meant
White heat is screaming in the jungle
Complete the motion if you stumble
Go ask the dust for any answers
Come back strong with 50 belly dancers

[Chorus:]
The world I love
The tears I drop
To be part of
The wave can't stop
Ever wonder if it's all for you
The world I love
The trains I hop
To be part of
The wave can't stop
Come and tell me when it's time to

Sweetheart is bleeding in the snowcone
So smart she's leading me to ozone
Music the great communicator
Use two sticks to make it in the nature
I'll get you into penetration
The gender of a generation
The birth of every other nation
Worth your weight the gold of meditation
This chapter's going to be a close one
Smoke rings I know your going to blow one
All on a spaceship persevering
Use my hands for everything but steering
Can't stop the spirits when they need you
Mop tops are happy when they feed you
J. Butterfly is in the treetop
Birds that blow the meaning into bebop

[Repeat Chorus]

Wait a minute I'm passing out
Win or lose just like you
Far more shocking
Than anything i ever knew
How about you
10 more reasons
Why i need somebody new just like you
Far more shocking than anything I ever knew
Right on cue

Can't stop addicted to the shin dig
Cop top he says I'm gonna win big
Choose not a life of imitation
Distant cousin to the reservation
Defunkt the pistol that you pay for
This punk the feeling that you stay for
In time I want to be your best friend
Eastside love is living on the westend
Knock out but boy you better come to
Don't die you know the truth is some do
Go write your message on the pavement
Burnin' so bright I wonder what the wave meant

Kick start the golden generator
Sweet talk but don't intimidate her
Can't stop the gods from engineering
Feel no need for any interfering
Your image in the dictionary
This life is more than ordinary
Can I get 2 maybe even 3 of these
Come from space
To teach you of the pliedes
Can't stop the spirits when they need you
This life is more than just a read thru

La bèstia.

2007-09-12T22:20:00.000+02:00

Bona nit. Després d’una Diada intensa i llarga, retorno a la poesia. Prefereixo més no fer cap comentari ja que el poema d’avui parla per si sol. Només un petit apunt per a que no patiu, per sort mai he viscut una escena com aquesta i espero no viure-la mai. Salutacions!

Parlava amb ella sota la pluja

asseguts en un banc esmaperdut,

un banc que reflectia

el seu estat d’ànim, totalment

arravatat per la bèstia.

Va entrar a casa amb aquella olor

tant corrent que fa sempre, olor

etílica “barata” i em va mirar,

ulls injectats en sang.

La seva veu tremolava i no era

pas per el fred que patia, podia

notar que estava ben calenta,

encesa per la ràbia plenament

racional que patia.

Un cop al meu costat va agafar-me,

fort per els braços i m’escopí.

Sense poder reaccionar em trobava

en una cantonada, tirada, perduda.

La tremolor de la seva veu va parar

de cop, i va desfer-se en el mar

de llàgrimes que li queia dels ulls.

No va continuar, va acabar diluint-se

en la meva abraçada sincera, intensa.

Diada nacional de Catalunya.

2007-09-11T23:04:00.000+02:00

Un any més arriba l’onze de setembre i podem pensar que les coses segueixen igual, els Països Catalans continuen sota les mans d’aquells que el 1707 van començar a fer desaparèixer les nostres llibertats i el 1714 les van eliminar.

Podem pensar en això, però seria del tot incorrecte, aquest any a diferència dels anteriors, la societat civil catalana comença a conscienciar-se que és necessari dur a terme un procés d’autodeterminació, ja que la via estatutària està totalment esgotada en l’ actual Espanya i el federalisme que tant agrada a uns, és totalment inviable. El federalisme espanyol ha acabat amb en Petazeta, alias ZP.

Avui no és un dia purament simbòlic i per fer veure que som nacionalistes o independentistes, avui és una data per a recordar, una data per fer important. Els catalans no celebrem que vem perdre una batalla totalment salvatge contra un Borbó, Felip V. Els catalans celebrem que l’11 de setembre serà la data perfecta per fer-nos sentir com a nació, fer-nos sentir com un país lliure.

Visca la terra i els Països Catalans!

A la foto una imatge dels Micacos de Badalona.

Sense roba.

2007-09-08T15:03:00.000+02:00

Hola de nou. Avui retorno a la poesia després d’un post ple de frikisme. Avui no tinc res a dir, més que res perquè ahir vaig sortir de nit ( no és ressaca ) i estic fet pols. Bé sense més rotllo espero que vagi bé el dia i que us agradi el poema. Salut!

Et trec la roba com si fossis una flor,

pètal a pètal, poc a poc, sens pressa.

Vull gaudir de cada corba del teu cos,

besar-la, acaronar-la, fer-la meva.

I tu, com si es tractés d’un partit de

ping-pong, comences a jugar el teu set.

Em despulles amb ràbia, ràbia continguda

per tardar tant en treure’t la roba, les fas pagar.

Besades, carícies, mossegades, xuclets,

aquest és el nostre primer ball d’enamorats.

I believe in a thing called love.

2007-09-07T00:01:00.000+02:00

Bona nit. Ara que li he agafat el gust i el truc a penjar vídeos al bloc, aquí en teniu un. Potser ja l’heu vist, depèn de la música que escolteu. I si no, doncs mireu-lo, si no us agrada la musica riureu amb el clip. Si voleu un significat de perquè penjo aquest clip…doncs la cançó m’agrada, el grup també i crec que la música és rock en estat pur. A més si algun dia he quedat amb tota la colla d’amics per cantar en el SingStar, aquesta segur que em toca cantar-la, de les poques que se’m donen bé. Per cert, el grup es diu The Darkness i la cançó I believe in a thing called love. Que vagi bé!

Al vol.

2007-09-04T20:18:00.000+02:00

Bona tarda, retornant una mica a la temàtica habitual del bloc, postejo un poema. Ja fa dies que no escric però el cert és que no he tingut temps i tampoc em sortia res de res. Bé aquí deixo el meme que em va passar la Joana, tracta de mostrar el meu fons de pantalla, doncs bé, la imatge que veureu és del Pont del Petroli de Badalona, el perquè? Doncs és un lloc molt tranquil, hi ha poca gent durant tot l’any i a més te certa importància històrica i familiar. Durant la guerra un familiar era aviador per part dels Republicans i recordo com mon avi deia que un dia aquest familiar va passar per sobre el pont saludant a tota la família. A més cal destacar que hi ha tot un grup de cavallets de mar que hi habiten. Bé fins aquí el post d’avui. Que vagi bé!

Tot això que llegeixes son paraules

caçades al vol d’un espai immaterial,

un espai totalment imaginari d’una

ment senzillament material.

Són un conjunt de significants els quals

els hi donem cert significat plenament

manipulat per la nostra percepció

errada d’una realitat manipulant.

Aquí teniu el Pont del Petroli, per cert, el meme el passo a en Millu.

1 ANY

2007-09-01T16:59:00.000+02:00

Bona tarda. Avui aquest petit blog ja te un any. Un any que ha passat volant. El passat 1 de setembre començava a escriure en el portal bloc.cat i no tenia ni la més remota idea de que escriuria, si ho faria constantment entre molts altres dubtes. Ara sé ( i vosaltres també ) que escric constantment, vull dir, no he estat durant molt temps sense escriure i que de temes no n’han faltat, ja sigui poesia, narrativa, temes polítics o dèries d’un servidor.

Així que per celebrar-ho ens podem repartir aquest pastís tant peculiar però que al hora manté la coherencia d’aquest jove blog. Que vagi bé!

Frantic, Metallica.

2007-08-30T23:17:00.000+02:00

Avui el post canvia totalment de temàtica i de ritme. Si l’últim era un poema, i a més, dolç, avui és un post per donar canya ( i molta ). Espero que us agradi la cançó i el clip.

Així que us deixo amb ell i ja comentareu ( si voleu ) que us ha semblat i si us ha agradat. Que vagi bé!

If I could have my wasted days back,
Would I use them to get back on track?
Stop to warm at karmas burning,
Or Look ahead, but keep on turning.

Do I have the strength
To know how I'll go?
Can I find it inside to deal with what I shouldn't know?

Could I have my wasted days back?
Would I use them to get back on track.

You live it or you lie it!
You live it or you lie it!

My lifestyle determines my deathstyle!
My lifestyle determines my deathstyle!

Keep searching
Keep on searching
This search goes on
This search goes on
Keep searching.
Keep on searching.
This search goes on.
This search goes on.

Frantic tick tick tick tick tick tock
Frantic tick tick tick tick tick tock
Frantic tick tick tick tick tick tock
Frantic tick tick tick tick tick tock
I've worn out always being afraid
An endless stream of fear that i've made
Treading water full of worry
This frantic tick tick talk of hurry

Do I have the strength
To know how I'll go?
Can I find it inside to deal with what I shouldn't know?

I've worn out always being afraid
An endless stream of fear that i've made

You live it or you lie it!
You live it or you lie it!

My lifestyle determines my deathstyle!
My lifestyle determines my deathstyle!

Keep searching.
Keep on searching.
This search goes on.
This search goes on.
Keep searching.
Yeah, Keep on searching.
This search goes on.
on and on!

Frantic tick tick tick tick tick tock
Frantic tick tick tick tick tick tock
Frantic tick tick tick tick tick tock
Frantic tick tick tick tick tick tock

Do I have the strength
To know how I'll go?
Can I find it inside to deal with what I shouldn't know?

Do I have the strength
To know how I'll go?
Can I find it inside to deal with what I shouldn't know?

Oh My lifestyle (Birth is Pain) determines my deathstyle!
a rising tide (Life is Pain) that pushes to the other side!
My lifestyle (Death is Pain) determines my deathstyle!
a rising tide (Its All The Same) that pushes to the other side!

Keep searching
Keep on searching
This search goes on
on and on
Keep searching.
Keep on searching.
This search goes on.
on and on.

Frantic tick tick tick tick tick tock
Frantic tick tick tick tick tick tock
Frantic tick tick tick tick tick tock
Frantic tick tick tick tick tick tick tock

Vols que Gaudim?

2007-08-27T23:01:00.000+02:00

Bona nit! Avui de nou un poema i poca cosa més...perquè no he fet res, llegir i sortir per Barcelona a comprar uns pantalons...al final pensareu que sóc un consumista...però com un servidor es compra roba cada un o dos anys...ha de renovar, més que res perquè hi ha peces de roba que no m’entren. Que vagi bé!

Desapareixem una nit els dos junts

fins poder observar com la ciutat

s’adorm sota els nostres peus?

Fonent tota l’arena de la platja

fins banyans en una mar d’aigua

i cristall arrebossada de besades?

Vols que gaudim l’un de l’altre,

jo del teu cos, tu del meu,

fins la sortida de l’astre rei?

Glaçons

2007-08-24T23:23:00.000+02:00

Bona nit! Com que avui és dia de fred o com a mínim aquí Badalona ha plogut i ha refrescat us deixo amb un nou poema, possiblement no tant fred i que ja va bé. Poca cosa dir...bé sí...Perquè no hi ha roba d’estiu? Tots és hivern! Però bé...ja he gastat una mica amb roba per l ’hivern que feia falta, una camisa, un polo i una armilla. Us deixo amb el poema.

Permet-me fondre’m en el teu cos

com aquell petit glaçó que sostens

entre les fines dents i vas desfent

lentament sobre el meu cos.

( Re ) Trobada.

2007-08-23T14:27:00.000+02:00

Bon mig dia! Avui puc dir que la temàtica habitual del bloc comença a funcionar, no sé si a millor o a pitjor degut a les vacances. Ja ho veurem tots plegats. Bé us deixo amb el poemaiI jo vaig a escoltar Smashing Pumpkins, si us agrada el rock, escolteu-los. Salut!

Llavis tancats i okupats

per purs mots gelosos.

Llavis tancats que parlen

de desconfiances.

De veritat creus que puc

continuar amb aquest teatre?

Aquesta comèdia cruel,

va cremant per dins.

( Re ) Trobar-me amb tu

fou un cop sec d’aigua

xocant bestialment a la roca

dura i freda de la mar salada!

Després de dir-te aquests

versos quedaré destrossat

per una velocitat descomunal.

Però…és el millor.